dimarts, 30 de setembre de 2014

El Museu Egipci de Barcelona

Ramsès II (dinastia XIX)
Sens dubte, l'antic Egipte exerceix una fascinació entre el públic en general que difícilment té cap altra cultura o civilització. Els motius són molt variats i diversos: l'extensió temporal (3.000 anys! es diu aviat), la riquesa de les troballes arqueològiques, la influència que Egipte va tenir entre les civilitzacions veïnes, etc. 

A la nostra ciutat, tenim la gran sort de disposar d'una mostra permanent d'aquesta cultura: el Museu Egipci de Barcelona, gestionat per la Fundació Arqueològica Clos, una entitat privada sense ànim de lucre fundada el 1992 per Jordi Clos Llombart i que té com a missió “la promoció i difusió de l'art en general i l'arqueologia, especialment de l'antic Egipte”.

Estàtua de gat (dinastia XXVI)

La Fundació Arqueològica Clos és una institució única en el seu gènere en tot l'estat i és fruit d'una iniciativa particular, fet que la fa encara més destacable. Acostumats com estem, per aquestes latituds, a dependre de la iniciativa pública, no deixa de causar-nos certa sorpresa que un particular dediqui temps, diners i esforços a retornar a la societat, gratis et amore, una part del que la societat li ha donat. Aquest és un fet força habitual en països com els Estats Units –penso en l'Smithsonian Institution, la Fundació Melinda i Bill Gates, la Fundació Rockefeller– on els impulsors d'aquestes tasques de patrocini i mecenatge tenen una gran consideració social i reben el respecte de la comunitat. Seria llarg i molt prolix explicar ara els motius d'aquesta diferència entre el nostre país i d'altres en aquest sentit però els exemples autòctons es limiten, malauradament, a intents aïllats: estudiosos i erudits locals, benefactors testamentaris –sovint lligats a l'església catòlica– algun artista excèntric... Per tots aquests motius és encara més destacable la iniciativa endegada per Jordi Clos, empresari hoteler que ha ofert a la ciutat de Barcelona la impressionant col·lecció d'art egipci que ha anat reunint al llarg de tota la seva vida. Clos, atret des de molt jove per l'Egipte faraònic, va posar la seva col·lecció a l'abast del públic exposant-la en algun dels seus hotels i, posteriorment, en un edifici de la Rambla de Catalunya. Aquesta mostra es va convertir (1994) en el primer museu monogràfic de temàtica faraònica de tot l'estat. L'èxit de la iniciativa i l'interès suscitat entre els especialistes i el públic en general va permetre que el 2000 el museu es traslladés a la seva seu actual (c/ València, 284) un edifici més apte per a l'exposició i la difusió d'aquesta mostra excepcional i que permet ampliar i multiplicar l'espai i les prestacions.

Interior de tomba

El Museu Egipci de Barcelona està estructurat en diversos espais que ocupen les diferents plantes de l'edifici: El faraó; Càrrecs i personatges; La joieria; La pedra i la ceràmica; Cosmètica i erotisme; Creences i pràctiques funeràries; Les dependències funeràries; La capella del culte; El culte als temples; Déus d'Egipte. 

El Museu Egipci de Barcelona acull, també, un seguit d'activitats que completen i complementen les obres exposades, com ara exposicions temporals, visites comentades i, en alguns casos, dramatitzades, cursos de formació, tallers infantils i juvenils, expedicions culturals i missions arqueològiques. A més, el 2002, la Fundació Clos va inaugurar les instal·lacions del Campus Arqueològic a Palau-solità i Plegamans, un espai a l’aire lliure que reprodueix fidelment jaciments arqueològics i que serveix d'introducció a l'arqueologia. 

Estatueta (dinastia V)

Collaret

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada