dijous, 25 de setembre de 2014

Dos taüts negres i dos de blancs


Vaig descobrir en Pep Coll l'any 2005 quan va caure a les meves mans el seu llibre El salvatge dels Pirineus en què l'autor relatava l'estrafolària història d'un curiós personatge, a la manera del Baró rampant d'Italo Calvino, que s'autoexcloïa de la societat i s'aïllava a la seva manera en un petit racó dels Pirineus, des d'on observava, entre curiós i al·lucinat, els esdeveniments que l'envoltaven.

Ara, en Pep Coll ens obsequia amb una altra obra, Dos taüts negres i dos de blancs, en què novel·la els esfereïdors fets succeïts en una apartada vall del Pallars Jussà el 1943. Allà, a Carreu, una família sencera –el matrimoni i les dues filles– és assassinat a sang freda, un fet que sacsejarà les vides i les consciències de tots els que el van viure. El llibre està estructurat en 19 capítols, cadascun dedicat a algun dels protagonistes: els autors dels fets, les seves víctimes, testimonis, passavolants, advocats i agents de l’autoritat.

Poc a poc, la trama va avançant mentre assistim, una mica incrèduls i alhora delitosos, a una escenificació calculada i meticulosa d’uns fets que esgarrifen i sorprenen. Tots ells aniran fent avançar la narració i submergint-nos en uns fets que la premsa de l’època va censurar i condemnar a l’oblit. Amb el rerefons de la guerra civil, sempre present, sempre latent, amb els guanyadors i els perdedors i, sobre tot, amb els indiferents, Pep Coll teixeix una teranyina d’emocions i sensacions que ens atrapa sense remei: la innocència de la canalla, trencada a trets d’escopeta, la tossuderia d’uns i l’egoisme dels altres, l’escalada de tensió entre els protagonistes del fets, els interessos espuris de familiars, polítics i militars i embolcallat tot plegat per l’atmosfera asfixiant d’una petita i perduda vall dels Pirineus, tant lluny de Déu i tan a prop dels homes.

Pep Coll ens va descobrint, poc a poc, a manera de trencaclosques, afanys, il·lusions, enveges, rancúnies i follia que desemboquen finalment en una matança que, paradoxalment, quedarà impune malgrat que tothom en coneixia els autors i a pesar que aquests, poc després dels fets, van reprendre la seva vida com si res no hagués passat. L’estil, la força,el vocabulari, el progrés argumental són, a més, altres factors molt rellevants d’aquest llibre que et deixa, un cop l’has acabat, amb ganes de més i més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada