tag:blogger.com,1999:blog-91778408068419996612024-03-13T06:09:36.135+01:00Literat ToursHistòria, art, literatura, patrimoni, rutes culturalsAlexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.comBlogger144125tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-44382844713040137732021-08-19T12:29:00.002+02:002021-08-19T12:29:58.345+02:00Premi Núvol de contes 2021<p><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #222222;">La
revista </span><a href="https://www.nuvol.com/" target="_blank">Núvol </a><span style="color: #222222;">ha triat un conte meu -</span><i style="color: #222222;">La mirada</i><span style="color: #222222;">-, per participar en
l’edició de 2021 del seu Premi de contes. El podeu llegir </span><a href="https://www.nuvol.com/premi-de-contes/la-mirada-198427" target="_blank">aquí</a><span style="color: #222222;">,
junt amb alguns dels altres participants. Els contes aniran
publicant-se cada dia d’agost i al setembre es faran les votacions
per triar-ne el guanyador.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" lang="it-IT" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #222222; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Espero
que els conte us agradi… i us neguitegi!</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="it-IT" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #222222; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 8pt; text-align: left;"><br /></span></p>Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-41083997499809184412021-02-02T13:06:00.000+01:002021-02-02T13:06:24.636+01:00Atrapa'm si pots<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglrST0NEYPSj-Po6bNUIq4TtETVzpZzUI_eKlRl97Jk1DBjSlLMMbinE45tOeHW3PxLZs1Hnr1YaTlWfLBNECn8f4PGq2Y9oQG-dN0vkp3SFYCHbG40lFj0OCIf2sdjhG9eDX-qXql1l3r/s2048/01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglrST0NEYPSj-Po6bNUIq4TtETVzpZzUI_eKlRl97Jk1DBjSlLMMbinE45tOeHW3PxLZs1Hnr1YaTlWfLBNECn8f4PGq2Y9oQG-dN0vkp3SFYCHbG40lFj0OCIf2sdjhG9eDX-qXql1l3r/s320/01.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: inherit;"><span lang="ca-ES">Us
agraden els concursos? A mi m’encanten, però han de ser concursos
culturals, concursos en què no s’humiliï el participant o se li
facin fer proves poca-soltes. He participat en alguns (</span></span><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"><i style="color: #222222;">¿Quién
quiere ser millonario?</i><span style="color: #222222;"> a la televisió, el </span><i style="color: #222222;">Pasta gansa</i><span style="color: #222222;"> a Catalunya Ràdio, tots dos fa molts anys) i en algun cas fins i tot
n’he fet un article en aquest mateix blog (vegeu </span><a href="http://literattours.blogspot.com/2018/05/concurs-trivia-de-la-revista-descobrir.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a><span style="color: #222222;"> el concurs
de </span></span></span><span style="color: #222222; font-family: inherit;"><span lang="ca-ES">la
revista Descobrir, al programa <i>Estat de Gràcia</i> de Catalunya Ràdio</span></span><span style="color: #222222; font-family: inherit;"><span lang="ca-ES">). </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2YzW66JtRSjXuLzs3PPTAmBoc91YTkUrkQqRHAfk_EkQhnXKWVFeDbkpKaIQcyEZ4_cz__C4VwZlcQEYhfe3bMuzeWfK3Ax4nFMXF8pVHBlUaIM-9oLTly75ZvFmIfA9DI42UhWawgF5e/s2048/02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2YzW66JtRSjXuLzs3PPTAmBoc91YTkUrkQqRHAfk_EkQhnXKWVFeDbkpKaIQcyEZ4_cz__C4VwZlcQEYhfe3bMuzeWfK3Ax4nFMXF8pVHBlUaIM-9oLTly75ZvFmIfA9DI42UhWawgF5e/s320/02.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: inherit;">No fa gaire hi vaig tornar, aquest cop en l'<i>Atrapa'm si pots</i> de TV3. Una experiència fantàstica! La filmació es fa a València i el viatge i l'estada van a càrrec de l'organització: tota la gent que hi participa és un encant -des d'aquí el meu agraïment i felicitació- i, si a més, tornes a casa amb alguns calerons, què més es pot demanar? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"><span style="color: #222222;">Si cliqueu </span><a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/atrapam-si-pots/atrapam-si-pots-17102020/video/6063416/" target="_blank"><span style="color: black;"><b>aquí</b> </span></a><span style="color: #222222;">podeu veure la meva participació en el programa del dissabte 17 d'octubre i si ho feu </span><a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/atrapam-si-pots/atrapam-si-pots-18102020/video/6063588/" target="_blank"><span style="color: black;"><b>aquí</b></span></a><span style="color: #222222;">, en en el del diumenge 18 d'octubre. </span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: inherit;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: inherit;"><span lang="ca-ES">L'emoció està garantida fins al final, us ho ben asseguro!</span></span></div><p></p><h2 align="justify" class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm;"><span><span style="color: #222222;"><span lang="ca-ES"><div class="separator" style="clear: both; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-weight: normal; text-align: center;"><br /></div></span></span></span></h2><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEify6KgsaFtativKq6ehEA394Wgl004W72DsSSkAUyZj0mFpOk3P1mA2TXuNy-XJJ8v0WrqzpyiZcpDKeejwirRkATTQZOqJi1OACS85JAANecrl67gu4UutjcQRW8YT4Zzf8j5l495aYP5/s2048/03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEify6KgsaFtativKq6ehEA394Wgl004W72DsSSkAUyZj0mFpOk3P1mA2TXuNy-XJJ8v0WrqzpyiZcpDKeejwirRkATTQZOqJi1OACS85JAANecrl67gu4UutjcQRW8YT4Zzf8j5l495aYP5/s320/03.jpg" /></a></div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Xc7No5KDO4TJwS7Bsi-s42qZZfyH69jlymWO-zyMVKl8ry3Wj0JftK3Vqn2at1Iv1NjJXviPeJr5ON4OX7A7eywVZXxQr2OCfz5i45hKbovBskGWK-OPGegQcvskYLd_IGJAOKAxZzfu/s2048/04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Xc7No5KDO4TJwS7Bsi-s42qZZfyH69jlymWO-zyMVKl8ry3Wj0JftK3Vqn2at1Iv1NjJXviPeJr5ON4OX7A7eywVZXxQr2OCfz5i45hKbovBskGWK-OPGegQcvskYLd_IGJAOKAxZzfu/s320/04.jpg" width="320" /></a></div><br /><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2B6Am0C1U-KjJGFbf-XdWlYQP0s5i0RLXF-cpuAC13EFWtzIupMZxky71MNefaP-zYXYQK1Nq75TJOvpG_deiaL5w_gCuLmgB4FT3dj7MK6sqxXT1E1xBlYL17m86AEo2MNzFq2xN-Dzl/s2048/05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2B6Am0C1U-KjJGFbf-XdWlYQP0s5i0RLXF-cpuAC13EFWtzIupMZxky71MNefaP-zYXYQK1Nq75TJOvpG_deiaL5w_gCuLmgB4FT3dj7MK6sqxXT1E1xBlYL17m86AEo2MNzFq2xN-Dzl/s320/05.jpg" /></a></div><br /><div><br /></div>Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-58674155383358184672020-08-01T07:29:00.000+02:002020-08-01T07:35:40.115+02:00Entrevista per la publicació del llibreAmb motiu de la presentació del llibre on apareix el meu relat <i>La recompensa</i>, guanyador del V Concurs de relat <a href="https://literattours.blogspot.com/2020/07/finalment-ja-el-tenim-disponible-ja-ha.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">Premi Sebastián Tabernero</span></b></a>, em van fer una entrevista; la podeu veure <a href="https://www.youtube.com/watch?v=_8HvtqcH5ME&feature=youtu.be" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQGzyX4dnB5PHBAdmxF6fi9AW8klVTEZF7IrNp9HhPsOVIdjI8nKi-rIHv5IihJd2YJfTewtfPEhHVXwYbay8QuvrLvLiyH9L07arBZ850vzmpPNR7gBccMGkTMaHtWwWCEjVcLuJWxJan/s1600/IMG_20200801_072445_789.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQGzyX4dnB5PHBAdmxF6fi9AW8klVTEZF7IrNp9HhPsOVIdjI8nKi-rIHv5IihJd2YJfTewtfPEhHVXwYbay8QuvrLvLiyH9L07arBZ850vzmpPNR7gBccMGkTMaHtWwWCEjVcLuJWxJan/s400/IMG_20200801_072445_789.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-68613455996413082392020-07-17T10:39:00.000+02:002020-08-01T07:30:23.883+02:00V Concurs de relat curt Premi Sebastián Tabernero<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidtUD6aT-UUWFEmFTnhTT0s4Ubi6I26EepAj0Y9fnl1Hn1cY_WMD5yMbu8Q9Qp6MjTutL_dEHg6KcmhXbnzobd7HJuOGy5CmKheccm7zCsHcVq127YSzdl2egwMDFuVDvM4esF-dV_e4jT/s1600/IMG_20200711_181154_107.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidtUD6aT-UUWFEmFTnhTT0s4Ubi6I26EepAj0Y9fnl1Hn1cY_WMD5yMbu8Q9Qp6MjTutL_dEHg6KcmhXbnzobd7HJuOGy5CmKheccm7zCsHcVq127YSzdl2egwMDFuVDvM4esF-dV_e4jT/s400/IMG_20200711_181154_107.jpg" width="300" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment, ja el tenim disponible!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja ha sortit el llibre on apareix el meu relat <i>La recompensa</i>, guanyador del V Concurs de relat curt Premi Sebastián Tabernero. A més del meu relat, hi apareixen els finalistes del concurs, la qualitat dels quals augmenta el valor del premi concedit. Podeu veure la crònica i imatges de la gala de lliurament del Premi <a href="http://literattours.blogspot.com/2019/10/la-noche-valenciana-de-las-letras.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Podeu encarregar el vostre exemplar <a href="https://olelibros.com/comprar-libros/editorial-olelibros/v-concurso-de-relato-corto-premio-sebastian-tabernero/" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Disfruteu-lo!</div>
<br />
<br />Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-492157616316373422019-10-10T11:58:00.001+02:002019-10-10T12:05:55.759+02:00Más sobre las murallas de Barcelona<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOk6VUXp5e8XP7SP-cP3Sp_JmGRRAqXcRJj0gPuw8O8Mxi4y7StvqYWNl7HTa3k68Fz6nsSA0d85yiisaGOY1gSehf8VeexrjawzIcgA4qOsfkw9OFXpn2rOB1PNuEWwEOWJCaADqXzjUm/s1600/Muralla_01_Detall+de+la+muralla+romana.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOk6VUXp5e8XP7SP-cP3Sp_JmGRRAqXcRJj0gPuw8O8Mxi4y7StvqYWNl7HTa3k68Fz6nsSA0d85yiisaGOY1gSehf8VeexrjawzIcgA4qOsfkw9OFXpn2rOB1PNuEWwEOWJCaADqXzjUm/s320/Muralla_01_Detall+de+la+muralla+romana.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detalle de la muralla romana</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 9.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;">(<i>versió en català
<a href="http://literattours.blogspot.com/2014/05/mes-sobre-les-muralles-de-barcelona.html" target="_blank"><span style="color: black;">aquí</span></a></i>).</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 9.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;"><br /><span lang="ES"><span style="font-size: small;">A pesar de que la ruta de <a href="http://literattours.blogspot.com/2018/03/las-murallas-de-barcelona.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">Las murallas de Barcelona</span></b></a> es de las últimas que he añadido al catálogo de <a href="http://www.literattours.cat/es/index.php" target="_blank"><b><span style="color: black;">Literat Tours</span></b></a>, es una de las que, proporcionalmente, ha tenido mejor acogida en cuanto
al número de asistentes. ¡El boca a oreja funciona! Lo cierto es que esta ruta
permite descubrir algunos lugares de Barcelona absolutamente desconocidos para
mucha gente. </span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 9.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;">Las murallas de Barcelona se construyeron en los siglos
III-IV y permanecen en pie gracias, en buena parte, a que fueron
"recicladas" cuando se construyeron las murallas medievales (en los
siglos XIV y XV) que defendían un perímetro mayor. Las murallas romanas no se
derribaron, sino que se adaptaron a los nuevos tiempos: se abrieron puertas y
ventanas, se construyó encima, en el interior y al lado, en definitiva, se
aprovechó la potencia, la altura y el grosor para alzar nuevas
edificaciones. </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 9.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;">Este hecho es lo que ha permitido la buena conservación
de esta muralla romana. A lo largo de la historia, mil y una construcciones se
fueron superponiendo protegiéndolas del deterioro o la destrucción.</span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 9.0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ES" style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;">Algunas partes se han perdido, como la de la plaza del
Ángel, pero muchas otras se han redescubierto, especialmente en épocas
recientes, cuando se han derribado las casas que las tapaban o que se habían
construido encima: en la plaza Nova, la plaza Frederic Marés o la calle Sotstinent
Navarro.</span></span></span></div>
<br />
<div>
<span lang="ES" style="font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidAX5-m-21g36Er6xS-uLViZSUKTY4PlNrxfkVPZZQ5CIsTNg4gxDww3y36ia9VX4vL_2NsbNNYZvWKbWWr_TUVV_Vf4-H5Tzq-xQOW3m_2qOAmMBmeAdLRQmTYqW9qBONsLhKaIK5oL4E/s1600/Muralla_02_A+l%2527interior+del+Centre+S%25C3%25ADnia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidAX5-m-21g36Er6xS-uLViZSUKTY4PlNrxfkVPZZQ5CIsTNg4gxDww3y36ia9VX4vL_2NsbNNYZvWKbWWr_TUVV_Vf4-H5Tzq-xQOW3m_2qOAmMBmeAdLRQmTYqW9qBONsLhKaIK5oL4E/s320/Muralla_02_A+l%2527interior+del+Centre+S%25C3%25ADnia.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En el interior del Centro Sínia</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span lang="ES" style="font-weight: normal;"></span><br />
<div style="margin: 9pt 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES"><span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Hay otros puntos de la muralla romana, en cambio, que
aún quedan escondidos o por explorar aunque conozcamos su trazado: en las
calles Avinyó, Banys Nous o de la Palla. En algunos casos, la muralla está a la
vista pero en el interior de edificios particulares, como en las calles Lledó
(Hotel Mercer) o Call. Uno de los casos más espectaculares es el que ilustran
las fotografías que podéis ver a continuación: pertenecen a la calle Banys Nous,
16, donde se encuentra el <a href="http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/fitxa_centre_ocupacional_grans_disminuits_ciutat_vella_sccl_255.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">Centro de Día Ocupacional para Personas con DiscapacidadFísica Sínia</span></b></a>. Si os acercáis, el personal que atiende el centro -encantadores y
amabilísimos todos- os acompañará para visitar su interior y descubrir restos
de la muralla, arcadas y torres de defensa. Un detalle curioso es que se puede
apreciar una escultura -¿de un legionario, quizás? - que se recicló hace casi
2.000 como sillar para la muralla.</span></span></span></div>
<span lang="ES" style="font-weight: normal;">
</span>
<br />
<div style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
<span lang="ES" style="font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; font-weight: normal;"><br /></span></span></div>
<span lang="ES" style="font-weight: normal;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOM8cVmYZ0ybJdPRZ5AaobACCPqUONyZiWKVpRoe7t6sWNqT3hdsGoT6RBzuFuraJDVMKzDk_ryHnYhXDyamKYFmMbLskRE8RsbxgmSiqcJ1J-e6UNdDD-lSrjctqDt-nbMF1WNAh__VJC/s1600/Muralles_03_A+l%2527interior+del+Centre+S%25C3%25ADnia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOM8cVmYZ0ybJdPRZ5AaobACCPqUONyZiWKVpRoe7t6sWNqT3hdsGoT6RBzuFuraJDVMKzDk_ryHnYhXDyamKYFmMbLskRE8RsbxgmSiqcJ1J-e6UNdDD-lSrjctqDt-nbMF1WNAh__VJC/s320/Muralles_03_A+l%2527interior+del+Centre+S%25C3%25ADnia.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En el interior del Centro Sínia</td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<div style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
<span lang="ES" style="font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; font-weight: normal;"><br /></span></span></div>
<span lang="ES" style="font-weight: normal;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh36X2m_QtuTVubhqkySttYZEeeuQxWnsCzIxsPtmb52dPtgAj9GbVgRglQ2u9s4VCIP8jmrKuASMqfjHCsZyQII7AZInGYSpkqWwBTPWBSWnETGQYPgkpk58YRa0zVaEhoNt6-F8uQFk9U/s1600/Muralles_04_A+l%2527interior+del+Centre+S%25C3%25ADnia.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh36X2m_QtuTVubhqkySttYZEeeuQxWnsCzIxsPtmb52dPtgAj9GbVgRglQ2u9s4VCIP8jmrKuASMqfjHCsZyQII7AZInGYSpkqWwBTPWBSWnETGQYPgkpk58YRa0zVaEhoNt6-F8uQFk9U/s320/Muralles_04_A+l%2527interior+del+Centre+S%25C3%25ADnia.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En el interior del Centro Sínia</td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<div style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
<span lang="ES" style="font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 12pt; font-weight: normal;"><br /></span></span></div>
<span lang="ES" style="font-weight: normal;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSmgbYmGjSQsKL9YLjb9bbv0Zs0e84Ng0bspF8_uSWV7doMXdR93eZPvDbk2NFTxxNDySNDbpLchwIQd1hG98kx_F0M_QftdSexvMCutLbvqSRpiNpxav_i3KoUZdAtbepXzCqRBOXw7qu/s1600/Muralles_05_Torre+de+les+muralles.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSmgbYmGjSQsKL9YLjb9bbv0Zs0e84Ng0bspF8_uSWV7doMXdR93eZPvDbk2NFTxxNDySNDbpLchwIQd1hG98kx_F0M_QftdSexvMCutLbvqSRpiNpxav_i3KoUZdAtbepXzCqRBOXw7qu/s320/Muralles_05_Torre+de+les+muralles.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Torre de las murallas</td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
<span lang="ES" style="font-size: 12pt; font-weight: normal;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi59jb2GXlFg0CUZsp4D-5dZEyWHYbHymLd8Yjydqk5Wx7yYCYL0hKy-ji_WvyrwRHqHOibHNbVi4YEnqwG2_ghYS4-DxO2j_bjvnrAStHpnNSi3uNAjo3O9MwDLWlQu83PIWTxqMnepTxR/s1600/Muralles_06_Fragment+d%2527escultura+utilitzat+com+a+carreu.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi59jb2GXlFg0CUZsp4D-5dZEyWHYbHymLd8Yjydqk5Wx7yYCYL0hKy-ji_WvyrwRHqHOibHNbVi4YEnqwG2_ghYS4-DxO2j_bjvnrAStHpnNSi3uNAjo3O9MwDLWlQu83PIWTxqMnepTxR/s320/Muralles_06_Fragment+d%2527escultura+utilitzat+com+a+carreu.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fragmento de escultura utilizado como sillar</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El acceso es libre y, como ya os he dicho, el personal
que trabaja os acompañará encantado en la visita al centro. ¡Aprovechadlo!</span></span></span></div>
<div>
<span lang="ES" style="font-weight: normal;"></span><br />
<div style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
<span lang="ES" style="font-weight: normal;"><br /></span></div>
<span lang="ES" style="font-weight: normal;">
</span></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com3Carrer dels Banys Nous, 16, 08002 Barcelona, Catalonia41.3826469 2.174725500000022317.207121899999997 -39.133868499999977 65.558171899999991 43.483319500000022tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-90968546203613051112019-10-07T12:05:00.002+02:002020-08-03T12:38:44.460+02:00La Noche Valenciana de las Letras<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1f2bqxC5tGc6D4AKqJuUUpxxO7Bgbb831-FyaHHnvdkePFFGSuGwqfbwGG_sdDIkmwgO7ajJIjLKs5V-EqCUlCiCtkO5uoJf2hVirrWsb9TfI-9lgi1Im3P0N_sq6Sorw-JbDGk92917M/s1600/20191003_00_Cartell+Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="823" data-original-width="596" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1f2bqxC5tGc6D4AKqJuUUpxxO7Bgbb831-FyaHHnvdkePFFGSuGwqfbwGG_sdDIkmwgO7ajJIjLKs5V-EqCUlCiCtkO5uoJf2hVirrWsb9TfI-9lgi1Im3P0N_sq6Sorw-JbDGk92917M/s400/20191003_00_Cartell+Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" width="288" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartell de la gala literària</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="text-align: justify;">El passat dijous 3 d’octubre vaig
assistir a la gala de lliurament dels premis de La Noche Valenciana de las
Letras a l’<a href="http://www.ateneovalencia.es/institucion/" target="_blank"><b><span style="color: black;">Ateneo Mercantil de València</span></b></a>. Vaig resultar guanyador de la V edició
en la categoria de Relat Curt amb la narració “</span><i style="text-align: justify;">La recompensa</i><span style="text-align: justify;">”. Ja us podeu imaginar la il·lusió que m’ha fet
guanyar aquest premi (hi participaven més de 250 relats!).</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Aquí podeu veure algunes de les
fotos de l’acte, en què també es van
lliurar el II Premi Nacional de Novel·la i el III Certamen de Poesia, a més
d’una distinció a la trajectòria literària a un escriptor de reconegut prestigi,
en aquest cas, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_del_%C3%81rbol" target="_blank"><b><span style="color: black;">Víctor del Árbol</span></b></a>: </span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsEQfErnpmBbIR_mNT-1DI_sxjPsbqhH5MS4cgjaBGxF9TTJ8R3dq5znuxqF6Cy0GjYPB6LmSdmgpJvHH7D__q2KUs8u_aatBWEoERbBOz4uppzEPk6dcBK4SDXNjp5sFRvI9jdIW2H-kn/s1600/20191003_10_Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsEQfErnpmBbIR_mNT-1DI_sxjPsbqhH5MS4cgjaBGxF9TTJ8R3dq5znuxqF6Cy0GjYPB6LmSdmgpJvHH7D__q2KUs8u_aatBWEoERbBOz4uppzEPk6dcBK4SDXNjp5sFRvI9jdIW2H-kn/s320/20191003_10_Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un aspecte de la gala</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJOY9eECyvnryeHvaW8CiUlMzENXMdYGtVb7HvpV-XjmNcXql6_nAyknKy0hSN6EJwAPqWrdc3dC0VthuJbq0baNsfEqJn5O0x1YxPqSqifHgzyVNcfhGvhx0gElx-hsddaUk01HSYi9g/s1600/20191003_12_Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJOY9eECyvnryeHvaW8CiUlMzENXMdYGtVb7HvpV-XjmNcXql6_nAyknKy0hSN6EJwAPqWrdc3dC0VthuJbq0baNsfEqJn5O0x1YxPqSqifHgzyVNcfhGvhx0gElx-hsddaUk01HSYi9g/s320/20191003_12_Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En el moment del llirament del Premi</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj34RJtudCMeumh-xpY0ZGsArS5zGq_mvYUXP_pQBiHjOq5WFWtCXDsBaKT3uls295gFlrQjGp75pjOet6a9BattcFpoOnNZMjfxjNxEZP60QxSAVx0cOpZEZBNla9YPKHEGFy6v4msQUQw/s1600/20191003_16_Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj34RJtudCMeumh-xpY0ZGsArS5zGq_mvYUXP_pQBiHjOq5WFWtCXDsBaKT3uls295gFlrQjGp75pjOet6a9BattcFpoOnNZMjfxjNxEZP60QxSAVx0cOpZEZBNla9YPKHEGFy6v4msQUQw/s320/20191003_16_Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Unes paraules d'agraïment</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTd5C1oiRf86C5cN38pY-9LC8A7C5nfRn3VCYcn6hNv1plUQ8MbGAiE1YazGSsqVu9cToqUtJcIfAjUkl2t0c4X2B7cL65ZOVUqXG4rdFtFftgbxI4hk54HJp1mtbo1RIxdRjRDTatN5tC/s1600/20191003_25_Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTd5C1oiRf86C5cN38pY-9LC8A7C5nfRn3VCYcn6hNv1plUQ8MbGAiE1YazGSsqVu9cToqUtJcIfAjUkl2t0c4X2B7cL65ZOVUqXG4rdFtFftgbxI4hk54HJp1mtbo1RIxdRjRDTatN5tC/s320/20191003_25_Noche+Valenciana+de+las+Letras.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tots els premiats</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7hHdSVsCQwN-PDOQNShDCe5gimrgrcnJ1Voe1hfFRXwx2FDiiE9PBoxsagvKG73XcYJ3E32GmXKy2RcLvgzZEVukmOdh_DfvD3Rnm5g0Rj84tQSpAXW81aMLQYxgdLYeyGmC3rawYVkIk/s1600/IMG_20191004_000212_410.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7hHdSVsCQwN-PDOQNShDCe5gimrgrcnJ1Voe1hfFRXwx2FDiiE9PBoxsagvKG73XcYJ3E32GmXKy2RcLvgzZEVukmOdh_DfvD3Rnm5g0Rj84tQSpAXW81aMLQYxgdLYeyGmC3rawYVkIk/s320/IMG_20191004_000212_410.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Presumint!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1O5geynkDeQtqnzb7q2tG1J0DpKnRVTwQ7rPePpQhYKM8D3AST2i_9YUOr_1KL9F0Y8dg4RVq7nNmksuCIIflIs-yq-3FZb9JXlAV9HHezvKzzDG1xN1GGOMURQYpVq-OklIk16Zc2c62/s1600/IMG_20191004_004318_190.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1O5geynkDeQtqnzb7q2tG1J0DpKnRVTwQ7rPePpQhYKM8D3AST2i_9YUOr_1KL9F0Y8dg4RVq7nNmksuCIIflIs-yq-3FZb9JXlAV9HHezvKzzDG1xN1GGOMURQYpVq-OklIk16Zc2c62/s320/IMG_20191004_004318_190.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El guardó</td></tr>
</tbody></table>
<br />
També podeu veure un vídeo de l’acte
(em podeu veure i escoltar a partir del minut 23):<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.ateneovalencia.es/la-recompensa-actos-sucesivos-y-olivos-de-cal-premios-de-la-i-noche-valenciana-de-las-letras/"><b><span style="color: black;">http://www.ateneovalencia.es/la-recompensa-actos-sucesivos-y-olivos-de-cal-premios-de-la-i-noche-valenciana-de-las-letras/</span></b></a><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com1Plaça de l'Ajuntament, 18, 46002 València, Valencia, Espanya39.469782676653665 -0.3767131570083392939.467546676653662 -0.38186315700833928 39.472018676653668 -0.37156315700833931tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-77529629732691101272019-02-20T15:40:00.000+01:002019-02-20T15:40:05.498+01:00Els llibres de 2018<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ6sNs-xo4TUIFUpHLUQvPZwGvefkPWuy6MBjBEtMGUsCuE243rkuNzysoFpBecDcViH__Wt1Qf8f7m8CF3gneDY6oEPFELIHN7m21usmJ_L84OsYXobx_p9D8wb12mwA44RARhs7xfJVN/s1600/20181231_02_Llibres+2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ6sNs-xo4TUIFUpHLUQvPZwGvefkPWuy6MBjBEtMGUsCuE243rkuNzysoFpBecDcViH__Wt1Qf8f7m8CF3gneDY6oEPFELIHN7m21usmJ_L84OsYXobx_p9D8wb12mwA44RARhs7xfJVN/s320/20181231_02_Llibres+2018.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Us presento la relació de tots
els llibres que he comprat el passat 2018. Afegeixo, a més, les revistes a les
quals estic subscrit:</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Per a més comoditat, he agrupat
els llibres per temes.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Filosofia, religió, reflexions: <o:p></o:p></div>
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM8ceWbGoaZMa6vHmD63SqhZ8wFVW6dV9Rk-wqt7We9Azbz_X2WL8fxm90_Cl6KJ_jkHwhi0a0Az-Y4O106_iwn8oLb9WM6B0SZSqojXeBFSo4s4zFcebxJpKc3OFWSyEzI4xQXYsimob-/s1600/20181231_30_Llibres+2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM8ceWbGoaZMa6vHmD63SqhZ8wFVW6dV9Rk-wqt7We9Azbz_X2WL8fxm90_Cl6KJ_jkHwhi0a0Az-Y4O106_iwn8oLb9WM6B0SZSqojXeBFSo4s4zFcebxJpKc3OFWSyEzI4xQXYsimob-/s320/20181231_30_Llibres+2018.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>El discurs del mètode</i>, de René
Descartes. Un llibre imprescindible a qualsevol biblioteca: mètode, moral,
metafísica i ciència. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>Els mestres de la sospita</i>, de
Francesc Torralba. Marx, Nietzsche i Freud van canviar, radicalment, la nostra
manera de pensar, viure i actuar. Pensar la història, Deu, l’home o la
llibertat després d’aquests tres mestres de la sospita mai ja no serà el
mateix. Res no podrà ser pensat com abans.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>Els antievangelis jueus</i>, de
Manuel Forcano. Acostumats a la visió canònica, oficial dels Evangelis, sorprèn
saber que la contrapropaganda jueva es va carregar de mala bava, sarcasme i
molt enginy per tal de barrar el pas a l’heretgia cristiana. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>Conferències, conferenciants,
conferenciats</i>, de L’Altrange. Un regal personal de l’autor, que reflexiona, de
manera lúcida i mordaç, sobre aquest ritual comunicatiu.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Narrativa: <o:p></o:p></div>
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-EX4pb0sbTWsEKnzYODMkhWNAvGq0pJpV6cnI5S3GcqfmzIO24TW7n5eAKEhUUngOQY1sqdOBeK5mFPDYLx6tNH5Yyj6DoRDYNpW4EgtwlFIamuNCZkyjXLQKbgp1chAJ5LFof9qNf-PE/s1600/20181231_52_Llibres+2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-EX4pb0sbTWsEKnzYODMkhWNAvGq0pJpV6cnI5S3GcqfmzIO24TW7n5eAKEhUUngOQY1sqdOBeK5mFPDYLx6tNH5Yyj6DoRDYNpW4EgtwlFIamuNCZkyjXLQKbgp1chAJ5LFof9qNf-PE/s320/20181231_52_Llibres+2018.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>Com s’esbrava la mala llet</i>, de
Antònia Carré-Pons. Humor negre, un punt de surrealisme i bogeria en un llibre
sobre vells; sí, vells. Ni iaios, ni ancians, ni tercera edat! <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>El llibre dels esnobs</i>, de William
Thackeray. Una radiografia implacable de
la societat de finals de segle XIX, perfectament trasplantable a la d’avui
mateix. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>Los enemigos de los libros</i>, de
William Blades. El foc, l’aigua, la pols, els insectes, el pas del temps...
però també la ignorància, el totalitarisme i el fanatisme.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>Unes quantes coses boniques</i>, de
Xuan Bello. Escriure en una llengua “petita” no ha de ser sinònim d’estretor de
mires, provincianisme o localisme. Des de la més particular de les vivències i
experiències fins a la universalitat de seva visió, Bello aconsegueix
transportar-nos al seu món fet de records, impressions i vivències. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Altres: <o:p></o:p></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFD5SIK3zeL-VN80XdOgbRwt4rUhBUx0wnY-OqzNumSV1BjzrN2ApvHVMkAwSc4BurdOdKATD8dkrSDBcs_Vo3XBT13INoXr1c3sx7ZBmIGOKovWrCUZ1WXuAXFXk2m0wtMEedER-t9tuR/s1600/20181231_40_Llibres+2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFD5SIK3zeL-VN80XdOgbRwt4rUhBUx0wnY-OqzNumSV1BjzrN2ApvHVMkAwSc4BurdOdKATD8dkrSDBcs_Vo3XBT13INoXr1c3sx7ZBmIGOKovWrCUZ1WXuAXFXk2m0wtMEedER-t9tuR/s320/20181231_40_Llibres+2018.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>El secreto masónico desvelado</i>, de
José Antonio Ullate Fabo. Molt ben documentat, argumentat, amb profund
coneixement de l’ortodòxia catòlica, un atac directe contra la maçoneria. Per què
serà, però, que tota aquesta argumentació se li gira en contra? <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>El universo inteligente</i>, de Brian
B. Greene. Les teories de la relativitat i de la mecànica quàntica potser
podrien unir-se i interpretar-se (ni Einstein ho va aconseguir!) mitjançant la
teoria de les supercordes. Matemàtiques i física entenedores per a copsar el
futur més proper.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>La teca</i>, d’Ignasi Domènech. Obra
cabdal de la literatura gastronòmica catalana, va ser publicada per primera
vegada el 1924 i ja va per la 20a edició. La cuina de tota la vida, la de les
àvies i les mares, la de la nostra infància.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I les revistes! </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKGjbtcaKpbFKnrF_-YBqxWRWCItkf0BHoAEO2nTXYeSRnDEj2oVIziekSCFesiOel2HyUEmG902JIAbcEWSUXovrXvNqYwDyGHDOb5txAp9Sxkex_pDA-sEwacy0aMWIfgOSfr-YGpS0w/s1600/20181231_21_Llibres+2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKGjbtcaKpbFKnrF_-YBqxWRWCItkf0BHoAEO2nTXYeSRnDEj2oVIziekSCFesiOel2HyUEmG902JIAbcEWSUXovrXvNqYwDyGHDOb5txAp9Sxkex_pDA-sEwacy0aMWIfgOSfr-YGpS0w/s320/20181231_21_Llibres+2018.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>National Geographic</i>. Un clàssic,
des de fa més de 100 anys. En sóc subscriptor des d’abans que aparegués la
versió en espanyol (i d’això ja fa més de 20 anys!).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>Cuina</i>. Àgil,, instructiva,
didàctica... Un plaer per als sentits!</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>Descobrir</i>. Per passejar i
conèixer el nostre país sense sortir de casa.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Bona lectura! </div>
<br />Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-77481006250535075652018-06-13T12:26:00.000+02:002018-06-13T12:26:49.436+02:00Pedrolo a l'Urgell<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi38h8hJ6_5WCS9QGJKD3VhxCiEYibX5R5WunqPRJ3RJWoASX9AV7djUA_x6QddTE5hcv9Wp31Gz5TbSSNMbo__JKWQlHY_WYq7IBGVk__ETfuwNB30PKaZZlI531LcIq2DUchCbTLHUyha/s1600/Creativitat+Any+Pedrolo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1255" data-original-width="1259" height="397" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi38h8hJ6_5WCS9QGJKD3VhxCiEYibX5R5WunqPRJ3RJWoASX9AV7djUA_x6QddTE5hcv9Wp31Gz5TbSSNMbo__JKWQlHY_WYq7IBGVk__ETfuwNB30PKaZZlI531LcIq2DUchCbTLHUyha/s400/Creativitat+Any+Pedrolo.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Uns bons amics de les Terres de Lleida han organitzat una trobada per visitar i captar els espais inèdits que van inspirar i influir en l'obra de Manuel de Pedrolo a la ciutat de Tàrrega, a l'Urgell. S'hi pot participar mitjançant Instagram, Twitter o blogs literaris. Més informació <a href="http://www.aralleida.cat/instawalk-pedrolo-2018/" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a>. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com125300 Tàrrega, Lleida, catalunya41.6480797 1.140943200000037941.624349699999996 1.1006027000000378 41.6718097 1.181283700000038tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-65512121816355201992018-05-25T11:06:00.000+02:002018-06-05T13:21:30.619+02:00Concurs Trivia de la revista Descobrir<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCHtpOd794J-e8seyNyt8Ia_qArWSh_K_mQep8LVo13u8GC3FOGlRgusypvxi1Sd-TGi93kGQXGn3_5W7qAR3Z0rvlSJgUp1Wry8V7OJURcuPfd1l8iCYMW8IBqBx_R9_HH07ZJNADgJT0/s1600/cat+rad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCHtpOd794J-e8seyNyt8Ia_qArWSh_K_mQep8LVo13u8GC3FOGlRgusypvxi1Sd-TGi93kGQXGn3_5W7qAR3Z0rvlSJgUp1Wry8V7OJURcuPfd1l8iCYMW8IBqBx_R9_HH07ZJNADgJT0/s320/cat+rad.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Per tercer any, la revista <a href="http://www.descobrir.cat/index.php" target="_blank"><b><span style="color: black;">Descobrir</span></b> </a>ha
organitzat el <a href="http://monumentfavorit.descobrir.cat/" target="_blank"><b><span style="color: black;">concurs del Monument favorit dels catalans</span></b></a>. En aquesta ocasió, el
monument vencedor ha estat el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Vallbona_de_les_Monges" target="_blank"><b><span style="color: black;">monestir de Santa Maria de Vallbona</span></b></a> (l’Urgell) i
en total s’han registrat més de 200.000 vots. Un autèntic èxit de participació
i compromís, com podeu veure.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Paral·lelament, i per primer any, s’ha
organitzat un altre concurs, un <a href="http://monumentfavorit.descobrir.cat/trivia.php" target="_blank"><b><span style="color: black;">Trivia</span></b></a>, en què els participants havien de
respondre, en només 3 minuts, tantes preguntes com poguessin (amb 2 opcions a
escollir) relacionades amb la història, l’art i el patrimoni en general del
nostre país. D’entre els gairebé 500 participants, vaig ser el que més en va
contestar (42 de correctes d’una sola tacada); això em va portar a participar
en la gran final, que es va desenvolupar en directe al programa <a href="http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/estat-de-gracia/estat-de-gracia-de-18-a-19-h-17052018/audio/1003104/" target="_blank"><b><span style="color: black;">Estat de Gràcia</span></b></a>, de <a href="http://www.ccma.cat/catradio/" target="_blank"><b><span style="color: black;">Catalunya Ràdio</span></b></a>, el passat 17 de maig. La final, emocionant i
competida, es va decantar per la meva contrincant, Núria Barbany. Podeu llegir-ne la crònica <a href="https://www.descobrir.cat/ca/notices/2018/05/nuria-barbany-vencedora-del-trivia-del-monument-favorit-4222.php" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a>. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixEwFumGUD_Y-LWu3ggv6ZwOxKQWN2F2Sr850iJZZ5j9Hpzjiwtx2lII3ufBd4__ZwhQfdO66xxqCPXhDKxhO1NGSHcnh6VxOYiZ4Fr2A4F_-DwvVjmFgoaSvVMPRr1bScmxTokKsH7NnE/s1600/auriculars.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixEwFumGUD_Y-LWu3ggv6ZwOxKQWN2F2Sr850iJZZ5j9Hpzjiwtx2lII3ufBd4__ZwhQfdO66xxqCPXhDKxhO1NGSHcnh6VxOYiZ4Fr2A4F_-DwvVjmFgoaSvVMPRr1bScmxTokKsH7NnE/s320/auriculars.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El segon premi que em va correspondre
consisteix en un abonament anual per a tots els monuments i museus gestionats
per la Generalitat de Catalunya, una subscripció anual per a la revista
Descobrir i un viatge en globus per a 2 persones! El primer premi consistia en
els mateixos abonaments i una estada amb sopar i pernoctació al jaciment
d’Empúries. El meu fill M., que em va acompanyar en el concurs a la ràdio, creu
que el segon premi és molt millor que el primer, bàsicament perquè, segons diu,
a Empúries no se li ha perdut res i pujar en globus li fa mooooolta més
il·lusió! I vosaltres, què hi dieu? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">En resum, un concurs que em va enganxar des
del primer moment, un premi fabulós i una tarda a la ràdio molt agradable amb
la companyia dels responsables del programa, Roger de Gràcia, i de les revistes
Descobrir, Joan Morales, i <a href="https://www.sapiens.cat/" target="_blank"><b><span style="color: black;">Sàpiens</span></b></a>, Jordi Creus.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhR4222Y7wMGfbtkvg1OMmKxusFpO0QPCAS7Zj3ka3gCG6Jo8El6w_JPLv6CCA7N836rrLMkTa_znQrBIUjCxOAfaBcLcWEBi1DoTaKgKz5lCKZwLG3dlmJmZoF6p2Sj7iuzQiyn-Ih9oB/s1600/tots.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhR4222Y7wMGfbtkvg1OMmKxusFpO0QPCAS7Zj3ka3gCG6Jo8El6w_JPLv6CCA7N836rrLMkTa_znQrBIUjCxOAfaBcLcWEBi1DoTaKgKz5lCKZwLG3dlmJmZoF6p2Sj7iuzQiyn-Ih9oB/s320/tots.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com1Avinguda Diagonal, 614, 08021 Barcelona, Catalunya41.3925332 2.141264800000044541.392160700000005 2.1406343000000443 41.3929057 2.1418953000000447tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-58344002554771382032018-04-24T17:41:00.000+02:002018-04-24T17:41:39.600+02:00Sant Jordi 2018<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRr-yAhqkIYZHart86G1vXRHWNkXWKcuNAL7E7VXv8QSDxUKybYSwq4OIfOTbb9SKWMNNed40Pfxr94NSWBBAH4SzRxZETg1SYTCpmlsIy10S22BCJgoLpSME6uqcqYzB717sQRyPpC9i3/s1600/IMG_20180424_063341_177.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRr-yAhqkIYZHart86G1vXRHWNkXWKcuNAL7E7VXv8QSDxUKybYSwq4OIfOTbb9SKWMNNed40Pfxr94NSWBBAH4SzRxZETg1SYTCpmlsIy10S22BCJgoLpSME6uqcqYzB717sQRyPpC9i3/s320/IMG_20180424_063341_177.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Un any més, aquí teniu la meva tria de llibres d'aquest Sant
Jordi 2018: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i>El llindar de
l’eternitat</i>, de Ken
Follett, un best-seller amb intrigues, emoció, aventures i un repàs per la
història (aquest l’he regalat a l’A., la meva xicota). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i>El discurs del mètode</i>, de René Descartes, una lectura que
feia temps que tenia pendent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i>Com s'esbrava la mala
llet</i>, de l'Antònia
Carré-Pons, una amiga amb qui vaig coincidir quan vaig treballar al Departament
d'Ensenyament. Ja he parlat alguna altra
vegada en aquest blog d'algun dels seus llibres (vegeu <a href="http://literattours.blogspot.com.es/search/label/ANT%C3%92NIA%20CARR%C3%89-PONS" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a>); diuen les
crítiques que aquest és excel·lent i n'estic convençut!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Au, a llegir i a disfrutar!</span></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-69726699273355803302018-04-13T15:27:00.000+02:002018-04-13T15:27:16.126+02:00Les muralles de Barcelona (i 4)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPtgBFf_HK4J_HcJubEzwMQkwAC9T6E7ZYv6JJvPH2pGfcdh3Zscmo9ZwBH_KCx3B3_hBiofNCquKqKA6AjqT4wo0WbktAPRsCVXN1KDQ5keJUuAuFmgVBsWVc-hwGOd-e6nMy3WinOmcp/s1600/Foto_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPtgBFf_HK4J_HcJubEzwMQkwAC9T6E7ZYv6JJvPH2pGfcdh3Zscmo9ZwBH_KCx3B3_hBiofNCquKqKA6AjqT4wo0WbktAPRsCVXN1KDQ5keJUuAuFmgVBsWVc-hwGOd-e6nMy3WinOmcp/s320/Foto_01.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El proppassat 5 d’abril vaig assistir a el
seminari <i>Barcino i l’Alt imperi romà</i>
al <a href="http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca" target="_blank"><b><span style="color: black;">Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)</span></b></a>, impartit per diferents especialistes:
Pablo Ozcáriz (<a href="https://www.urjc.es/" target="_blank"><b><span style="color: black;">Universitat Rey Juan Carlos</span></b></a>), Julia Beltrán de Heredia (MUHBA),
Isabel Rodà (<a href="http://www.ub.edu/web/ub/ca/" target="_blank"><b><span style="color: black;">Universitat de Barcelona</span></b></a>) i Alessandro Ravotto, arqueòleg. Resumiré
totes les intervencions, en especial l’última, en què el tema desenvolupat va
ser, precisament, les primeres muralles romanes de Barcino.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Barcino va ser fundada per Octavi (August)
cap el 15-10 aC. Tenia un status jurídic de colònia. Tanmateix, no es disposa
de gaire informació, a diferència de Tarraco, capital de la Hispania Citerior. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Era una ciutat petita, tant en mides com en
població -en comparació amb Lugo, Mèrida, Astorga o Saragossa-, destinada,
probablement, més a centre administratiu i de culte imperial. La ciutat es
dissenya </span><i style="font-family: inherit;">ex-novo</i><span style="font-family: inherit;">, amb un traçat
regular, que facilita l’entramat ortogonal, flanquejada molt probablement per
dos rierols, dels quals no se sap a quina distància exacta estarien, i
allargada (per incloure els dos turons, el del Tàber i el dels sants Just i
Pastor, cadascun dels quals allotjaria un temple).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgviLJR1sOzCM-tXeFMh_MU8-dTt37Ax9DLFr5YCepHg7MZWzHYE4gutgLSRPsZQncnT7bH3YXU6BIbL6gwZ8HcoqTZpogJFtt2R4DhHUdmB-ITUirH9BRlVSt1ZRm4j76rD4nDoi6DLHcv/s1600/Foto_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgviLJR1sOzCM-tXeFMh_MU8-dTt37Ax9DLFr5YCepHg7MZWzHYE4gutgLSRPsZQncnT7bH3YXU6BIbL6gwZ8HcoqTZpogJFtt2R4DhHUdmB-ITUirH9BRlVSt1ZRm4j76rD4nDoi6DLHcv/s320/Foto_02.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">De les primeres muralles romanes, finançades
per Caius Coelius, queden poques restes (30 % aproximadament) a diferència de
les segones muralles (65 %). Les primeres muralles complirien un paper “de
prestigi”; les segones, “de por”. Aquestes muralles de Barcino tenen
paral·lelismes amb d’altres d’època augustal (i condicionades per rierols) com
ara Friuli, Orange i Alba Pompeia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK5FrRhqEVwDXB08diCVlNS0QxWwFKCd_8N91kABb-_xWxBwhQ-RITCmX4fkuGow-2GWHmHsiZEijsK_GCCPZazKcFLnmdPPSjpiWqHInaPzCCwX-bu60yXpX1EJ-wI7XKLKO7Q1qOyHd7/s1600/Foto_Alba+Pompeia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="550" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK5FrRhqEVwDXB08diCVlNS0QxWwFKCd_8N91kABb-_xWxBwhQ-RITCmX4fkuGow-2GWHmHsiZEijsK_GCCPZazKcFLnmdPPSjpiWqHInaPzCCwX-bu60yXpX1EJ-wI7XKLKO7Q1qOyHd7/s320/Foto_Alba+Pompeia.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alba Pompeia (Itàlia)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Aquesta primera muralla està feta amb blocs
regulars, petits; fa entre 8 i 9 m d’alçada i 1,80 m d’amplada. L’altura seria
similar al podi del temple; els fonaments són sense morter, per aïllar-los de
l’aigua. No hi ha torres documentades a la cortina, fet estrany perquè haurien
afegit monumentalitat i prestigi. Potser n’hauria hagut als extrems dels
carrers. Només hi ha torres documentades a les portes, que complien un paper de
presentació de la ciutat, de la seva potència i importància. Les portes estaven
formades per un pas central i dos laterals i eren dobles, segurament per ensarronar
els assaltants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La porta de la plaça Nova era la porta del
darrere de la ciutat, la qual cosa ajudaria a desmentir la hipòtesi moderna de
l’orientació del temple (vegeu <a href="http://literattours.blogspot.com.es/2014/03/el-temple-i-el-forum-de-barcino.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a>), que difícilment hauria estat orientada
cap a una porta poc important. La porta de la plaça de l’Àngel tindria una
estructura similar, potser més monumental. El portal del Mar seria la menys
funcional, però va anar prenent importància amb el transcurs del segles per la
seva proximitat al mar. <span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Plaça del Rei, s/n, 08002 Barcelona, Catalonia41.3839062 2.177836999999954117.2093122 -39.130757000000045 65.5585002 43.486430999999953tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-59249636157079613982018-03-27T14:06:00.000+02:002018-03-27T14:06:03.189+02:00El bufón del Rey Lear<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi91P6ITGdG92R1ifkcb8MZ0bluVELySQZVvi6DzvkuW2Tk02q0UlPMaacvYcd-ayYXduDz8NIVoZ_WezN7RDNGbZA3oNZI3IpqDZfUq_-Dw-_2uVecmCNYY6Qe8AxgY9k4ESPuFmTLTcqT/s1600/El+bufon+del+rey+Lear_foto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="496" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi91P6ITGdG92R1ifkcb8MZ0bluVELySQZVvi6DzvkuW2Tk02q0UlPMaacvYcd-ayYXduDz8NIVoZ_WezN7RDNGbZA3oNZI3IpqDZfUq_-Dw-_2uVecmCNYY6Qe8AxgY9k4ESPuFmTLTcqT/s400/El+bufon+del+rey+Lear_foto.jpg" width="282" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">El rei Lear</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif";"> és una tragèdia de William
Shakespeare escrita entre 1603 i 1606. El bufó és un dels personatges més
característics i interessants de l’obra i actua, en tot moment, i com correspon
a la seva funció, com a contrapunt planer
i sincer, com un portaveu de la realitat i la cordura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">En
<i>El bufón del rey Lear</i>, el bufó pren
el paper protagonista i carrega, en solitari, en forma de monòleg, amb tot el
pes de l’obra. Felipe Cabezas n’ha fet una versió lliure, molt lliure però
plena de ràbia, ironia i sarcasme, amb contínues picades d’ull a l’actualitat,
des dels fets de l’1 d’octubre fins a la vigència de la monarquia, passant per
les lluites pel poder o el paper dels gestors culturals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">L’únic
actor, el xilè Felipe Cabezas, executa un memorable </span><i style="font-family: Arial, sans-serif;">tour de force</i><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> i interpreta tots els papers de l’obra –el rei, les
tres filles, l’actor que es maquilla i desmaquilla en escena i reclama un ajut
per a la cultura– ajudat sempre per un continu ball de màscares, que li
permeten saltar d’un personatge a l’altre, d’una situació a l’altra. La música,
la il·luminació, el gest, la paraula ens captiven des d’un primer moment i des
d’un primer moment ens sentim interpel·lats per un personatge sincer, càustic,
que parla sense embuts i que no ens deixa descansar ni un sol segon, mentre
retrata les misèries d’una cort corrupta i àvida de poder. Intemporal i al
mateix temps rabiosament actual, és un espectacle en què no només destaca un
grandíssim actor, sinó que deu molt, moltíssim, a la feina de direcció actoral
de Jordi Pérez, de direcció artística d’Anna Chwaliszewska i de música i so
d’Orestes Gas. Menció especial mereix la </span><a href="https://www.salafenix.com/" style="font-family: Arial, sans-serif;" target="_blank"><b><span style="color: black;">Sala Fènix</span></b></a><span style="font-family: Arial, sans-serif;">, que amb gran migradesa de
mitjans i recursos porta endavant des de fa cinc anys una interessantíssima
programació. A poc que pugueu, no us la deixeu perdre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFn__cJG1UeMirZlabUC535touzelZaVLwv-pZBG1rELteYx0R6Na87BqlMFSTe6KPOq9vNLlj9psb9wjpMsI9_s51-71ZgCpZKzFIadiL72MsvQTg1Xl_2v4nV3-mazs9LfGB9kLxKN71/s1600/El+bufon+del+rey+Lear_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="282" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFn__cJG1UeMirZlabUC535touzelZaVLwv-pZBG1rELteYx0R6Na87BqlMFSTe6KPOq9vNLlj9psb9wjpMsI9_s51-71ZgCpZKzFIadiL72MsvQTg1Xl_2v4nV3-mazs9LfGB9kLxKN71/s1600/El+bufon+del+rey+Lear_2.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Carrer de la Riereta, 31, 08001 Barcelona, Catalunya41.377726337875529 2.169091701507568441.376981837875526 2.1678312015075685 41.378470837875533 2.1703522015075682tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-75253458006957424232018-03-19T14:40:00.000+01:002018-03-19T14:40:53.918+01:00Las murallas de Barcelona<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZZPg1OAOBRPIEI4EkIjJXN31bq0mAWlXnt7kGpbVIPbvNCZihI3rvtJk_d3QDZt5yPE6yYrKFte2zoroxD1sCam-evbltixehQXWAcvSIK63MF6Xz8FDiJXyeBAWjLJT6pk-MathKxXeP/s1600/Muralles_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZZPg1OAOBRPIEI4EkIjJXN31bq0mAWlXnt7kGpbVIPbvNCZihI3rvtJk_d3QDZt5yPE6yYrKFte2zoroxD1sCam-evbltixehQXWAcvSIK63MF6Xz8FDiJXyeBAWjLJT6pk-MathKxXeP/s1600/Muralles_01.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El portal de Santa Madrona, en el Paralelo</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="font-family: inherit;">(<i>versió en català <a href="http://literattours.blogspot.com.es/2013/02/les-muralles-de-barcelona.html" target="_blank"><b>aquí</b></a></i>)</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">En 2013 estrené una nueva ruta: Las murallas de Barcelona.
Durante algo más de 2 horas, aproximadamente, hacemos un paseo que recorre los
restos de las murallas romanas y medievales que durante más de 1.500 años
defendieron la ciudad de Barcelona. Repasamos la historia, los personajes y los
hechos que a lo largo de los siglos se han vinculado a las murallas de
Barcelona: descubrimos sus restos -a menudo escondidos o muy deteriorados-,
explicamos los orígenes y las características y nos zambullimos en un montón de
hechos históricos asociados.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Hacia el 15 aC, el emperador romano Octavio Augusto funda la Colonia Julia Augusta
Faventia Paterna Barcino. El lugar elegido se encuentra cerca de la costa y de
varios cursos fluviales, al abrigo de la montaña de Montjuïc y encaramado en un
pequeño cerro llamado Mont Taber, cualidades todas que le proporcionan una
buena defensa y rápidas comunicaciones con el interior. La primera muralla, muy
sencilla, se empieza a construir durante el cambio de milenio y tenía torres
sólo en los ángulos y las puertas del perímetro amurallado. A mediados del
siglo III, las murallas se refuerzan (aunque algunos autores retrasan esta
cronología hasta el siglo IV o V) a base de añadir una nueva muralla encima de
la primera. Esta nueva muralla tenía un perímetro de entre 1.200 y 1.400
metros, alrededor de 80 torres y rodeaba una superficie de unas 12 Ha. Estas
obras de mejora, de una gran envergadura, convertirán Barcelona en una plaza
fuerte de tal calibre que, en pocos años, sustituirá a Tarraco como principal
ciudad del noreste peninsular y la protegerá de los ataques exteriores durante
casi 1.000 años.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Los restos de esta muralla romana son visibles hoy en muchos lugares de
Barcelona: en la plaza Nueva, en las calles Tapinería, Subteniente Navarro,
Correo Viejo, Avinyó, Baños Nuevos, Paja y en la plaza de Frederic Marés, entre
otros.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">A medida que los condes de Barcelona fueron conquistando territorios a los
musulmanes y alejaron el peligro, la ciudad se extendió extramuros y comenzaron
a aparecer pequeños barrios, articulados alrededor de mercados, iglesias y
monasterios y cruces de caminos. En el año 985, después de devastar el Vallés y
la llanura de Barcelona, Almansur sitió la ciudad. Las crónicas dicen que el
6 de julio de ese año, "murió Barcelona". No sabemos a ciencia cierta
si este famoso caudillo musulmán conquistó la ciudad entera o su ataque se
limitó a los barrios extramuros y los arrabales, pero el impacto psicológico en
la ciudad fue enorme. Y también las consecuencias políticas: las peticiones de
ayuda del conde Borrell II no fueron atendidas por el rey de los francos al que
los condes catalanes estaban ligados por vínculos feudales derivados de su
pertenencia a la Marca Hispánica. El 988, Borrell II se negó a renovar el pacto
de vasallaje con Hugo Capeto, el nuevo rey franco, e instauró la independencia
de hecho de los territorios bajo su poder. Se iniciaba así el camino en
solitario de un pequeño trozo de mundo que, en el transcurso de los años, se
conocería con el nombre de Cataluña.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">El 1243, el rey Jaime I ordenó que una nueva muralla protegiera Barcelona.
Esta vez, sin embargo, el peligro no procedía del exterior sino,
paradójicamente, del interior. La población judía fue obligada a recluirse en su
barrio y cerrarlo con puertas y murallas. Una ciudad dentro de la ciudad, una
muralla interna que "alejaba" a los cristianos del contacto con los
judíos. Esta muralla seguía las calles del Obispo, San Severo, Bajada de Santa
Eulalia, Baños Nuevos y Call. Buena parte del Palacio de la Generalitat se
levantó, pues, en plena aljama. De poco sirvieron estas murallas porque los
ataques y los pogromos -el de 1391 fue especialmente sangrante-, menudearon
hasta la expulsión final de los judíos decretada por los Reyes Católicos en
1492.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La guerra
contra Francia, en el marco de la lucha por el control de Sicilia, llevó al rey
Pedro II a ordenar la fortificación de Barcelona y la ampliación de las
murallas. La dirección la asumió el Consell de Cent (Consejo de Ciento), en lo
que se considera como la primera obra pública en la que participaba el gobierno
de la ciudad. El </span><u><a href="http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/" target="_blank"><b><span style="font-family: inherit;">Museo de Historia de la Ciud</span>ad de Barcelona</b></a></u> guarda una lápida que da fe de la finalización
del Portal Nuevo en 1295.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiIfU4GU742HAN0uUm0DMXiDMR7Zq7AiGcHX_-aKbMD85CtlwM58aUDtiF4mWnzwpX8LK512FY0aakQ1jFIMznmxWUx48ypDN__xr34sepwdb4vedTfH8sKqExuhYyoE92EZqhhhtefxCm/s1600/Muralles_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="243" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiIfU4GU742HAN0uUm0DMXiDMR7Zq7AiGcHX_-aKbMD85CtlwM58aUDtiF4mWnzwpX8LK512FY0aakQ1jFIMznmxWUx48ypDN__xr34sepwdb4vedTfH8sKqExuhYyoE92EZqhhhtefxCm/s1600/Muralles_02.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La plaza Nueva, en una foto de finales del siglo XIX</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Esta muralla medieval, que debía proteger los nuevos barrios nacidos
alrededor de Santa María de las Arenas o Santa María del Mar, San Pedro de las
Puellas y la Ribera, se extendía a lo largo de las Ramblas y las calles de
Fontanella , la ronda de San Pedro y se cerraba hacia el mar por el parque de
la Ciudadela y su construcción se llevó a cabo durante los siglos XIII y XIV.
El frente marítimo, sin embargo, no se fortificó, convencidos como estaban los
barceloneses de que un ataque por mar era imposible debido a la poca
profundidad y los numerosos arrecifes y bancos de arena que protegían la ciudad
por esta banda. En 1359, una escuadra castellano-genovesa demostró la falsedad
de esta creencia y puso la ciudad al borde del abismo. Los hechos están
narrados en el capítulo VI de la <i>Crónica</i>
de Pedro el Ceremonioso, la cuarta de las grandes crónicas en lengua catalana
de los siglos XIII y XIV. Barcelona se salvó por muy poco pero este hecho
aceleró la fortificación de la ciudad. Desde mediados del siglo XIV hasta
mediados del siglo XV, la ciudad se aplicó en mejorar sus defensas por el lado
de poniente, englobando con una nueva muralla los barrios del Raval y del
Carmen. El nuevo recinto se extendía por las calles de Pelayo, plaza Universidad,
rondas de San Antonio y San Pablo y Paralelo e incluía instalaciones
estratégicas como las Atarazanas y el Hospital de la Santa Cruz, además de
proporcionar a la ciudad una amplia extensión de terrenos de cultivo que podían
abastecerla en caso de asedio.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">La muralla medieval de Barcelona será la protagonista de la defensa de la
ciudad durante los numerosos sitios de los siglos XV al XIX: durante la Guerra
Civil catalana (tres ataques entre 1462 y 1472), la Guerra de los Segadores (1640
a 1652), la Guerra los Nueve años (1697), la Guerra de Sucesión (asedios
anglo-holandés de 1704, austracista de 1705 y borbónico de 1706); la Guerra del
Francés (1808); y también durante los bombardeos de Espartero (1842) y Delgado
(1843).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El episodio más traumático para la ciudad fue el asedio al
que se vio sometida Barcelona en el marco de la Guerra de Sucesión en 1713-1714.
A pesar de la manifiesta inferioridad material y humana, la ciudad resistió
durante 13 meses los ataques de los ejércitos franceses y castellanos de Felipe
de Anjou (el futuro Felipe V). Finalmente, el 11 de septiembre de 1714,
Barcelona capituló. Las bajas se calculan en cerca de 7.000 personas (en una
ciudad que apenas llegaba a los 40.000 habitantes). Durante el asedio cayeron
sobre Barcelona más de 30.000 bombas que destrozaron completamente un tercio de
la ciudad y dañaron otro tercio. El nuevo régimen castigó a conciencia a Cataluña
y su capital. La construcción de la Ciudadela y el reforzamiento del castillo
de Montjuïc se hicieron desde un punto de vista exclusivamente represivo: su
misión era vigilar y controlar el interior de la ciudad más que defenderla de
ataques exteriores.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioDlrAhDHDsN9xwgrx5nhA72NAX1rpVPMJDlIr3HZ9_eEUt4ZmG5JbNsCeJ-Tbs3lfBMC23erfEtdJKTlqNMqOVQ9bZg2r0Y264FOix47KTpljOHZz6qknJ0Zu-YOvgmRnzIzRubPxC8mi/s1600/Muralles_03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="137" data-original-width="400" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioDlrAhDHDsN9xwgrx5nhA72NAX1rpVPMJDlIr3HZ9_eEUt4ZmG5JbNsCeJ-Tbs3lfBMC23erfEtdJKTlqNMqOVQ9bZg2r0Y264FOix47KTpljOHZz6qknJ0Zu-YOvgmRnzIzRubPxC8mi/s400/Muralles_03.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El bombardeo de Espartero (1842)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Con el transcurso de los años, aquellas murallas de Barcelona que durante siglos
la habían protegido se fueron convirtiendo en un corsé que la aprisionaba y la
asfixiaba. A lo largo de los siglos XVIII y XIX, la situación sanitaria y
social de la población de Barcelona se había degradado. En 1850, los habitantes
de Barcelona eran ya 185.000, hacinados en un recinto urbano degradado y sin las
mínimas condiciones sanitarias. Las epidemias diezmaban una población carente
de infraestructuras sanitarias modernas y que compartía el espacio con
cementerios y fosas comunes. La consideración militar de Barcelona como plaza
fuerte prohibía la construcción de cualquier tipo de edificación en una
distancia inferior a 1,5 km. Las murallas, además, cerraban sus portales cada
noche, encarcelando, literalmente, los barceloneses.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="ES">Por estos motivos, no es de extrañar que los ciudadanos de Barcelona
recibieran con una explosión de alegría el permiso concedido finalmente (1854)
por el gobierno de Madrid para derribar las murallas medievales. La idea había
ido gestándose desde hacía años: el primer proyecto serio arranca en 1841,
cuando el médico Pere Felip Monlau ganó el concurso que el Ayuntamiento de
Barcelona había organizado para analizar las ventajas de derribar las murallas
medievales: su proyecto, titulado </span><i><span lang="ES">¡Abajo las murallas! Memoria acerca de
las ventajas que reportaría á Barcelona, y especialmente á su industria, de la
demolición de las murallas que circuyen la ciudad</span></i><span lang="ES">, proponía abrir la ciudad al exterior, expandirla
desde el Llobregat al Besós y dotarla de infraestructuras modernas. El éxito de
la propuesta fue inmediato y se tradujo en un apoyo institucional y popular
total y masivo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Se constituyó una Junta de Derribo ciudadana encabezada por el arquitecto
Antonio Rovira i Trias como director general de las obras. Rovira sería el ganador
del concurso organizado por el ayuntamiento para planificar el ensanche de la
ciudad, pero nunca lo vio realizado porque desde Madrid se impuso otro
proyecto, diseñado por Ildefonso Cerdá, que a la larga ha resultado ser mucho
mejor para Barcelona. Pero eso ya es otra historia. ¿Quizás el tema de una
nueva ruta más adelante? Ya lo veremos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Esta ruta está totalmente adaptada para personas con movilidad reducida.</span><o:p></o:p></span></i></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Barcelona, Cataluña41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-17400976899774912302018-03-01T12:33:00.001+01:002018-03-01T12:35:26.109+01:00Una casa llena de referencias simbólicas<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvi4Gr3bW0D7WZfS0QDsva5hOAKVv3oLzRLVoACjar1fKAmxwDz16jj4-51kRNoMcrLC6pkjhgfnHA9hrwuFwGTBPJmnnUVmmir5tHR8cPVStkA7yjLZw78nvnxl3rHtWJHEKxXhT1h9n1/s1600/Portaferrissa_01.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="243" data-original-width="400" height="194" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvi4Gr3bW0D7WZfS0QDsva5hOAKVv3oLzRLVoACjar1fKAmxwDz16jj4-51kRNoMcrLC6pkjhgfnHA9hrwuFwGTBPJmnnUVmmir5tHR8cPVStkA7yjLZw78nvnxl3rHtWJHEKxXhT1h9n1/s320/Portaferrissa_01.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El relieve de Portaferrissa, 11</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">(<i>versió en català <a href="http://literattours.blogspot.com.es/2013/10/una-casa-plena-de-referencies.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a></i>)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">En el número 11 de la calle de la
Portaferrissa podemos ver el bajo relieve de la foto. Lo que, en principio,
parece una inocente representación de un par de niños juguetones, esconde un
montón de interpretaciones simbólicas. No soy el primero que apunta a una
lectura en clave masónica de este relieve. Intentaré, sin embargo, ir un poco
más allá y añadir alguna explicación más. Para ello, analizaré el bajorrelieve
desde tres puntos de vista: el histórico, el iconográfico y el administrativo.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El histórico nos dice que este
edificio se construye a partir de 1869. En España, el periodo comprendido entre
1868 y 1874 se conoce como "sexenio democrático". Son seis años muy
convulsos, en que los hechos históricos se suceden a un ritmo vertiginoso:
abdicación de Isabel II, llegada de Amadeo de Saboya, convertido en el primer
rey constitucionalista, asesinato del general Prim (hombre fuerte del régimen),
abdicación de Amadeo, proclamación de la I república (cuatro presidentes en
poco más de un año y medio), golpe de estado del general Pavía y restauración
borbónica en la figura de Alfonso XII, hijo de Isabel II. Y todo ello, en poco
más de 6 años. Realmente, fue un período azaroso, pero por primera vez en la
historia de España, durante este sexenio, hubo una total y absoluta libertad de
conciencia, de expresión, de reunión, de asociación, etc. Fue un intervalo de
explosión democrática que favoreció la aparición y el desarrollo de movimientos
republicanos, progresistas, catalanistas, sindicalistas, etc. Este periodo es
también una pequeña edad de oro de la masonería catalana y española que, a
rebufo de esta libertad, pudo salir de la clandestinidad y presentarse en
sociedad con plena y absoluta libertad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5cWsLnDIAq6nP23TYafjdWtIKyGPg1RSQte2At0Fivzs0hYEWXGr6-TwobXyX1VSNgeoilVJYNseNUPtTJRehdjGt5A3FMZQ9w5ehydRU2tS5uIhi0aW8sZEZjKBg7PORQTDjcoyNjIwX/s1600/Portaferrissa_02.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="313" data-original-width="400" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5cWsLnDIAq6nP23TYafjdWtIKyGPg1RSQte2At0Fivzs0hYEWXGr6-TwobXyX1VSNgeoilVJYNseNUPtTJRehdjGt5A3FMZQ9w5ehydRU2tS5uIhi0aW8sZEZjKBg7PORQTDjcoyNjIwX/s320/Portaferrissa_02.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detalle del relieve</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">El punto de vista iconográfico nos
lleva a hablar de la simbología representada. Podemos ver a dos niños: uno lleva
un compás en su mano derecha y un paletín a la izquierda; el otro lleva la regla
de 24 divisiones (o pulgadas o grados). Esta presencia de herramientas de
albañilería es el primer indicio que nos pone sobre aviso. Además, entre ambos,
está el edificio que construyen, hecho de ladrillos o piedras (emblema masónico
por excelencia) cuidadosamente colocados. La única piedra que no es cúbica o
rectangular es la que corona el edificio y sobre la que coloca la mano el niño
de la derecha: una piedra triangular, en clara alusión a Dios, al que a menudo
se representa con este triángulo, a veces con un ojo en el interior. A ambos
lados del bajo relieve, además, podemos ver dos columnas. A la entrada de la
sala del templo de una logia masónica nos reciben, también, dos columnas, a
menudo salomónicas o helicoidales (es decir, cuyo fuste se enrolla sobre sí
mismo). Estas columnas reciben el nombre de salomónicas por la descripción que
se hace en la Biblia de las que había en el vestíbulo del templo de Salomón en
Jerusalén, destruido el 586 aC. (I Reyes, 7, 15-22). Las columnas reciben el
nombre de Jakim (J) y Boaz (B) y aluden, respectivamente, a la estabilidad y la
fuerza.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Por encima de las columnas podemos
ver sendas rosas. El vínculo entre la rosa y la masonería lo he explicado ya en
otra entrada del blog (véase <i><a href="http://literattours.blogspot.com.es/2013/06/sarria-i-la-maconeria-i-iii.html" target="_blank"><b>Sarriá y la masonería III</b></a></i>). La expresión <i>sub rosa</i> (bajo la rosa) alude a la
obligación que tiene todo masón de mantener en secreto lo que se dice, se hace
o se escucha en una tenida (encuentro, reunión) en la logia. El poder del
secreto depende del silencio. Lo que se hace bajo la rosa, como centro místico
y símbolo de perfección, pertenece al mundo oculto, a la capa más íntima de
nuestro ser.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">En el centro de la sala del templo
de una logia hay dispuestas, formando un triángulo rectángulo, tres columnas,
cada una de un estilo diferente: Fuerza (dórico), Sabiduría (jónico) y Belleza
(corintio). Estas columnas sostienen, simbólicamente, toda la logia y la masonería.
En este edificio de la calle Portaferrissa, justo en la esquina con la calle de
Bot, podemos ver cinco columnas: sólo tres de estas columnas tienen el capitel
decorado. Y en la fachada de la calle Bot, las columnas tienen un capitel en
forma de escuadra.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9nM5Nt22TiE-rpYXzLAVs-Wpj6y1Y8VHVB_VEeDZCYBIIfoqpmYo22Y5RRCBNvrpjxkzWiS6nKcu0jXGl6Jin4rKGXju7LVgSdiFLo54qMXvQd8wwFpG309Z-umeWosSF_O7whha2cjIo/s1600/Portaferrissa_03.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9nM5Nt22TiE-rpYXzLAVs-Wpj6y1Y8VHVB_VEeDZCYBIIfoqpmYo22Y5RRCBNvrpjxkzWiS6nKcu0jXGl6Jin4rKGXju7LVgSdiFLo54qMXvQd8wwFpG309Z-umeWosSF_O7whha2cjIo/s320/Portaferrissa_03.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Columnas salomónicas en la fachada</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">En la fachada del edificio, además,
se puede ver dibujado un árbol de la vida, un símbolo para explicar la unidad
de toda la vida. Está presente en muchas tradiciones (Egipto, Sumeria, China,
Grecia, América Central) y representa la unión entre el cielo y la tierra, como
eje del mundo. Hunde sus raíces en el infierno y eleva sus ramas hacia el
cielo. Como se explica en la Biblia, era el árbol del Paraíso cuyos frutos
concedían la inmortalidad, idea compartida por otras culturas; en la Cábala, el
árbol de la vida es el símbolo que representa las diez emanaciones divinas o <i>sefirot</i>, que sirven para alcanzar el
conocimiento más profundo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Otro detalle no menos sorprendente
nos lleva hasta la numerología. Si echamos un vistazo al vestíbulo del
edificio, podremos ver un curioso juego numérico. Contamos siete escalones
hasta el primer rellano, siete escalones más hasta el segundo rellano y catorce
peldaños (siete más siete) hasta el tercer rellano. ¿Casualidad? Lo dudo mucho,
teniendo en cuenta la elevada carga esotérica de este número y la importancia
que tiene en el mundo simbólico masón: Siete sacramentos, siete pecados
capitales, siete virtudes cardinales, siete planetas, siete días de la semana,
siete colores del arco iris, siete notas musicales, siete maravillas del mundo
antiguo, siete enanos (de Blancanieves), en el Libro del Apocalipsis se abren
siete sellos antes de que Dios someta el mundo a siete juicios, ayudado por
siete ángeles que hacen sonar siete trompetas para enviar siete castigos sobre
los malvados, siete son también los años que tardó Salomón terminar su templo
en Jerusalén y siete es el número mínimo de maestros masones necesarios para
constituir una logia o para abrir trabajos (véase <i><a href="http://literattours.blogspot.com.es/2013/06/sarria-i-la-maconeria-i-iii.html" target="_blank"><b>Sarrià y la masonería III</b></a></i>).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">En cuanto al análisis administrativo,
la documentación que se conserva en el <a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/es" target="_blank"><b><span style="color: black;">Archivo Municipal Contemporáneo de Barcelona</span></b></a> (expediente 107/67, número 1805-BTSC) lleva por título <i><span style="color: #222222;">Expediente sobre alineación, derribo, reedificación de la
casa de D. Domingo Sitjas nº 11 de la calle Puertaferrissa con frente a la de
Bot</span></i><span style="color: #222222;">”</span>. El primer detalle curioso
es que los planos originales, en los que no aparece el bajo relieve, están
firmados el 22 de diciembre de 1866, es decir, el día del solsticio de
invierno, festividad de San Juan Evangelista. Este santo, junto con su homónimo
Juan Bautista, cuya festividad se celebra el 24 de junio, día del solsticio de
verano, es el símbolo de la masonería básica y originaria de los tres grados,
como recuerdo del patronazgo que la masonería operativa atribuía a los dos
santos Juanes; así, todas las logias simbólicas se denominan, genéricamente,
logias de San Juan. Si tenemos en cuenta que el 22 de diciembre de 1866 era un
sábado, noche de festivo, creo que no se puede atribuir a la casualidad esta
fecha en los planos, sino que se debe a una voluntad manifiesta de enviar un
determinado mensaje accesible sólo los iniciados.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBGsL9idLdrtFND0gESRL4Q2kuVyyYvmCCA3Rq26Bhon0BmKKiQN_WW3TuwZrnkOKyT6ygHrrzRsWky4ZAf85CFEkam7-UVvsuY4QiKnlPwUdCTRJn_DYi_yRD4KEdAx6bEz7th6pudoER/s1600/Portaferrissa_04.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="480" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBGsL9idLdrtFND0gESRL4Q2kuVyyYvmCCA3Rq26Bhon0BmKKiQN_WW3TuwZrnkOKyT6ygHrrzRsWky4ZAf85CFEkam7-UVvsuY4QiKnlPwUdCTRJn_DYi_yRD4KEdAx6bEz7th6pudoER/s320/Portaferrissa_04.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Árbol de la Vida</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">El director facultativo de las obras
es Narciso Nuet. Desde un primer momento se produjeron problemas con la
administración y los vecinos. El 2 de febrero de 1867, el arquitecto municipal
José Artigas emite un informe desfavorable por problemas con la altura de los
diferentes pisos. Poco después, es Ildefonso Rovira, vecino de la calle, quien protesta
porque entiende que la alineación propuesta por Domingo Sitjas perjudica <span style="color: #222222;">“<i>al público y a los demás dueños de los<span class="apple-converted-space"> </span></i>(ilegible)<span class="apple-converted-space"><i> </i></span><i>de la calle del Bot,
condenado por escandalosa infracción de las Ordenanzas Municipales. La
pretensión de D. Domingo Sitjas se dirige no sólo a no perder terreno sino a
ganarlo sobre la calle, estrechándolo por el punto de entrar</i>”</span>. Y el
caso es que este parece tener razón, ya que, según el plano del ayuntamiento,
hay una casa ya construida, que correspondería al número 6, </span></span><span style="font-family: inherit;">que ya ha retrocedido. En la
actualidad, este edificio forma parte del que hace esquina con la plaza Villa
de Madrid (construido </span><span style="color: #222222; font-family: inherit;">el 1945)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">A pesar de estas quejas, el 26 de
febrero de 1867 se autoriza el derribo de la finca antigua y la construcción de
la nueva pero con la obligación, por parte del propietario, de rectificar los
frontales de Portaferrissa y Bot. Domingo Sitjas pide que se respete la línea
oficial del trazado definida en 1806 y se desespera porque las instrucciones
del ayuntamiento son contradictorias: <span style="color: #222222;">“<i>En el
intrincado laberinto de la legislación patria, donde aún el más aventajado
perito en no pocas ocasiones marcha con incierto paso, tropieza sin cesar el
ciudadano, que en diferentes círculos se mueve<span class="apple-converted-space"> </span></i>(...)<i>. Nada le importaría,
Excmo. Sr., al cliente que la alineación que se le marcase fuese esta o aquella
de las citadas con tal que se despachase en definitiva y sin tardanza la
solicitud deducida, pero el caso es que la ley hace depender la validez de los
acuerdos de la Municipalidad en la materia de la sanción, del respectivo Sr.
Gobernador civil de la provincia y aún del Sr. Ministro del ramo y es larga la
tramitación<span class="apple-converted-space"> </span></i>(...)<span class="apple-converted-space"> </span><i>de modo que sin experimentar un
quebranto de gran consideración en su fortuna no puede el que expone continuar
teniendo paralizada la obra</i>”</span>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs2QQoIPu3x-U8yoHZlCUhIuj93I1F88s9XarNDDnqKMzj8HApMsSo4DJzKQicE-maemXmgKZyR4KoJQraHP9nYoNt0l8NYpHApEbz-PmsYQ1sZizWINsL0VJWqXAvpxSp0QFg_onk3LT5/s1600/Portaferrissa_05.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs2QQoIPu3x-U8yoHZlCUhIuj93I1F88s9XarNDDnqKMzj8HApMsSo4DJzKQicE-maemXmgKZyR4KoJQraHP9nYoNt0l8NYpHApEbz-PmsYQ1sZizWINsL0VJWqXAvpxSp0QFg_onk3LT5/s320/Portaferrissa_05.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La escalera de la finca</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Durante los siguientes meses,
propietario y ayuntamiento se embarcan en una serie de denuncias, multas y
apelaciones. El ayuntamiento denuncia (septiembre de 1867) un exceso de altura
en el desván del nuevo edificio e impone al propietario una multa de 30
escudos. Domingo Sitjas replica (16 de septiembre de 1867), no sabría decir si
con santa inocencia o con gran cinismo, que <span style="color: #222222;">“<i>Un
error involuntario sin duda e hijo tal vez de un celo extremado habrá sido la
causa de la denuncia<span class="apple-converted-space"> </span></i>(...)<span class="apple-converted-space"> </span><i>porque bien lejos del exponente el
propósito de infringir. Solo se ha creído con derecho y solo ha ejecutado lo
que las leyes vigentes y los usos o costumbres del país le han permitido<span class="apple-converted-space"> </span></i>(...)<i>. El que subscribe previas
repetidas mediciones de las dos fachadas puede sin temor asegurar que aún no
alcanzan la altura máxima de la ley</i>”</span>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Sin embargo, las alegaciones de
Domingo Sitjas son rechazadas el 21 de octubre de 1867. Y justo el mismo día, ¡el
sr. Sitjas hace nueva apelación! El mismo día! Se me escapa como podía saber
que su apelación había sido rechazada y tener preparada una nueva. Sólo se me
ocurre pensar que alguien de dentro del ayuntamiento lo tuviera informado de la
evolución de su expediente. La confianza con la que actúa, la inmunidad que
parece tener, la manga ancha con que se le trata no dejan de sorprenderme. Sin
duda, debía tener buenos contactos e influencias. Porque los choques con la
administración no acaban aquí. El 7 de febrero de 1868, el ayuntamiento detecta
que hay "moradores" en la casa, advierte el propietario que esto no
está permitido y lo multa de nuevo, esta vez con 20 escudos. Y el sr. Sitjas
vuelve, nuevamente, a deleitarnos con un ejercicio de pirotecnia verbal en su
apelación: <span style="color: #222222;">“(...)<span class="apple-converted-space"> </span><i>siendo
así que no se han introducido ni existen en las referidas habitaciones tales
moradores y sí muebles tan solamente</i>”. Pide que se le retire la multa y
acaba diciendo: “<i>Gracia que no duda en alcanzar por ser merecida de la
proverbial rectitud de V. E.</i>”</span>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">Años después, en 1891, un nuevo
propietario, el sr. José Font, pidió permiso para hacer unos reformas en el
edificio, consistentes básicamente en retoques en los dinteles y montantes y en
la apertura de un portal y un tragaluz en la fachada de la calle Bot. Estas
modificaciones, sin embargo, no afectan en absoluto la iconografía descrita.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES"><span style="font-family: inherit;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3pAhSVxEcSE6Rz8wURh1d6zM9Ma16-FrfKZgp0OcBAXGWd9u7a7gIFmDzGpSSuUry0q5EhEI_bxRa2peDHCUZyPWmoQEQIpEyTCjyTw4lXh5-DikYGvo3mNI90FN_w0lnZriVeRXNC1XS/s1600/Portaferrissa_06.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3pAhSVxEcSE6Rz8wURh1d6zM9Ma16-FrfKZgp0OcBAXGWd9u7a7gIFmDzGpSSuUry0q5EhEI_bxRa2peDHCUZyPWmoQEQIpEyTCjyTw4lXh5-DikYGvo3mNI90FN_w0lnZriVeRXNC1XS/s320/Portaferrissa_06.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La esquina de Portaferrissa con Bot</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUH7eBbte3OharuB7U5Bywb3qf7dRRTJNIKwG6Cl8vzXeeSsag65Siz7UeGJeaCLkcGLLX2xcax3dOmbaxzyLa2ZCXL73WR6Hu8d5u0UMCC98k7JHZ4l6_B4sVZACiGp1iTklIExLyOv9U/s1600/Portaferrissa_07.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUH7eBbte3OharuB7U5Bywb3qf7dRRTJNIKwG6Cl8vzXeeSsag65Siz7UeGJeaCLkcGLLX2xcax3dOmbaxzyLa2ZCXL73WR6Hu8d5u0UMCC98k7JHZ4l6_B4sVZACiGp1iTklIExLyOv9U/s320/Portaferrissa_07.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capiteles con forma de escuadra</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Carrer de la Portaferrissa, 11, 08002 Barcelona, Catalonia41.383629350322551 2.17305371649399641.382542850322551 2.1704787164939958 41.38471585032255 2.1756287164939963tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-43656523057742581432018-02-20T09:18:00.000+01:002018-02-20T09:18:44.595+01:00Annibal ad portas! <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1N3tnYKmFTihK65b9jZRgOLQDk2onEDsgTJkt4SLT3IkkbNg997YeZZ8lRx064oYady_fc-fR4EMGXU92To2xQ7JosfRknGASvyRjwblUXEHQUvF3gdR9PimgLoNjs0F1N4d88WqHfzkn/s1600/Ann%25C3%25ADbal_01_bust.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="345" data-original-width="220" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1N3tnYKmFTihK65b9jZRgOLQDk2onEDsgTJkt4SLT3IkkbNg997YeZZ8lRx064oYady_fc-fR4EMGXU92To2xQ7JosfRknGASvyRjwblUXEHQUvF3gdR9PimgLoNjs0F1N4d88WqHfzkn/s320/Ann%25C3%25ADbal_01_bust.jpg" width="204" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Busto de Aníbal</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="color: #222222;">(versió
en català </span><a href="http://literattours.blogspot.com.es/2014/09/annibal-ad-portas.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a><span style="color: #222222;">)<o:p></o:p></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Annibal
ad portas</span></i><span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">!<span class="apple-converted-space"> </span><i>Annibal
ad portas</i>! Este era el grito que resonaba en la ciudad de Roma el año 211
aC. El cartaginés Aníbal Barca (247-183 aC) se había plantado ante las puertas
de la ciudad latina, tras una fulgurante campaña militar y amenazaba la capital
del estado más poderoso de todo el Mediterráneo occidental. Roma se tambaleaba,
sus aliados en la península itálica dudaban o, directamente, la abandonaban y
su futuro pendía de un hilo. Aníbal: la sola mención de su nombre estremecía a
los romanos, incluso años después de su muerte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">¿Quién era este genial estratega,
capaz de poner de rodillas a la todopoderosa Roma? ¿Cómo y por qué sus tácticas
y estrategias siguen, a día de hoy, estudiándose en las academias militares? ¿Qué
tenía este osado general para ser admirado, temido y respetado incluso por sus
adversarios más acérrimos? ¿Cómo es posible que, 2.000 años después de su
muerte, aún nos sorprenda su audacia -irrepetible incluso en la actualidad- de
cruzar en pleno invierno los Alpes con un ejército de 50.000 soldados y
alrededor de 35 elefantes? Dante Alighieri, Petrarca, Bocaccio, Maquiavelo,
Poussin, Montesquieu, Federico II de Prusia, Rousseau, Goya, Turner, Flaubert...
¿Qué es lo que vieron estos artistas en Aníbal para convertirlo en la
inspiración de sus obras?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6iCJk9og4KgmXskrI5TH2_qOcAl_y_hPabUDsRl6qJtZFGREkiF7eCpH4BWKYWmjLsxZYV3Yd8Hy5tL86XMGixN3vtau6P4xLlOVGvUiftYjEuTcvWCzwXsL8Iwa9COAnGK_SA1d5lSR5/s1600/Annibal_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="339" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6iCJk9og4KgmXskrI5TH2_qOcAl_y_hPabUDsRl6qJtZFGREkiF7eCpH4BWKYWmjLsxZYV3Yd8Hy5tL86XMGixN3vtau6P4xLlOVGvUiftYjEuTcvWCzwXsL8Iwa9COAnGK_SA1d5lSR5/s320/Annibal_02.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 10.56px; line-height: 13.44px;">Annbal vencedor contempla Italia desde los Alpes (Francisco de Goya)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">El libro <i>Aníbal de Cartago. Historia y mito</i>
(varios autores, editorial Polifemo, Madrid, 2012) viene a contestar muchas de
estas preguntas. Es una obra multidisciplinar en la que, desde diferentes
vertientes -arqueologia, numismática, arte, fuentes escritas, poliorcética,
urbanismo, ritos funerarios, organización del ejército- se abordan la época,
los personajes y los lugares que marcaron la vida y obra de este general
cartaginés, catalogado como uno de los militares más brillantes de todos los
tiempos. <i>Aníbal de Cartago. Historia y
mito</i> es una valiosísima herramienta que vierte luz sobre aspectos
desconocidos o poco estudiados, que contextualiza episodios hasta ahora
aislados y que sistematiza disciplinas y estudios que quedaban dispersos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Si queréis ir un poco
más lejos en el conocimiento de la vida y obra del púnico más famoso de la
historia, os recomiendo también <i>Aníbal</i>,
de Gisbert Haefts (editorial Edhasa, Barcelona, 1990), una novela histórica -un
libro radicalmente diferente del anterior, pues- que pone el contrapunto
novelado de la vida de este extraordinario militar. Asombra pensar cuán
diferente sería el mundo entero si Cartago se hubiera impuesto a Roma: el
derecho, la mentalidad, las costumbres y, en especial, el idioma de buena parte
del planeta serían diferentes. Quién sabe si todos nosotros -¡continentes
enteros!- lejos de hablar lenguas románicas estaríamos ahora hablando,
escribiendo y viviendo en un idioma de raíz semítica. ¡Quién sabe!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #222222; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-36865464430254500322018-02-05T17:50:00.000+01:002018-02-05T17:50:27.082+01:00La Barcelona Masónica<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibwQgLZnWm3Zacw8FVSRwXAKu3uXxKDtMy9UWrffzJPQ6yeM71oLVzjXlcPKand2EJifak1Mtc3lBD5FdF6hkphz16usoKBaeVrFY2_dJM4veszW5zuGcfTyYSmy12quX7cjEcriLPjUnd/s1600/La+Barcelona+Mas%25C3%25B3nica__01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="218" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibwQgLZnWm3Zacw8FVSRwXAKu3uXxKDtMy9UWrffzJPQ6yeM71oLVzjXlcPKand2EJifak1Mtc3lBD5FdF6hkphz16usoKBaeVrFY2_dJM4veszW5zuGcfTyYSmy12quX7cjEcriLPjUnd/s1600/La+Barcelona+Mas%25C3%25B3nica__01.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Las Constituciones de Anderson</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;"><i>Versió en català <a href="http://literattours.blogspot.com.es/2012/04/la-ruta-de-la-barcelona-maconica.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a></i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;">Esta ruta la estrené en 2009 a raíz de un artículo
que leí en el periódico, que hacía referencia a un libro, <i>Paseos por la Barcelona Masónica</i>, de Xavi Casinos. Desde entonces,
por la ruta ya han pasado más de 3.000 personas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;">La ruta dura unas 2:30 horas, aunque podría ser
mucho más larga, debido a la gran cantidad de documentación disponible.
Visitamos algunos -no todos, esto sería difícil, por no decir imposible- de los
monumentos de Barcelona relacionados con la masonería. La mayoría de estos
monumentos son más bien discretos, es decir, que su filiación masónica no es
clara ni obvia; algo lógico si tenemos en cuenta la marginación y persecución
que ha sufrido la masonería en nuestro país. Otros, en cambio, lucen orgullosos
compases y escuadras, mandiles, martillos y cinceles. Si sorprende la saña con
que la masonería fue perseguida en nuestro país, más sorprendente es todavía
ver cómo algunos de estos monumentos sobrevivieron incólumes a la furia
inquisidora de regímenes dictatoriales de todo tipo. Además de visitar algunos
de estos monumentos, hablamos de los orígenes, la historia, los símbolos y el
estado actual de la masonería.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;">En todo este tiempo, además, me he zambullido en
esta sociedad o escuela filosófica de estudio, reflexión y acción. Hoy, sin
creerme, ni mucho menos, un experto, puedo decir que profundizar en el
conocimiento de la masonería me ha permitido, a la vez, profundizar en el
conocimiento de mí mismo. Y puedo decir que ninguna otra de los paseos que hago
me ha influido tanto como lo ha hecho esta. En cierta forma, ha habido un <i>feedback</i>, una retroalimentación que me
ha llevado a plantearme preguntas, dudas y a intentar buscar respuestas a
tantas y tantas preguntas que los humanos nos hacemos: quiénes somos, de dónde
venimos, hacia dónde vamos... La masonería no te da estas respuestas pero te
puede facilitar las herramientas para que tú mismo las contestes. La masonería
no es una religión, no es un partido político, no es una secta; va mucho más
allá de todo esto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;">En todo caso, la respuesta la tiene que dar cada
uno de nosotros, desde su interior, desde sus creencias.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Arial;">Esta ruta está totalmente adaptada para personas con movilidad reducida<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5fy5qjGurV7RvOaiOb_vp97NZcR0PcZVCgm_VWzOrXKG0s9LcqjdiXG8_qoSXwqZj3XJ-KT3mabQtxroH8a-LwjgTuobijpjGXSvadOiuKkQUFaiYa3l6csnJMggs8j50fljT5aya0o-n/s1600/La+Barcelona+Mas%25C3%25B3nica__02.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="213" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5fy5qjGurV7RvOaiOb_vp97NZcR0PcZVCgm_VWzOrXKG0s9LcqjdiXG8_qoSXwqZj3XJ-KT3mabQtxroH8a-LwjgTuobijpjGXSvadOiuKkQUFaiYa3l6csnJMggs8j50fljT5aya0o-n/s1600/La+Barcelona+Mas%25C3%25B3nica__02.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Con un grupo de amigos</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHRgHEdeE4R-vGTiUto3P0MR3zC_Au78DJJ0Kucm6q_OvXLGQbD8eIkjY1270XkBuOoS_z7iKNbUM5OVAvnEu6ysjB6rP3tJ3EAHmPggifijm8qa85vdGAPJtVYFhWml0Rb2C58FE453zo/s1600/La+Barcelona+Mas%25C3%25B3nica__03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="291" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHRgHEdeE4R-vGTiUto3P0MR3zC_Au78DJJ0Kucm6q_OvXLGQbD8eIkjY1270XkBuOoS_z7iKNbUM5OVAvnEu6ysjB6rP3tJ3EAHmPggifijm8qa85vdGAPJtVYFhWml0Rb2C58FE453zo/s1600/La+Barcelona+Mas%25C3%25B3nica__03.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mandil masónico</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9o_9WwR220jUY6aXG2Z-SFtqsyonx05Soo3EWW63nFUywtAZZ42pSVQFoWIf5c3mRgn5c-q3bDvBNGtwi96uY79tHz9FzuezzNWRmF8aHTLkKWVYIL8wjmUXxpqiCSatmwzOf8Opdi2GG/s1600/La+Barcelona+Mas%25C3%25B3nica__04.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9o_9WwR220jUY6aXG2Z-SFtqsyonx05Soo3EWW63nFUywtAZZ42pSVQFoWIf5c3mRgn5c-q3bDvBNGtwi96uY79tHz9FzuezzNWRmF8aHTLkKWVYIL8wjmUXxpqiCSatmwzOf8Opdi2GG/s1600/La+Barcelona+Mas%25C3%25B3nica__04.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Compases i escuadras en la calle Comercio</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Barcelona, Catalonia41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-1169808875285028282017-10-13T19:04:00.000+02:002017-10-13T19:04:04.631+02:00Visita a la nova seu de l’Ateneu Cultural Minerva<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyVMojZaDwXkWw_0VHrWNcGQ3I1Adjl7TUyX30ZtVv898JwCP3uB2GqhFext_1Mr1m46DM-C5SUyXw-5qL0QaSRaVi2cpK4vrpo-b4F3pq2UE6fd21KQ0NA8hvMCbfVUzIEYcMBN2VKVRZ/s1600/01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyVMojZaDwXkWw_0VHrWNcGQ3I1Adjl7TUyX30ZtVv898JwCP3uB2GqhFext_1Mr1m46DM-C5SUyXw-5qL0QaSRaVi2cpK4vrpo-b4F3pq2UE6fd21KQ0NA8hvMCbfVUzIEYcMBN2VKVRZ/s320/01.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Gran Temple de l'Ateneu Cultural Minerva</td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">El passat dissabte 7 d’octubre un
grup d’amics de Literat Tours vam visitar, un altre cop, l’<b><a href="http://www.ateneuminerva.com/" target="_blank">Ateneu Cultural Minerva</a></b>. Aquesta vegada, però, ho vam fer a la seva nova seu del carrer Vallès,
al barri de Sant Andreu. </span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Coneixíem l’antiga seu del carrer
Avinyó (</span><b style="text-align: justify;"><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2012/07/la-gran-logia-simbolica-espanyola.html" target="_blank">aquí </a></b><span style="text-align: justify;">i </span><b style="text-align: justify;"><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2012/10/visitem-la-gran-logia-simbolica_4107.html" target="_blank">aquí</a></b><span style="text-align: justify;">); conservava l’encant i l’aire d’un temps passat, de
resistència i sacrifici, de quan la maçoneria tot</span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">just retornava a casa després de la llarga
nit franquista. Aquell local s’havia quedat petit, es feia incòmode i el
trasllat es va fer ineludible i necessari.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7JmqYoNA_G4-IvW_0CXy9InaKh90_cEAtDVYlKaD84tgng8c9QWJI3YtzdSWqACJhDH19FLi-w_j7KuHHu585481d02oVvyIqK0iqnUVZOJYq9_NbbqdZ_Vdtakp6A6GLV34-dqsOOXSG/s1600/02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7JmqYoNA_G4-IvW_0CXy9InaKh90_cEAtDVYlKaD84tgng8c9QWJI3YtzdSWqACJhDH19FLi-w_j7KuHHu585481d02oVvyIqK0iqnUVZOJYq9_NbbqdZ_Vdtakp6A6GLV34-dqsOOXSG/s320/02.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Les noves instal·lacions
enlluernen per la seva amplitud, comoditat, seguretat i funcionalitat. L’Ateneu
Cultural Minerva i la <b><a href="http://www.ccfundacions.cat/fundacions/fundacio-eugen-bleuler" target="_blank">Fundació Eugen Bleuler</a></b> compten ara amb un espai multifuncional
amb biblioteca, sales de reunió i conferències, cuina-office, botiga i,
naturalment, diversos Temples –de ritus francès i escocès-. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En la nostra visita vàrem ser
atesos pel bon amic Enric Benages que, com sempre, ens va guiar, acompanyar, atendre
i respondre totes les preguntes i dubtes que els assistents vam fer. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Una visita que repetirem més vegades,
de ben segur.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5JAmmFNnBC1edc0g7FTzW-0fu-PGtr6RWwDJarQEntwn-ddj2hvw6fUi5Hypfs7nA1En0gTObGTF58rnfjxco8OxviLIv3km529zVPfGhyphenhyphenlDIpVNUp4arlmrc5kVeTSMSGy-QuKgR1neN/s1600/03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5JAmmFNnBC1edc0g7FTzW-0fu-PGtr6RWwDJarQEntwn-ddj2hvw6fUi5Hypfs7nA1En0gTObGTF58rnfjxco8OxviLIv3km529zVPfGhyphenhyphenlDIpVNUp4arlmrc5kVeTSMSGy-QuKgR1neN/s320/03.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghKIN-BdABwzwUfC-xm-PeVh4e1Yu6ZL-HmMt7KRmEe7Q7knF7c2mt2kuH20MITr8W53B7Eb112HVVwB92GuHHrPXFxrPXvPQl9AxcqHqy6DwleQvcvIQ0IwBi1Ha5pln8y2aurCAXH38J/s1600/04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghKIN-BdABwzwUfC-xm-PeVh4e1Yu6ZL-HmMt7KRmEe7Q7knF7c2mt2kuH20MITr8W53B7Eb112HVVwB92GuHHrPXFxrPXvPQl9AxcqHqy6DwleQvcvIQ0IwBi1Ha5pln8y2aurCAXH38J/s320/04.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Temple de Ritu Francès</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0P0Vmr_hCzFmAH1SZaRA9P8jItj9ilFcObE6KbsaMdwbmSs63t50iX05KSsdu9IWd355UKsTyHVg9ZuyHctCY54H_qbUB2d500jEpU6ydmddcFzk7yWaS-2sHjBXkOXqnimljryiqY3yW/s1600/05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0P0Vmr_hCzFmAH1SZaRA9P8jItj9ilFcObE6KbsaMdwbmSs63t50iX05KSsdu9IWd355UKsTyHVg9ZuyHctCY54H_qbUB2d500jEpU6ydmddcFzk7yWaS-2sHjBXkOXqnimljryiqY3yW/s320/05.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Temple d'Avinyó, traslladat a les noves instal·lacions</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Carrer del Vallès, 08030 Barcelona, Catalunya41.4309491 2.1850916999999341.4071651 2.14475119999993 41.4547331 2.22543219999993tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-47614328849916020632017-09-16T11:37:00.000+02:002017-09-16T11:37:01.081+02:00Commemoració del 300è aniversari de la fundació de la Franmaçoneria<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYmpl9T1Dlmh2C-8nN4TgaDfgJgcvJcDLfl6yqMDgdaRIXKvlQr9z_BJ0agP62eUlNEJ7aRQFDtUfQsbzPDINWCBxm5F-Se0wy4mtNl6uyfoOiEpOb-AbzTEyk6aDc7a81oYrzwcSPC5ky/s1600/20170912_26_Parlament+i+Ma%25C3%25A7oneria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYmpl9T1Dlmh2C-8nN4TgaDfgJgcvJcDLfl6yqMDgdaRIXKvlQr9z_BJ0agP62eUlNEJ7aRQFDtUfQsbzPDINWCBxm5F-Se0wy4mtNl6uyfoOiEpOb-AbzTEyk6aDc7a81oYrzwcSPC5ky/s320/20170912_26_Parlament+i+Ma%25C3%25A7oneria.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-no-proof: no;">En aquests gairebé 10 anys que porto fent rutes i passejades
per Barcelona, la que, sens dubte, més interès ha despertat és la de <b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2012/04/la-ruta-de-la-barcelona-maconica.html" target="_blank">La Barcelona Maçònica</a></b>. Vaig fer-la per primera vegada al desembre de 2009 i, d’aleshores
ençà, hi han assistit al voltant de 2.500 persones. Si hi afegim les persones
que han assistit a altres actes relacionats amb aquesta ruta -<b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2012/07/ruta-maconica-pel-park-guell.html" target="_blank">El Park Güell Maçònic</a></b>, les visites als temples de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (<b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2012/10/visitem-la-gran-logia-simbolica_4107.html" target="_blank">aquí </a></b>i <b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2012/07/la-gran-logia-simbolica-espanyola.html" target="_blank">aquí</a></b>), el Gran
Orient de Catalunya (<b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2014/02/tinguda-blanca-al-gran-orient-de.html" target="_blank">aquí </a></b>i <b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2015/03/nova-visita-al-gran-orient-de-catalunya.html" target="_blank">aquí</a></b>) i els cursets monogràfics al Centre Cívic Casa Golferichs (<b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2014/04/maconeria-origens-historia-i-actualitat.html" target="_blank">aquí</a></b>, <b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2014/04/a-lentrada-del-proppassat-9-dabril-us.html" target="_blank">aquí </a></b>i <b><a href="https://literattours.blogspot.com.es/2014/07/maconeria-origens-historia-i-actualitat.html" target="_blank">aquí</a></b>)-
la xifra augmenta fins als 3.300 assistents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">Aquestes xifres parlen clarament, crec jo, del gran interès
que desperta aquest Orde iniciàtic. Des del principi de la meva activitat
professional, doncs, no només he ajudat –modestament, això sí- a molta gent a
conèixer una mica més la Francmaçoneria sinó que m’he capbussat en l’estudi, el
coneixement i l’aprofundiment de la seva història, els seus rituals, els seus
símbols i els seus objectius. I el millor de tot: acostar-me a la Maçoneria
m’ha permès conèixer un munt d’homes i dones que, des del primer moment, em van
ajudar, em van guiar i em van aconsellar. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-no-proof: no;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcx3k145RN1T0nCW5eBpwZa5elGtFmzfDXQxrC_IsKV5ihKeoeUxH72vP53dDHQmXyCneTr_egXzVgevz2pPU4Q3QmV3iC5cwuq3QaCz5i6g1OUr0PcZRS3xlkV8tJ5AH_iEgVnPKvgKb0/s1600/20170912_04_Parlament+i+Ma%25C3%25A7oneria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1095" data-original-width="1600" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcx3k145RN1T0nCW5eBpwZa5elGtFmzfDXQxrC_IsKV5ihKeoeUxH72vP53dDHQmXyCneTr_egXzVgevz2pPU4Q3QmV3iC5cwuq3QaCz5i6g1OUr0PcZRS3xlkV8tJ5AH_iEgVnPKvgKb0/s320/20170912_04_Parlament+i+Ma%25C3%25A7oneria.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La mesa presidencial amb els oradors</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial;">El
24 de juny de 1717, quatre lògies londinenques, que portaven el nom de les
tabernes on feien les seves reunions (<i>Queen's Head</i>, <i>Apple Tree</i>, <i>Goose and Gridiron</i> i <i>Rummer and Grapes</i>), es van reunir per formar una agrupació comuna. Van
anomenar a la nova organització Gran Lògia de Londres i de Westminster (en l'actualitat, <b><a href="http://ugle.org.uk/" target="_blank">Gran Lògia Unida d'Anglaterra</a></b>), i se la</span><span style="font-family: Arial;"> considera com la primera lògia
maçònica en el sentit modern de la paraula. Tres segles després, els seus
ideals de millora moral i espiritual, de recerca de la veritat i de creixement
personal segueixen plenament vigents. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-no-proof: no;">El passat 12 de setembre, al <b><a href="https://www.parlament.cat/web/index.html" target="_blank">Parlament de Catalunya</a></b> es va
commemorar aquesta efemèride i hi vaig ser convidat. La Molt Honorable Sra.
Carme Forcadell, presidenta del Parlament, va presidir l’acte en què tres
oradors, representants de diferents sensibilitats de la Francmaçoneria van
parlar i desenvolupar, per separat, els conceptes de Llibertat, Igualtat i
Fraternitat, pedres angulars, per dir-ho així, de l’edifici ideològic maçònic: Joan
Francesc Pont, per la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (<b><a href="https://glse.org/" target="_blank">GLSE</a></b>); Patricia Planas,
per la Gran Lògia Femenina Espanyola (<b><a href="http://www.glfe.org/index-cat" target="_blank">GLFE</a></b>) i Miguel Ángel López-Villacampa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-no-proof: no;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-no-proof: no;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBCcAo9YQDxOQKqgPdfy6sdKkL07hsSK9E9jjR_xg0pKsgvMJO3J8d5I-XAKAS8qZl-d3vBM_-y9zjqipzjVyuQEHUTB_7PU8yKKjrS6ULxo5V1e6VMUzsDv-t1gWvm_oAo3dx65fCGSoO/s1600/20170912_23_Parlament+i+Ma%25C3%25A7oneria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1227" data-original-width="1600" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBCcAo9YQDxOQKqgPdfy6sdKkL07hsSK9E9jjR_xg0pKsgvMJO3J8d5I-XAKAS8qZl-d3vBM_-y9zjqipzjVyuQEHUTB_7PU8yKKjrS6ULxo5V1e6VMUzsDv-t1gWvm_oAo3dx65fCGSoO/s320/20170912_23_Parlament+i+Ma%25C3%25A7oneria.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alguns dels invitats</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-no-proof: no;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-no-proof: no;">L’acte, al qual van assistir al voltant de 250 persones, es va
cloure amb unes paraules de la presidenta del Parlament, que va glossar la
llarga tradició humanista de la Francmaçoneria i va recordar la pertinença a la
Maçoneria de diversos presidents de la cambra, com ara Lluís companys i Jover
(1882-1940), Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), Josep Irla i Bosch
(1876-1958), Manuel Serra i Moret (1884-1963) i Francesc Farreras i Duran
(1900-1985). Podeu veure l'enregistrament de l'acte al canal de televisió del Parlament (<b><a href="https://www.parlament.cat/web/canal-parlament/videos/index.html?p_cp1=8107305" target="_blank">aquí</a></b>).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; mso-no-proof: no;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMrjnDMeFYzoXrn_hJY79j4IkMgASfSBmGDlcREJUp80w-u4elL1I4-B_457wCNxCt-K1q5b52848V9Kr9gK2CrH_lgrDmm2pbQwsfKQlvnZhir7g4tyUTdHiaGMuRqYPZPrEUlwov4fId/s1600/20170912_31_Parlament+i+Ma%25C3%25A7oneria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="943" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMrjnDMeFYzoXrn_hJY79j4IkMgASfSBmGDlcREJUp80w-u4elL1I4-B_457wCNxCt-K1q5b52848V9Kr9gK2CrH_lgrDmm2pbQwsfKQlvnZhir7g4tyUTdHiaGMuRqYPZPrEUlwov4fId/s320/20170912_31_Parlament+i+Ma%25C3%25A7oneria.jpg" width="188" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb la presidenta del Parlament</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Parc de la Ciutadella, s/n, 08003 Barcelona, Catalunya41.3881296 2.188982600000031217.2075896 -39.119611399999968 65.568669599999993 43.497576600000031tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-54483349799187134312017-01-29T18:07:00.000+01:002017-02-01T06:20:59.974+01:00XXVa edició dels premis Conte 2016<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5BiKgkhZg4xEoaqa_w0xqqA9PRwxaIUUMVasd3wq89kajHVsFktX5pLFtZ0hxF0QV7lvzmZ9R1lHnAHJLyTmIRlzZWrHACPLuVTifVot1SASAWhqOXG_SM5lFiuGgieT3ioke87cXT314/s1600/20170127_20_El+Puig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5BiKgkhZg4xEoaqa_w0xqqA9PRwxaIUUMVasd3wq89kajHVsFktX5pLFtZ0hxF0QV7lvzmZ9R1lHnAHJLyTmIRlzZWrHACPLuVTifVot1SASAWhqOXG_SM5lFiuGgieT3ioke87cXT314/s640/20170127_20_El+Puig.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El passat divendres 27 de gener, a la localitat d’El Puig de
Santa Maria (Horta Nord, València) es van lliurar els premis corresponents als
guanyadors de la XXVa edició del <a href="http://www.elpuig.es/va/report/vetlada-literaria-del-puig-complix-25-anys-situant-com-cita-cultural-referencia" target="_blank"><b><span style="color: black;">Certamen literari Conte 2016</span></b></a>. I com podeu
veure, vaig tenir l’honor de ser guardonat amb l’accèssit (segon premi) en la
categoria corresponent a les narracions en valencià.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Tot un honor i un reconeixement que espero que compartiu amb mi. Si us ve de gust, podeu
llegir la narració </span><a href="http://literattours.blogspot.com.es/2014/11/lescriptor.html" style="font-family: inherit;" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b> </a><span style="font-family: inherit;">(la vaig penjar ja fa temps). Espero que us agradi! </span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf2giAKRwAmQl-hOWgsNYjrF1xy4KLp6VHwS2iDqM9NHOr_C8SZ-XZzdK0JSFBPAlscYATmuCLyndAOQHWcrz-hZr-RGjKNVQYY9TEVjTEUftj_m_dgbssmOs-xv4PiZyoZdwg9NpnPvbN/s1600/ALEX+LLOREDA.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf2giAKRwAmQl-hOWgsNYjrF1xy4KLp6VHwS2iDqM9NHOr_C8SZ-XZzdK0JSFBPAlscYATmuCLyndAOQHWcrz-hZr-RGjKNVQYY9TEVjTEUftj_m_dgbssmOs-xv4PiZyoZdwg9NpnPvbN/s320/ALEX+LLOREDA.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lliurament del premi</td></tr>
</tbody></table>
<br />
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOGB_YhACbsqhOWgkx9P24-mCXiM7l_NGZe6yPhwppuO2Wf0ctLrjUe1VGNGtpR26rIz3TEJimdQtanFamMVhIUt-MrzDHF_GPtwBbzDOU6YIHGo6iiIBeIPRd7Y3s_guB-TBEYyok65J-/s1600/20170127_05_El+Puig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOGB_YhACbsqhOWgkx9P24-mCXiM7l_NGZe6yPhwppuO2Wf0ctLrjUe1VGNGtpR26rIz3TEJimdQtanFamMVhIUt-MrzDHF_GPtwBbzDOU6YIHGo6iiIBeIPRd7Y3s_guB-TBEYyok65J-/s320/20170127_05_El+Puig.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aspecte de la vetllada</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0El Puig de Santa Maria, Horta Nord (València), País Valencià39.5907504 -0.3031028999999989539.5785139 -0.323272899999999 39.6029869 -0.28293289999999893tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-61496163872992041212016-10-29T14:12:00.001+02:002016-10-29T14:12:47.007+02:00Una presència sorprenent<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_CflgdXwtjY3CmOxlAsSsz39CBEWwljYAqJCbMDZuNRWwCANaDrA8W7esruYlG-MzJFFkay0IUxtnu3DxUYg92FjriPlSnEQPmJQ28KZ26JCTojPvCSTxYCRLSi0bvPcKbjPmKK0NBrZ/s1600/C%25C3%25B2dex.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_CflgdXwtjY3CmOxlAsSsz39CBEWwljYAqJCbMDZuNRWwCANaDrA8W7esruYlG-MzJFFkay0IUxtnu3DxUYg92FjriPlSnEQPmJQ28KZ26JCTojPvCSTxYCRLSi0bvPcKbjPmKK0NBrZ/s400/C%25C3%25B2dex.jpg" width="331" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santa Eulàlia, verge i màrtir</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Qualsevol que hagi visitat el claustre de la catedral de Barcelona haurà pogut observar un detall curiós, que no passa inadvertit: la presència d'unes oques que campen al seu aire en un recinte tancat, amb bassa d'aigua inclosa. La primera reacció és de sorpresa. Què hi fan aquests animals en un lloc sagrat, al costat de tombes, relíquies, crucifixos i despulles de pròcers? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La resposta passa per retrocedir uns quants segles en la història, fins a finals del segle III, en què una noieta de tretze anys, filla de la vila de Sarrià, decideix acostar-se fins a Barcelona i provar de convèncer Dacià, el governador romà, d'aturar les persecucions contra els cristians que ha ordenat l'emperador Dioclecià. L'empresa no va tenir gens d'èxit -una marreca de tretze anys renyant tot un militar romà, us ho imagineu?- i va acabar com el rosari de l'aurora: Eulàlia -així es deia la noia- va patir tretze turments, tants com anys tenia, cadascun més esgarrifós que l'anterior. Gràcies a la intercessió divina, els va entomar amb determinació i sense defallir. Finalment, va ser condemnada a morir en una creu en forma d'aspa (forma coneguda com a creu de sant Andreu o de santa Eulàlia precisament per aquest motiu). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYj5F8zC5Yz_05S-3YitTMmEtjr05NAplPwDwwE-r71gk56tkyIn5nR063QdkBYViWMeJ_AKfCgSQdIMJrkNkdSueT2rv8Iu7QBLavldN_r0vox4XvXKpd5aGOxHcLcxcPRRNCz7jIvzch/s1600/Oques_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYj5F8zC5Yz_05S-3YitTMmEtjr05NAplPwDwwE-r71gk56tkyIn5nR063QdkBYViWMeJ_AKfCgSQdIMJrkNkdSueT2rv8Iu7QBLavldN_r0vox4XvXKpd5aGOxHcLcxcPRRNCz7jIvzch/s320/Oques_01.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Donant una mica de pa a les oques</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins aquí, la llegenda. Avui sabem, però, que aquesta narració és una versió local de la de santa Eulàlia de Mèrida, a partir de la qual s'hauria originat una còpia o desdoblament, fet molt habitual durant l'Edat Mitjana. Ni tan sols estem segurs que fos filla de Sarrià i el més probable és que tot plegat sigui una invenció molts segles posterior, en què la credulitat i la religiositat de la gent eren manipulades amb finalitats político-religioses; les seves restes van ser miraculosament descobertes a finals del segle IX, 500 anys després, per tant, de la seva mort.