dimecres, 21 d’octubre de 2015

Megalitisme a Sardenya

El nurag de Barumini

Fa poc he passat uns dies de vacances a Sardenya; feia anys que volia visitar aquesta illa mediterrània i, finalment, vaig poder escapar-m’hi. Tot i que el motiu principal de la meva visita era personal (la famiglia!), com a historiador no podia deixar passar l’ocasió de submergir-me en l’apassionant món del megalitisme, que a Sardenya està extraordinàriament ben representat. L’expressió “megalitisme”, presa del grec, vol dir “pedres grans” i d’una manera genèrica s’empra per designar el fenomen cultural localitzat al Mediterrani occidental i l’Europa atlàntica a finals del Neolític i principis de l’Edat del Bronze. Els historiadors discrepen sobre l’atribució d’aquesta definició a exemples tan diversos com els menhirs, els dólmens, les navetes i els nurags en llocs tan dispersos com les illes Britàniques, les Balears o la península Ibèrica, però és un terme que suscita prou consens com per poder-lo aplicar a Sardenya.

El nurag de Barumini

La presència de construccions en pedra a Sardenya és tan abundant i tan present que els nurags (nuraxi o nuraghes en sard) s’han acabat convertint en el símbol de l’illa i en un dels seus principals reclams culturals i turístics. El nurag és una torre amb forma de con truncat, situat en un lloc elevat i estratègic, construïda amb pedres de gran mida; es calcula que hi ha uns 8.000 nurags a Sardenya, xifra que devia ser més elevada antigament. Paradoxalment, són pocs els que s’han excavat científicament, la qual cosa no permet establir teories prou contrastades i consensuades sobre les seves característiques. La major part dels nurags es van construir entre el 1700 i el 1400 aC, però n’hi ha que es remunten al 3500 aC; molts van continuar en funcionament fins a la conquesta romana del s. II aC. La seva estructura rodona s’ha considerat un signe distintiu de nomadisme, explicació que s’avindria amb la tradicional ocupació econòmica durant segles dels sards, la ramaderia.

El Museu del Menhir de Laconi

El significat simbòlic dels nurags sembla obvi: transmetien la idea de poder i riquesa, de fortalesa militar i d’organització social. A més, podien servir com a temples religiosos, allotjaments, refugis o punts de control del territori. El més gran i conegut dels nurags de Sardenya és el de Su Nuraxi de Barumini, un jaciment declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1997. Excavat des de mitjan segle passat, és una fortalesa construïda en diverses fases entre els segles XIII i VI aC. Quatre torres disposades en els punts cardinals envolten una massissa torre central; el conjunt esta protegit per muralles i bastions, mentre que a l’exterior, una cinquantena de cabanes, també de pedra, s’arreceren sota la seva protecció. El nurag de Barumini va ser destruït i reconstruït fins al seu abandonament definitiu després de l’ocupació romana.

El Museu del Menhir de Laconi

No gaire lluny de Barumini, trobem el Museu del Menhir de Laconi. En bretó, “menhir” vol dir pedra llarga i és una expressió utilitzada per a referir-se al monument megalític més senzill, és a dir, una pedra allargada, poc treballada, falcada a terra verticalment. En alguns casos poden estar gravats o esculpits o relacionats amb cultes funeraris. El seu significat continua sent font de controvèrsia: símbol d’estatus i poder, làpida funerària, rellotge astronòmic, fita geogràfica, culte solar, llinda territorial... El Museu del Menhir de Laconi mostra una impressionant col·lecció de menhirs i estatuària antropomorfa prehistòrica del centre i el sud de Sardenya: la majoria representen figures masculines, amb els tres facials ben marcats i sovint amb un punyal; els menhirs femenins, habitualment més petits, són menys abundants però no menys interessants.

El Museu del Menhir de Laconi
El Museu del Menhir de Laconi




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada