dimarts, 24 d’abril de 2018

Sant Jordi 2018


Un any més, aquí teniu la meva tria de llibres d'aquest Sant Jordi 2018:

El llindar de l’eternitat, de Ken Follett, un best-seller amb intrigues, emoció, aventures i un repàs per la història (aquest l’he regalat a l’A., la meva xicota).

El discurs del mètode, de René Descartes, una lectura que feia temps que tenia pendent.

Com s'esbrava la mala llet, de l'Antònia Carré-Pons, una amiga amb qui vaig coincidir quan vaig treballar al Departament d'Ensenyament. Ja he parlat alguna altra vegada en aquest blog d'algun dels seus llibres (vegeu aquí); diuen les crítiques que aquest és excel·lent i n'estic convençut!

Au, a llegir i a disfrutar!

divendres, 13 d’abril de 2018

Les muralles de Barcelona (i 4)


El proppassat 5 d’abril vaig assistir a el seminari Barcino i l’Alt imperi romà al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), impartit per diferents especialistes: Pablo Ozcáriz (Universitat Rey Juan Carlos), Julia Beltrán de Heredia (MUHBA), Isabel Rodà (Universitat de Barcelona) i Alessandro Ravotto, arqueòleg. Resumiré totes les intervencions, en especial l’última, en què el tema desenvolupat va ser, precisament, les primeres muralles romanes de Barcino.

Barcino va ser fundada per Octavi (August) cap el 15-10 aC. Tenia un status jurídic de colònia. Tanmateix, no es disposa de gaire informació, a diferència de Tarraco, capital de la Hispania Citerior. 

Era una ciutat petita, tant en mides com en població -en comparació amb Lugo, Mèrida, Astorga o Saragossa-, destinada, probablement, més a centre administratiu i de culte imperial. La ciutat es dissenya ex-novo, amb un traçat regular, que facilita l’entramat ortogonal, flanquejada molt probablement per dos rierols, dels quals no se sap a quina distància exacta estarien, i allargada (per incloure els dos turons, el del Tàber i el dels sants Just i Pastor, cadascun dels quals allotjaria un temple).


De les primeres muralles romanes, finançades per Caius Coelius, queden poques restes (30 % aproximadament) a diferència de les segones muralles (65 %). Les primeres muralles complirien un paper “de prestigi”; les segones, “de por”. Aquestes muralles de Barcino tenen paral·lelismes amb d’altres d’època augustal (i condicionades per rierols) com ara Friuli, Orange i Alba Pompeia.

Alba Pompeia (Itàlia)

Aquesta primera muralla està feta amb blocs regulars, petits; fa entre 8 i 9 m d’alçada i 1,80 m d’amplada. L’altura seria similar al podi del temple; els fonaments són sense morter, per aïllar-los de l’aigua. No hi ha torres documentades a la cortina, fet estrany perquè haurien afegit monumentalitat i prestigi. Potser n’hauria hagut als extrems dels carrers. Només hi ha torres documentades a les portes, que complien un paper de presentació de la ciutat, de la seva potència i importància. Les portes estaven formades per un pas central i dos laterals i eren dobles, segurament per ensarronar els assaltants.

La porta de la plaça Nova era la porta del darrere de la ciutat, la qual cosa ajudaria a desmentir la hipòtesi moderna de l’orientació del temple (vegeu aquí), que difícilment hauria estat orientada cap a una porta poc important. La porta de la plaça de l’Àngel tindria una estructura similar, potser més monumental. El portal del Mar seria la menys funcional, però va anar prenent importància amb el transcurs del segles per la seva proximitat al mar.