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tanmateix, Barcelona es va fer seves la vida i miracles de la "ben parlada" (que és el que significa Eulàlia en grec) fins al punt de convertir-la en patrona de la ciutat; de fet, la Mare de Déu de la Mercè només ho és de la diòcesi i Eulàlia de la ciutat sencera. També són molts els indrets de la ciutat que rivalitzen en atribuir-se lligams amb la santa: a Sarrià presumeixen de ser-ne el lloc de naixement, concretament al Desert, i de conservar encara l'anomenat "cavalcador de santa Eulàlia" (un marxapeu per ajudar a pujar a cavall), un bloc de pedra que actualment es conserva davant l'església dels caputxins de la plaça Fra Eloi de Bianya i que hauria format part d'una capella o convent dedicat a la santa, destruïts durant la desamortització de 1835. A la Baixada de santa Eulàlia, a tocar del carrer de Banys Nous, hauria tingut lloc un dels turments més sàdics, consistent a introduir la noia en una bóta plena de vidres i ferros tallants i llançar-la pendent avall. Potser per això, el gremi de boters la va convertir en la seva patrona. El lloc de la seva mort se'l disputen el Pla de la Boqueria i la plaça del Pedró, llocs en què hi ha recordatoris d'aquest fet en forma d'estàtues i imatges. I el carrer del Bisbe, el més important de la ciutat durant segles, es va dir de santa Eulàlia fins al 1423; la porta del claustre de la catedral que dóna a aquest carrer està decorada amb una imatge de la santa. Tanta és la seva importància que fins i tot se li va dedicar la catedral, el nom oficial de la qual és catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, alhora que li serveix de lloc d'etern repòs, atès que a la cripta s'hi conserven les seves restes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5oqyxejrdij-eR_cv2TRtUqFbSJMBMT-4tzqFzfwzDL3J9g4JvBuVwCG9U8DMvmXi8WVsAdoQCOnrL3EYAzmwl-yta6tlPopBUgy8iYFCEDyMONr9KdjR1_7QcGqJ2QnNHLGJHPwsjRsU/s1600/Cripta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5oqyxejrdij-eR_cv2TRtUqFbSJMBMT-4tzqFzfwzDL3J9g4JvBuVwCG9U8DMvmXi8WVsAdoQCOnrL3EYAzmwl-yta6tlPopBUgy8iYFCEDyMONr9KdjR1_7QcGqJ2QnNHLGJHPwsjRsU/s400/Cripta.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cripta de la catedral de Barcelona</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I les oques, què hi pinten en tot això? Si reprenem el fil de la llegenda, aquesta ens diu que Eulàlia hauria tingut cura d'unes oques a casa seva. Com a recordatori i homenatge, i a la vista de tots els antecedents esmentats, al claustre hi ha, de manera permanent, tretze oques blanques: tretze, per la seva edat i els turments que va patir, i blanques, com a símbol de puresa. A més, és possible que en aquesta consideració d'animal sagrat i lligat a la deïtat hi influeixi el fet que en el món romà les oques gaudien d'una elevada consideració ja que, cap el 390 aC, els seus crits -i no els dels gossos!- van alertar els romans de l'assalt dels gals que assetjaven la ciutat, fet que va fer fracassar l'atac. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La pròxima vegada que visiteu el claustre, podeu comptar-les: sempre n'hi ha tretze! I si alguna vegada n'hi ha dotze és perquè una ha mort; sembla que introduir-ne només una de nova no és aconsellable ja que les altres l'ataquen, motiu pel qual s'acostuma a esperar a que en mori una altra o, millor encara, introduir-les de dos en dos. </div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0JfPaW0wwqmOsH8PMXW5kyv8sbrc2XrqDFxZc1tNWbOqT6HXqIvDxNi_QM5QabVTRAfZq7Rnq1ud7dd74JuPnxwRlrdykxEDDeV2xW_DW9GhUjS0Kg4HPRRWwQ19Pwvrn6xwZvvT2vvhu/s1600/Clau+volta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0JfPaW0wwqmOsH8PMXW5kyv8sbrc2XrqDFxZc1tNWbOqT6HXqIvDxNi_QM5QabVTRAfZq7Rnq1ud7dd74JuPnxwRlrdykxEDDeV2xW_DW9GhUjS0Kg4HPRRWwQ19Pwvrn6xwZvvT2vvhu/s320/Clau+volta.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Clau de volta de la catedral de Barcelona amb la imatge de santa Eulàlia</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipWmM_yFAvUmV1kzxDvwMEGOZ8e8okQeXlTZjNDLR7kl_wzxTKGiAi8H0B6zqXjT-ou0ex_A8pHMt8im-LQdmLRLCWcFOu1gjm4JIniMl6CkAaUIuMsRfqWpjpC5uhlX9wMARavurjZtnd/s1600/Oques_02.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipWmM_yFAvUmV1kzxDvwMEGOZ8e8okQeXlTZjNDLR7kl_wzxTKGiAi8H0B6zqXjT-ou0ex_A8pHMt8im-LQdmLRLCWcFOu1gjm4JIniMl6CkAaUIuMsRfqWpjpC5uhlX9wMARavurjZtnd/s320/Oques_02.JPG" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Barri Gotic, Barcelona, Catalunya41.383641229827617 2.175955474376678541.383455229827618 2.1756404743766784 41.383827229827617 2.1762704743766785tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-66421879526958207342015-10-21T11:25:00.000+02:002015-10-21T11:25:43.680+02:00Megalitisme a Sardenya<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOoVxKs9l5dkDFBm-DT3O0bd2m1OW0efmkBMrMRRrwhab0n_TOgYcU-LWuEpaAbN6laoN7Alm-GBy_ZtCHlXWA8mkseq7YqciAQ4nk-XPpcLu2N9XQXgBshUO58k7876w7kJ9CSP7TxpVu/s1600/Barumini_01.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOoVxKs9l5dkDFBm-DT3O0bd2m1OW0efmkBMrMRRrwhab0n_TOgYcU-LWuEpaAbN6laoN7Alm-GBy_ZtCHlXWA8mkseq7YqciAQ4nk-XPpcLu2N9XQXgBshUO58k7876w7kJ9CSP7TxpVu/s400/Barumini_01.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El nurag de Barumini</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">Fa poc he passat uns dies de vacances a Sardenya; feia anys que
volia visitar aquesta illa mediterrània i, finalment, vaig poder escapar-m’hi.
Tot i que el motiu principal de la meva visita era personal (la <i>famiglia</i>!), com a historiador no podia
deixar passar l’ocasió de submergir-me en l’apassionant món del megalitisme,
que a Sardenya està extraordinàriament ben representat. L’expressió
“megalitisme”, presa del grec, vol dir “pedres grans” i d’una manera genèrica
s’empra per designar el fenomen cultural localitzat al Mediterrani occidental i
l’Europa atlàntica a finals del Neolític i principis de l’Edat del Bronze. Els
historiadors discrepen sobre l’atribució d’aquesta definició a exemples tan
diversos com els menhirs, els dólmens, les navetes i els nurags en llocs tan dispersos
com les illes Britàniques, les Balears o la península Ibèrica, però és un terme
que suscita prou consens com per poder-lo aplicar a Sardenya.</span><span style="font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjrkuRcaB87WIYqV-wjzhBI0oj7lqveTRLzFB4JCaNdzFbglAbYkefm0XN-4wXLNQBVGyf8ETiMdS24a1gWFshoUbUle8vikdJoILQI2q1qfP2_O5P4xPJkVgPLnofyNpI9VKb3ydJry5J/s1600/Barumini_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="321" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjrkuRcaB87WIYqV-wjzhBI0oj7lqveTRLzFB4JCaNdzFbglAbYkefm0XN-4wXLNQBVGyf8ETiMdS24a1gWFshoUbUle8vikdJoILQI2q1qfP2_O5P4xPJkVgPLnofyNpI9VKb3ydJry5J/s400/Barumini_02.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El nurag de Barumini</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">La presència de construccions en pedra a Sardenya és tan
abundant i tan present que els nurags (<i>nuraxi</i>
o <i>nuraghes</i> en sard) s’han acabat
convertint en el símbol de l’illa i en un dels seus principals reclams
culturals i turístics. El nurag és una torre amb forma de con truncat, situat
en un lloc elevat i estratègic, construïda amb pedres de gran mida; es calcula
que hi ha uns 8.000 nurags a Sardenya, xifra que devia ser més elevada
antigament. Paradoxalment, són pocs els que s’han excavat científicament, la
qual cosa no permet establir teories prou contrastades i consensuades sobre les
seves característiques. La major part dels nurags es van construir entre el
1700 i el 1400 aC, però n’hi ha que es
remunten al 3500 aC; molts van continuar en funcionament fins a la conquesta
romana del s. II aC. La seva estructura rodona s’ha considerat un signe
distintiu de nomadisme, explicació que s’avindria amb la tradicional ocupació
econòmica durant segles dels sards, la ramaderia.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRN29TmLAjT76Ay9BA4XYvhf1Pfb-sCBhSvqur737Xx-VXcsSxWloAF988cuojpyLqCZHpupEsIJId1c29MWdVdoN1HSxpt0_Y6RwgbwGnLgkTcWZQZfJIPf_3jQAe230sCfaFSVfMuZQR/s1600/Museu+Menhir_01.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRN29TmLAjT76Ay9BA4XYvhf1Pfb-sCBhSvqur737Xx-VXcsSxWloAF988cuojpyLqCZHpupEsIJId1c29MWdVdoN1HSxpt0_Y6RwgbwGnLgkTcWZQZfJIPf_3jQAe230sCfaFSVfMuZQR/s400/Museu+Menhir_01.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Museu del Menhir de Laconi</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #252525;">El significat simbòlic dels nurags sembla obvi: transmetien la
idea de poder i riquesa, de fortalesa militar i d’organització social. A més,
podien servir com a temples religiosos, allotjaments, refugis o punts de
control del territori. El més gran i conegut dels nurags de Sardenya és el de
</span><a href="http://www.fondazionebarumini.it/wordpress/?page_id=139#" target="_blank"><b><span style="color: black;">Su Nuraxi de Barumini</span></b></a><span style="color: #252525;">, un jaciment declarat Patrimoni de la Humanitat per la
Unesco el 1997. Excavat des de mitjan segle passat, és una fortalesa construïda
en diverses fases entre els segles XIII i VI aC. Quatre torres disposades en
els punts cardinals envolten una massissa torre central; el conjunt esta
protegit per muralles i bastions, mentre que a l’exterior, una cinquantena de
cabanes, també de pedra, s’arreceren sota la seva protecció. El nurag de
Barumini va ser destruït i reconstruït fins al seu abandonament definitiu
després de l’ocupació romana.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDwp1t5o-ddLBiIM9LaFuVIQ7y-8CwocAzH1_t3mIKyLoSGkKpDmn_iBcKgeX4lMH9CvSt2js44wa-DCx9b9GUip78NgyaYKlKwwcXA3YCfXt_kdunIDlBVpFYikTopng_1wuLMwMuamSx/s1600/Museu+Menhir_02.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDwp1t5o-ddLBiIM9LaFuVIQ7y-8CwocAzH1_t3mIKyLoSGkKpDmn_iBcKgeX4lMH9CvSt2js44wa-DCx9b9GUip78NgyaYKlKwwcXA3YCfXt_kdunIDlBVpFYikTopng_1wuLMwMuamSx/s400/Museu+Menhir_02.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: 12.8px;"><span style="font-family: inherit;">El Museu del Menhir de Laconi</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #252525;">No gaire lluny de Barumini, trobem el </span><b><span style="color: black;">Museu del Menhir de Laconi</span></b><span style="color: #252525;">. En bretó, “menhir” vol dir pedra llarga i és una expressió utilitzada
per a referir-se al monument megalític més senzill, és a dir, una pedra
allargada, poc treballada, falcada a terra verticalment. En alguns casos poden
estar gravats o esculpits o relacionats amb cultes funeraris. El seu significat
continua sent font de controvèrsia: símbol d’estatus i poder, làpida funerària,
rellotge astronòmic, fita geogràfica, culte solar, llinda territorial... El
Museu del Menhir de Laconi mostra una impressionant col·lecció de menhirs i
estatuària antropomorfa prehistòrica del centre i el sud de Sardenya: la
majoria representen figures masculines, amb els tres facials ben marcats i
sovint amb un punyal; els menhirs femenins, habitualment més petits, són menys
abundants però no menys interessants.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5rwDLihhlwAm_r4NFkn5OTdMqcuLFzaoGqizhDwcGPVX7I_upjvUZnVtznxk6raTODy-54fe784up0Z7JxX-JfKPRpqgK03yd4wKXUReTQsfkr6BNcee28jQrLBzP7c5BlDStJrx4EgVA/s1600/Museu+Menhir_03.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5rwDLihhlwAm_r4NFkn5OTdMqcuLFzaoGqizhDwcGPVX7I_upjvUZnVtznxk6raTODy-54fe784up0Z7JxX-JfKPRpqgK03yd4wKXUReTQsfkr6BNcee28jQrLBzP7c5BlDStJrx4EgVA/s400/Museu+Menhir_03.JPG" width="223" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">El Museu del Menhir de Laconi</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2PessaxRhXzhNtKStCuCjm9HAbG-QOSc8RA2Gh8PdOdHDpdElch0h1bLjmKwunULFiSSWCYYsFUhKPEAQzHUTXzYnf7bTaLf_86edblPgKmxUtXbYlwdBBeq7HYr7Z_HRg040BV3cC0n4/s1600/Museu+Menhir_04.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2PessaxRhXzhNtKStCuCjm9HAbG-QOSc8RA2Gh8PdOdHDpdElch0h1bLjmKwunULFiSSWCYYsFUhKPEAQzHUTXzYnf7bTaLf_86edblPgKmxUtXbYlwdBBeq7HYr7Z_HRg040BV3cC0n4/s400/Museu+Menhir_04.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">El Museu del Menhir de Laconi</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial;"><br /></span></div>
<br /><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com009021 Barumini VS, Itàlia39.7036715 9.001347200000054739.6914545 8.9811772000000545 39.7158885 9.021517200000055tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-59392921493449455322015-10-09T11:52:00.002+02:002015-10-09T11:52:56.050+02:00Entrevista a Barcelona TV<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">A <a href="http://www.btv.cat/" target="_blank"><b><span style="color: black;">Barcelona TV</span></b></a> m’han entrevistat en relació amb un <a href="http://literattours.blogspot.com.es/2013/12/el-carrer-estruc.html" target="_blank"><b><span style="color: black;">article sobre el carrer Estruc</span></b></a> que vaig penjar al blog. Em podeu veure i escoltar a
partir del minut 6.50. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Espero que us agradi! </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.btv.cat/alacarta/btv-noticies/41811"><span style="color: black; font-family: inherit;"><b>http://www.btv.cat/alacarta/btv-noticies/41811</b></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Carrer Estruc, Barcelona, Catalunya41.387426558842229 2.172009944915771541.38724055884223 2.1716949449157714 41.387612558842228 2.1723249449157715tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-5307683074030926212015-09-17T20:30:00.000+02:002015-09-17T20:33:38.667+02:00El Parc Arqueològic Mines de Gavà<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHCrnApNHKQS7SktprDbbDaFkEUz0MkSKHQeW3uzghdU3dPl6bG2ZP6o0uvxrsahwfZgaBA3bhgYAySKi_2yHgXN2Xwv_qFy_ffZepmu7uvFDebOEzZRJDAsjnOCjLkbes2qyaXcd25YRM/s1600/2015081_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHCrnApNHKQS7SktprDbbDaFkEUz0MkSKHQeW3uzghdU3dPl6bG2ZP6o0uvxrsahwfZgaBA3bhgYAySKi_2yHgXN2Xwv_qFy_ffZepmu7uvFDebOEzZRJDAsjnOCjLkbes2qyaXcd25YRM/s400/2015081_01.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'entrada al Parc de les Mines de Gavà</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Feia molt temps que volia visitar aquest jaciment; anys, de fet. I
finalment, aquest estiu vaig trobar l’estona necessària per fer-li una ullada.
L’experiència ha valgut la pena. Un matí assolellat, tranquil, el meu fill M. i
jo ens vam acostar fins a Can Tintorer, a Gavà, per explorar <span style="color: #252525;">el jaciment arqueològic de les </span><a href="http://www.gavaciutat.cat/parc-arqueologic-mines-de-gava" target="_blank"><b><span style="color: black;">Mines Prehistòriques de Gavà</span></b></a><span style="color: #252525;">, les</span><span class="apple-converted-space" style="color: #252525;"> </span><span style="color: #252525;">mines</span><span class="apple-converted-space" style="color: #252525;"> </span><span style="color: #252525;">en galeria més antigues i extenses
d'Europa. El complex, escampat per unes 200 Ha, és d’origen neolític –uns 6.000
ans d’antiguitat– i és l’únic dedicat a l’extracció de variscita, un mineral de
color verd, similar a la turquesa, que gràcies a la seva qualitat de pedra
semipreciosa i a les seves tonalitats de color va captivar, des de temps
immemorials, els éssers humans que la van utilitzar per a fer anells,
penjolls, collarets, polseres, amb els quals després comerciaven. En èpoques
posteriors, des dels ibers i els romans fins l’edat mitja, les mines es van
explotar per extreure’n mineral de ferro.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #252525;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnCN4PlkANXft9YbZSPfFw0jpuBVD4Qk2RBwln8eWvrBAf_qqvtCF3wb7Lq0IQfMny4Wc58roNIwAPPJNbkhPAw83wztyoIBOXq58GWEatN2fr6GcfeOvv_d53NA8u1Ple2ujVa-5DILZm/s1600/2015081_Mina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnCN4PlkANXft9YbZSPfFw0jpuBVD4Qk2RBwln8eWvrBAf_qqvtCF3wb7Lq0IQfMny4Wc58roNIwAPPJNbkhPAw83wztyoIBOXq58GWEatN2fr6GcfeOvv_d53NA8u1Ple2ujVa-5DILZm/s320/2015081_Mina.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior d'una mina</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">El<span class="apple-converted-space"> </span>Parc Arqueològic Mines de Gavà<span class="apple-converted-space"> es
va crear el 2007 com una extensió del Museu de Gavà amb l’objectiu d’exposar i
difondre aquest jaciment arqueològic. L’edifici, guardonat amb diversos premis
de disseny, entre ells el FAD, s’aixeca, amb una extensió de 4.000 m<sup>2</sup>
sobre el mateix jaciment amb la doble funció de protegir-lo i potenciar-lo.
