dimarts, 18 de novembre de 2014

Brian Eno a la Fundació Antoni Tàpies


No hi ha d’haver mai un motiu concret per visitar un museu; qualsevol moment és bo. Per això, malgrat el vent, el fred i una lumbàlgia que em té amargat, el passat diumenge vaig decidir visitar la Fundació Antoni Tàpies acompanyat d’M., el meu fill, per tal d’ensenyar-li l’obra d’un dels artistes catalans més interessants i universals. Volia veure les seves reaccions, copsar què n’aprenia, deixar-lo al seu aire perquè mirés, escoltés, toqués, perquè, en definitiva, gaudís de l’art en la seva expressió més pura. 

La Fundació Antoni Tàpies està dedicada, principalment, a la vida i l'obra de l’artista que li dóna el nom –més de 300 obres de tots els seus períodes artístics, des dels anys 40 fins a l’actualitat–, i també realitza nombroses exposicions temporals de tota mena a més de crear continguts pedagògics, expositius i de recerca. La biblioteca, especialitzada en art modern i contemporani, té un fons de més de 40.000 llibres. La seu de la Fundació és un esplèndid edifici modernista (c/ Aragó, 255, Barcelona) de Lluís Domènech i Montaner, construït entre 1881 i 1885, condicionat entre 1986 i 1990 i rehabilitat finalment entre 2008 i 2010. Algunes de les seves obres més representatives són Núvol i cadira (al terrat de l’edifici) i Mitjó (a la terrassa).

Observant atentament una de les obres

Val a dir que, a més de la visita amb M., volia fer una ullada a l'exposició temporal Interval. Accions sonores. Aquesta exposició és un assaig sobre el so i el silenci, sobre els diferents contexts d'audició i escolta, sobre el soroll i sobre la nostra disposició a escoltar/no escoltar el so que ens envolta. La Fundació sencera es planteja com un gegantí auditori sonora, amb instal·lacions sonores, vídeos, conferències, concerts i un cicle de programes de ràdio. Interval. Accions sonores compta amb obres de Theo Burt, Hanne Darboven, Ainara Elgoibar, Raquel Friera, Octavi Rumbau, Lluïsa Espigolé, laia Estruch, EVOL, Jaume Ferrete, Nicoline van Harskamp, Tom Johnson, Susan Philipsz, Quim Pujol, Thaemlitz, Erica Wise i Brian Eno, que és el més conegut de tots els artistes i el motiu principal que em va portar fins a la Fundació: val a dir que sóc fan seu des de fa molts i molts anys.

En memòria de Salvador Puig Antich
Blau emblemàtic

Brian Eno (1948, Gran Bretanya) és un dels artistes més interessants del rock: músic, compositor, productor, visionari i avançat al seu temps, ha treballat en instal·lacions artístiques de tota mena (recordo especialment 77 Million Paintings a l'FNAC de Barcelona l'any 2008) i ha deixat la seva empremta en artistes com Roxy Music, David Bowie, 801, Talking Heads, Robert Fripp, Devo, U2, Coldplay i Ultravox entre molts altres. Se'l considera l'inventor de l'ambient –entès com estil musical–, un terme que ha acabat identificant-se amb la música New Age. No m'estendré en la seva biografia perquè es pot trobar fàcilment; si no el coneixeu encara, descobriu-lo a la Tàpies: teniu de temps fins el 15 de febrer de 2015. 

I M? Encantat de la vida explorant, aprenent, descobrint i jugant! No dubteu a portar-hi els vostres fills. Se sorprendran i us sorprendran! 

The fish (Brian Eno)
The fish (Brian Eno)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada