dijous, 10 d’octubre de 2019

Más sobre las murallas de Barcelona

Detalle de la muralla romana
(versió en català aquí).

A pesar de que la ruta de Las murallas de Barcelona es de las últimas que he añadido al catálogo de Literat Tours, es una de las que, proporcionalmente, ha tenido mejor acogida en cuanto al número de asistentes. ¡El boca a oreja funciona! Lo cierto es que esta ruta permite descubrir algunos lugares de Barcelona absolutamente desconocidos para mucha gente. 
Las murallas de Barcelona se construyeron en los siglos III-IV y permanecen en pie gracias, en buena parte, a que fueron "recicladas" cuando se construyeron las murallas medievales (en los siglos XIV y XV) que defendían un perímetro mayor. Las murallas romanas no se derribaron, sino que se adaptaron a los nuevos tiempos: se abrieron puertas y ventanas, se construyó encima, en el interior y al lado, en definitiva, se aprovechó la potencia, la altura y el grosor para alzar nuevas edificaciones. 
Este hecho es lo que ha permitido la buena conservación de esta muralla romana. A lo largo de la historia, mil y una construcciones se fueron superponiendo protegiéndolas del deterioro o la destrucción.
Algunas partes se han perdido, como la de la plaza del Ángel, pero muchas otras se han redescubierto, especialmente en épocas recientes, cuando se han derribado las casas que las tapaban o que se habían construido encima: en la plaza Nova, la plaza Frederic Marés o la calle Sotstinent Navarro.


En el interior del Centro Sínia

Hay otros puntos de la muralla romana, en cambio, que aún quedan escondidos o por explorar aunque conozcamos su trazado: en las calles Avinyó, Banys Nous o de la Palla. En algunos casos, la muralla está a la vista pero en el interior de edificios particulares, como en las calles Lledó (Hotel Mercer) o Call. Uno de los casos más espectaculares es el que ilustran las fotografías que podéis ver a continuación: pertenecen a la calle Banys Nous, 16, donde se encuentra el Centro de Día Ocupacional para Personas con DiscapacidadFísica Sínia. Si os acercáis, el personal que atiende el centro -encantadores y amabilísimos todos- os acompañará para visitar su interior y descubrir restos de la muralla, arcadas y torres de defensa. Un detalle curioso es que se puede apreciar una escultura -¿de un legionario, quizás? - que se recicló hace casi 2.000 como sillar para la muralla.


En el interior del Centro Sínia


En el interior del Centro Sínia


Torre de las murallas

Fragmento de escultura utilizado como sillar

El acceso es libre y, como ya os he dicho, el personal que trabaja os acompañará encantado en la visita al centro. ¡Aprovechadlo!


dilluns, 7 d’octubre de 2019

La Noche Valenciana de las Letras


Cartell de la gala literària

El passat dijous 3 d’octubre vaig assistir a la gala de lliurament dels premis de La Noche Valenciana de las Letras a l’Ateneo Mercantil de València. Vaig resultar guanyador de la V edició en la categoria de Relat Curt amb la narració “La recompensa”. Ja us podeu imaginar la il·lusió que m’ha fet guanyar aquest premi (hi participaven més de 250 relats!).

Aquí podeu veure algunes de les fotos de l’acte, en què també es van  lliurar el II Premi Nacional de Novel·la i el III Certamen de Poesia, a més d’una distinció a la trajectòria literària a un escriptor de reconegut prestigi, en aquest cas, Víctor del Árbol


Un aspecte de la gala

En el moment del llirament del Premi

Unes paraules d'agraïment

Tots els premiats
Presumint!

El guardó

També podeu veure un vídeo de l’acte (em podeu veure i escoltar a partir del minut 23):



dimecres, 20 de febrer de 2019

Els llibres de 2018



Us presento la relació de tots els llibres que he comprat el passat 2018. Afegeixo, a més, les revistes a les quals estic subscrit:

Per a més comoditat, he agrupat els llibres per temes.

Filosofia, religió, reflexions:




El discurs del mètode, de René Descartes. Un llibre imprescindible a qualsevol biblioteca: mètode, moral, metafísica i ciència.

Els mestres de la sospita, de Francesc Torralba. Marx, Nietzsche i Freud van canviar, radicalment, la nostra manera de pensar, viure i actuar. Pensar la història, Deu, l’home o la llibertat després d’aquests tres mestres de la sospita mai ja no serà el mateix. Res no podrà ser pensat com abans.

Els antievangelis jueus, de Manuel Forcano. Acostumats a la visió canònica, oficial dels Evangelis, sorprèn saber que la contrapropaganda jueva es va carregar de mala bava, sarcasme i molt enginy per tal de barrar el pas a l’heretgia cristiana.

Conferències, conferenciants, conferenciats, de L’Altrange. Un regal personal de l’autor, que reflexiona, de manera lúcida i mordaç, sobre aquest ritual comunicatiu.


Narrativa:



Com s’esbrava la mala llet, de Antònia Carré-Pons. Humor negre, un punt de surrealisme i bogeria en un llibre sobre vells; sí, vells. Ni iaios, ni ancians, ni tercera edat!

El llibre dels esnobs, de William Thackeray.  Una radiografia implacable de la societat de finals de segle XIX, perfectament trasplantable a la d’avui mateix.

Los enemigos de los libros, de William Blades. El foc, l’aigua, la pols, els insectes, el pas del temps... però també la ignorància, el totalitarisme i el fanatisme.

Unes quantes coses boniques, de Xuan Bello. Escriure en una llengua “petita” no ha de ser sinònim d’estretor de mires, provincianisme o localisme. Des de la més particular de les vivències i experiències fins a la universalitat de seva visió, Bello aconsegueix transportar-nos al seu món fet de records, impressions i vivències. 


Altres: 


El secreto masónico desvelado, de José Antonio Ullate Fabo. Molt ben documentat, argumentat, amb profund coneixement de l’ortodòxia catòlica, un atac directe contra la maçoneria. Per què serà, però, que tota aquesta argumentació se li gira en contra?

El universo inteligente, de Brian B. Greene. Les teories de la relativitat i de la mecànica quàntica potser podrien unir-se i interpretar-se (ni Einstein ho va aconseguir!) mitjançant la teoria de les supercordes. Matemàtiques i física entenedores per a copsar el futur més proper.

La teca, d’Ignasi Domènech. Obra cabdal de la literatura gastronòmica catalana, va ser publicada per primera vegada el 1924 i ja va per la 20a edició. La cuina de tota la vida, la de les àvies i les mares, la de la nostra infància.


I les revistes! 


National Geographic. Un clàssic, des de fa més de 100 anys. En sóc subscriptor des d’abans que aparegués la versió en espanyol (i d’això ja fa més de 20 anys!).

Cuina. Àgil,, instructiva, didàctica... Un plaer per als sentits!

Descobrir. Per passejar i conèixer el nostre país sense sortir de casa.

Bona lectura!