S’estructura en dos grans seccions: la Recepció, organitzada al voltant d’un
Jardí Neolític, amb la botiga, la cafeteria i diverses aules i sales
polivalents (destinades a xerrades, conferències, presentacions de llibres,
divulgació, etc.); i l’àrea museogràfica, amb una Mina original i diversos
laboratoris (del Medi, de Tecnologia, de l’Ésser Humà) i una reproducció d’una
mina.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><span class="apple-converted-space"><br /></span></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJQ68KV8ekGgjfbnnjv9ovr3iruw4tWQo0T7uS1y2S-V2yEq8wkOlmpEG6MBbi1FtI6LVWMzTHGXSb8DIA-9lh_t2rxJXUmQKo00B4-pGYnqE_DerA1t_I_mGYN2Km1JoXyvHQo_UhF59l/s1600/2015081_Crani.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJQ68KV8ekGgjfbnnjv9ovr3iruw4tWQo0T7uS1y2S-V2yEq8wkOlmpEG6MBbi1FtI6LVWMzTHGXSb8DIA-9lh_t2rxJXUmQKo00B4-pGYnqE_DerA1t_I_mGYN2Km1JoXyvHQo_UhF59l/s320/2015081_Crani.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Crani amb trepanació</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">La visita és realment apassionant, ja que tots
els mitjans pedagògics funcionen a la perfecció: els audiovisuals, els panells
informatius, les reproduccions i reconstruccions... Com que la visita la vam
fer a l’agost, vam tenir la sort de coincidir amb un equip d’arqueòlegs que hi
treballaven, fet que ens va permetre veure <i>in situ</i> com es treballa en un
jaciment d’aquest tipus. </span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"><o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrjDTvL6NGcLnQeW24NDBP-_5HzflbKTyGq93F3ksZZhP7W7_rbshITJwz2O9k3ekannaaPtsqFhaKTGC5Tx2_OxHU2WzwZ88_h5SImxwEXUZ79q9vFmBWC8p8rriR-fSv2AFKvi460dHW/s1600/2015081_Deessa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrjDTvL6NGcLnQeW24NDBP-_5HzflbKTyGq93F3ksZZhP7W7_rbshITJwz2O9k3ekannaaPtsqFhaKTGC5Tx2_OxHU2WzwZ88_h5SImxwEXUZ79q9vFmBWC8p8rriR-fSv2AFKvi460dHW/s320/2015081_Deessa.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Venus de Gavà</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #252525;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #252525;">Oficialment,
no és fins al 1975 que no es “descobreixen” les mines, malgrat que molts veïns
havien sentit parlar dels forats que omplien el subsòl; alguns d’aquests forats
s’havien fet servir com a magatzems, abocadors o refugis. D’aleshores ençà, la
gran quantitat de feina esmerçada permet posar a l’abast del visitant una gran
varietat de troballes que ens ajuden a entendre una mica millor com vivien,
pensaven i treballaven aquests avantpassats neolítics. D’entre totes les
troballes, destaca l’anomenada Venus de Gavà, una representació antropomorfa
femenina que en l’actualitat està exposada al Museu de Gavà. Aquesta figureta
es va trobar trencada en diferents fragments (la seva llargada és de 16 cm) i les diferents
datacions amb carboni-14 donen una cronologia que oscil·la entre el 4000 i el
3750 aC. Aquesta Venus té evidents paral·lelismes amb altres figures de
simbologia i cronologia similar: les faccions femenines, l’exageració dels
caràcters sexuals, les mostres d’embaràs, etc. s’interpreten com un culte a la
fertilitat –de les dones o de la Terra– o a la Deessa mare</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">En
qualsevol cas, una excursió d’un matí, a poca distància de Barcelona i que val
molt i molt la pena.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT_ViqcQtn7YMsxPqkiROf23Xa3UpVoyV9HArV04PQGXYsDcgEn2Dx7c327kKjsU6fwNF7f-GJOQG4O8FzV0fZKKxq3s4dDhJ7e0Da4NEX30u2fY5mkhTi0j4M3EfLZrdhDg6ixHLfYjMp/s1600/2015081_Arqueos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT_ViqcQtn7YMsxPqkiROf23Xa3UpVoyV9HArV04PQGXYsDcgEn2Dx7c327kKjsU6fwNF7f-GJOQG4O8FzV0fZKKxq3s4dDhJ7e0Da4NEX30u2fY5mkhTi0j4M3EfLZrdhDg6ixHLfYjMp/s320/2015081_Arqueos.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arqueòlogs a l'interior d'una mina</td></tr>
</tbody></table>
</span><span style="font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg71r4PE2jzP4zcqsoM8baIbNLiFC8niTnWstntJMvPjUD7YWQ6mmy6OtXsX1y1vbHQ34zZuEhK0LlHyQ5_dYG4fSmxH-Qr_qMLHPHYYUOZqRp6144bAQL57K2JikdaAHlBoB8ikdjOUga3/s1600/2015081_Cabana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg71r4PE2jzP4zcqsoM8baIbNLiFC8niTnWstntJMvPjUD7YWQ6mmy6OtXsX1y1vbHQ34zZuEhK0LlHyQ5_dYG4fSmxH-Qr_qMLHPHYYUOZqRp6144bAQL57K2JikdaAHlBoB8ikdjOUga3/s320/2015081_Cabana.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Reconstrucció d'una cabana</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-family: Arial;"><br /></span></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0Parc Arqueològic Mines de Gavà, Carrer de Jaume I, 7, 08850 Gavà, Barcelona, Catalunya41.3098851 2.000364699999977317.129335100000002 -39.308229300000022 65.4904351 43.308958699999977tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-55769914824521387262015-06-13T09:54:00.000+02:002015-06-13T09:54:02.571+02:00Jesús Moncada: In memoriam<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkflIxsVnWaHGUidqr-8TIVYpcXMNzAyY5ov862f9ZJnE6PfE7luqOSLdgdRysdGtuA9Tpr02kZ9pHOV2EvDFz0zAe97Ou8DQ4G2_8R9BRxX-5lwNh4m5jshp0YA9Dn4DVn-cNZxkDi0MP/s1600/01_Moncada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkflIxsVnWaHGUidqr-8TIVYpcXMNzAyY5ov862f9ZJnE6PfE7luqOSLdgdRysdGtuA9Tpr02kZ9pHOV2EvDFz0zAe97Ou8DQ4G2_8R9BRxX-5lwNh4m5jshp0YA9Dn4DVn-cNZxkDi0MP/s400/01_Moncada.JPG" width="300" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">No sóc gaire mitòman; vull dir que no
sóc dels que perden el cap davant d’un famós o una celebritat –ja sigui músic,
escriptor, esportista, polític...– i procuro respectar la seva intimitat (i la
meva vergonya) i no els abordo mai. Però quan pels volts de 2000 vaig coincidir
en un quiosc del barri de Gràcia amb Jesús Moncada em vaig empassar els
escrúpols i les manies: el meu escriptor preferit estava allà al davant, petant
la xerrada amb l’amo del quiosc! Gairebé me li vaig abraonar a sobre
felicitant-lo per les seves obres, agraint-li la seva feina, homenatjant-lo per
la seva tasca. En Jesús, home modest i senzill, es va treure mèrits i es va
oferir per signar-me els llibres seus que jo tingués. Com podeu imaginar, em va
faltar temps per fer-los-hi arribar. I al cap de pocs dies, tenia entre les meves mans no la seva firma,
sinó els seus dibuixos, els mateixos que podeu veure a les fotos d’aquest
article. Era la seva manera de signar els llibres, decorant-los i afegint-hi caricatures,
inspirades en els seus personatges, com un recordatori, segurament, dels seus
temps d’il·lustrador i pintor a l’Editorial Montaner i Simon.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRGR0mLYvzgkOq5azJZCiLARUGQ4zIy1A-r8-1VYvLwZM1qMrrHUuUf4x5alR0nk89HOMJcgNlxtrcYVU462ra8g422-PdGf8iPAIsvJInG4yFWZlBgoT0Q99IBrvzfiy-mLYjAaBPJV6z/s1600/02_Moncada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRGR0mLYvzgkOq5azJZCiLARUGQ4zIy1A-r8-1VYvLwZM1qMrrHUuUf4x5alR0nk89HOMJcgNlxtrcYVU462ra8g422-PdGf8iPAIsvJInG4yFWZlBgoT0Q99IBrvzfiy-mLYjAaBPJV6z/s320/02_Moncada.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFwYIINiNx3Z3PsnbS5VOrOuXxPACavR5BxoPfyfBm03-4KHxZjCD403iM-EcDE_wQ-VV3nDL7VFhoitLNOSMlbG4jqjIiA-xF8qIMIid2NxS4SxRx8s7eZL1t8uJnBY3CxmFUYgTnY4Y7/s1600/03_Moncada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFwYIINiNx3Z3PsnbS5VOrOuXxPACavR5BxoPfyfBm03-4KHxZjCD403iM-EcDE_wQ-VV3nDL7VFhoitLNOSMlbG4jqjIiA-xF8qIMIid2NxS4SxRx8s7eZL1t8uJnBY3CxmFUYgTnY4Y7/s320/03_Moncada.JPG" width="284" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">Durant uns mesos, i sabent a quina hora
es passava pel quiosc a comprar el diari, em vaig dedicar a “coincidir” amb el
mestre per parlar una estona amb ell o, senzillament, per escoltar-lo quan
parlava i explicava detalls de la seva feina d’escriptor i traductor. Un detall
que em va cridar l’atenció és que, a causa dels seus problemes d’esquena,
escrivia... de peu! Durant aquest
temps, cada vegada que jo havia de fer un regal, triava un llibre d’en Moncada
i abans de lliurar-lo, feia que me’l dediqués amb una nota i una caricatura.
Mai s’hi va negar i sempre, sempre es va comportar com un cavaller educat i
humil.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525; font-size: 10.5pt;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicDK6TGS4vHX91hEItmEJh3Jag6ctIyTyLWZcohB5B4G5SDlDuOcIlOmMLhTzJg3YgeQb1Gcek7otsk1C7vgqGXPs7DZ6fk-KG70wgpOUn16QaW1w3AgAyxzY8wLAXVxZVD-J6SrCYhc1H/s1600/04_Moncada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicDK6TGS4vHX91hEItmEJh3Jag6ctIyTyLWZcohB5B4G5SDlDuOcIlOmMLhTzJg3YgeQb1Gcek7otsk1C7vgqGXPs7DZ6fk-KG70wgpOUn16QaW1w3AgAyxzY8wLAXVxZVD-J6SrCYhc1H/s320/04_Moncada.JPG" width="265" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdYEP79cbA8kExBdI_JDxi-OdukZtpPmSmNfWhBd36Ox-mwXXHhdAfefiFD14fvi41jcpUtXW2EAP_uYGkEhfN8felTYs-6XL70iJxBGQpDvXpOfVBaZiYZCjSf9BHwsh98mtI3HL3-Bw5/s1600/05_Moncada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdYEP79cbA8kExBdI_JDxi-OdukZtpPmSmNfWhBd36Ox-mwXXHhdAfefiFD14fvi41jcpUtXW2EAP_uYGkEhfN8felTYs-6XL70iJxBGQpDvXpOfVBaZiYZCjSf9BHwsh98mtI3HL3-Bw5/s320/05_Moncada.JPG" width="210" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">Els canvis d’horari a la feina que jo
tenia aleshores van començar a sabotejar les nostres trobades matutines; i un
bon dia, n’Agustí, l’amo del quiosc, va morir sobtadament. El lloc de trobada
desapareixia. Durant uns dies vaig passejar pels quioscos propers però ja no hi
va haver manera de trobar altre cop en Jesús. I poc després, al juny de 2005,
em vaig despertar amb la notícia de la seva mort, amb només 63 anys. No en
sabia res, de la seva malaltia, i la notícia em va deixar mut i enrabiat. Sempre havia pensat que si algun
escriptor català tenia alguna possibilitat de guanyar el premi Nobel era ell,
precisament i únicament ell. I ara perdíem, d’una tacada, un escriptor
extraordinari, un immillorable candidat i, sobre tot, una bellíssima persona. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="color: #252525;"><span style="font-family: inherit;">Com que avui es commemoren els 10 anys
de la seva mort, vaig pensar que el millor homenatge que li podia fer era
recordar-lo d’aquesta manera. Gràcies per tot, Jesús!</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8dBb9j5lNOfzv3-gfx37H6aV9onCQnXBowM1sZ5axccdImJxq4LjoDpEE98BBkgp3qWJ0JJkHRiaIKxuWoBY7sh4UJ7ADGUd0otAZixueQ6sqSsgYZ9rT4YeNdlicboT3vLTJSX141TsH/s1600/07_Moncada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8dBb9j5lNOfzv3-gfx37H6aV9onCQnXBowM1sZ5axccdImJxq4LjoDpEE98BBkgp3qWJ0JJkHRiaIKxuWoBY7sh4UJ7ADGUd0otAZixueQ6sqSsgYZ9rT4YeNdlicboT3vLTJSX141TsH/s320/07_Moncada.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjajg6RRjIvrFmcSkpHkELXpYPCYm4QeFE4UzYzJ1bu41uJmlBqBe7v-yALIm_iEr88nlQGtLVETEGvl2sHY-wpzCoxqeJvN0I3ZAxAaWohtMv2kB2BCJl2kN7vhMmd69iGqPPxPZBhbzN_/s1600/08_Moncada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjajg6RRjIvrFmcSkpHkELXpYPCYm4QeFE4UzYzJ1bu41uJmlBqBe7v-yALIm_iEr88nlQGtLVETEGvl2sHY-wpzCoxqeJvN0I3ZAxAaWohtMv2kB2BCJl2kN7vhMmd69iGqPPxPZBhbzN_/s320/08_Moncada.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com1Vila de Gràcia, Barcelona, Catalunya41.405158926628204 2.153749465942382841.404972926628204 2.1534344659423827 41.4053449266282 2.1540644659423829tag:blogger.com,1999:blog-9177840806841999661.post-29305678574755435212015-06-08T12:08:00.001+02:002015-06-08T12:08:44.221+02:00L'Oucomballa (2015)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6XozVqyJwiy-8KwwzDDkujJ_yCyk_hPYraNjxU-aGGCOAjWbzVIWIdcIYZceNsGvpIo0vbNtqURyFvHTFDW8vgoTqZbSD9YtP-fJkDWrkoawNFrFdvw2AvsizLeU5PedGLszSiwD0YNWB/s1600/01_ACA.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6XozVqyJwiy-8KwwzDDkujJ_yCyk_hPYraNjxU-aGGCOAjWbzVIWIdcIYZceNsGvpIo0vbNtqURyFvHTFDW8vgoTqZbSD9YtP-fJkDWrkoawNFrFdvw2AvsizLeU5PedGLszSiwD0YNWB/s400/01_ACA.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arxiu de la Corona d'Aragó</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Enguany, la festa de Corpus
es va celebrar el dijous 4 de juny. A Barcelona, i ja des de 1637 com a mínim,
es va instituir el costum de fer ballar un ou (buit i segellat) en el brollador
d’una font. Podeu trobar <a href="http://literattours.blogspot.com.es/search/label/L%27OUCOMBALLA" target="_blank"><b><span style="color: black;">aquí</span></b></a> l’article per al blog que en vaig fer l’any
passat; aquest any, he pensat a fer-ne un reportatge fotogràfic, ja que des de
fa uns anys, els llocs on es pot veure aquesta singularitat s’han ampliat: el
recorregut que he fet ha passat per la Catedral, l’Ateneu Barcelonès,
l’església de Santa Anna, la Casa de l’Ardiaca, el Museu Frederic Marés i
l’Arxiu de la Corona d’Aragó.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLzMq8lbJ3UhK0ohZ31tprRdhhf98xBARhNFwEbruCDT1nXRGb7blZLSXao6E3S7Y_Mvu83tW2Ywu3_V1bJtxkLjOMJ_EAXWJbpLjrklgFh7rwIKBnJTN9dnCqZcXWGGUVufLC90Lt0eAW/s1600/02_Ateneu.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLzMq8lbJ3UhK0ohZ31tprRdhhf98xBARhNFwEbruCDT1nXRGb7blZLSXao6E3S7Y_Mvu83tW2Ywu3_V1bJtxkLjOMJ_EAXWJbpLjrklgFh7rwIKBnJTN9dnCqZcXWGGUVufLC90Lt0eAW/s400/02_Ateneu.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ateneu Barcelonès</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5WqZ_d-i41eybUL2_SYBSGpuF4REEOo6vsQVQhuAGrgGzwvu89cbPW6-99Wc2zaPeqn9D0KxAFvZihGmhw88kRzQgmOTtR5LeqWR-C5XDgrtxuBwhAVyBquIBocPqdpuE-73UdcQ21XNZ/s1600/03_Sta+Anna.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5WqZ_d-i41eybUL2_SYBSGpuF4REEOo6vsQVQhuAGrgGzwvu89cbPW6-99Wc2zaPeqn9D0KxAFvZihGmhw88kRzQgmOTtR5LeqWR-C5XDgrtxuBwhAVyBquIBocPqdpuE-73UdcQ21XNZ/s400/03_Sta+Anna.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Església de Santa Anna</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh21QgjFRgH2CIxhJ1N9ZkkpKMRVb7ruPOf2wneUfXUd77N3z8dBlfODeC24bsxKE_KtBLT6wxHj2zhJ8chMD9LzKAByIbLkS0Sxa59ilxX4lHgQyBCzJ-VNQPxtPFKOP9y7RN9uplFn0hO/s1600/04_Ardiaca.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh21QgjFRgH2CIxhJ1N9ZkkpKMRVb7ruPOf2wneUfXUd77N3z8dBlfODeC24bsxKE_KtBLT6wxHj2zhJ8chMD9LzKAByIbLkS0Sxa59ilxX4lHgQyBCzJ-VNQPxtPFKOP9y7RN9uplFn0hO/s400/04_Ardiaca.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa de l'Ardiaca</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">També s’ha pogut veure l’Oucomballa a l’església de la Puríssima Concepció, al monestir de Pedralbes i a
l’ajuntament; en alguns casos, la ballaruca de l’ou s’ha allargat fins al
diumenge 7 de juny. </span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioj2qTHb_xo8amp9gwk_wDEnP25X7E2YQ4atXa2WQs5JeoxvXA-EfWx66ywPUP0pvs-RZi_IMN4UewmrQlO1BWWz7bCgSh3PtaopeXuBqdUQpLhklABB5_yN9G6l8n_LVXM9gWDi-lLXVt/s1600/05_Mar%25C3%25A9s.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioj2qTHb_xo8amp9gwk_wDEnP25X7E2YQ4atXa2WQs5JeoxvXA-EfWx66ywPUP0pvs-RZi_IMN4UewmrQlO1BWWz7bCgSh3PtaopeXuBqdUQpLhklABB5_yN9G6l8n_LVXM9gWDi-lLXVt/s400/05_Mar%25C3%25A9s.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Museu Frederic Marés</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">I recordeu que si
no sou a Barcelona, hi ha altres llocs del país on també se celebra l’Oucomballa
són Igualada, Argentona, Cardona, Martorell, Arenys de Munt, Manresa,
Tarragona, etc.</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIiZRuQOC62AN2UIQFDZtwQfJR-6nuCOpVFuDAau_ZsKxWDA5i6RIHG8-gncqxYjKd4lbQMnhoVlLNv6iR2bOckLEygZISR7iKdXrl2MxRtdK5P9jgcDvRweu9Cby2O2gey-E5_96OvrUJ/s1600/07_ACA.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIiZRuQOC62AN2UIQFDZtwQfJR-6nuCOpVFuDAau_ZsKxWDA5i6RIHG8-gncqxYjKd4lbQMnhoVlLNv6iR2bOckLEygZISR7iKdXrl2MxRtdK5P9jgcDvRweu9Cby2O2gey-E5_96OvrUJ/s400/07_ACA.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arxiu de la Corona d'Aragó<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Alexandre Lloreda Saletahttp://www.blogger.com/profile/15028920705453140571noreply@blogger.com0