dimarts, 15 d’abril de 2014

Visitem el Park Güell amb l'Escola Turó del Cargol


He parlat, altres vegades, de les grans satisfaccions que em proporciona la meva feina: el fet de treballar en el que m’agrada, el contacte amb llibres, els descobriments literaris, les investigacions i els descobriments de tota mena, el tracte amb amics i clients... Avui, he d’afegir-ne una altra; fer la meva feina amb el públic més exigent i més agraït que es pugui imaginar: l’infantil. I sí, a més, aquest públic el formen els Castanyers (primer de primària) ,de l’Escola Turó del Cargol, és a dir, la classe del meu fill M., ja us podeu imaginar la meva felicitat. Són molts els pares de l’escola que, d’una manera o altra aporten, el seu granet de sorra per tal de completar, amb la seva col·laboració desinteressada, la feina –la gran feina– que fan els mestres. Vaig pensar que adaptar una de les meves rutes a les especials característiques dels menuts podria ser-los d’ajuda. 

Així doncs, el passat 2 d’abril de 2014, un il·lusionat grup de nois i noies de 6-7 anys, junt amb les seves mestres i acompanyants, i un nerviós guia –jo– vàrem fer una passejada pel Park Güell durant més d’una hora i mitja, en què vam repassar molts conceptes ja vistos a classe –colors, formes, materials, figures geomètriques, etc.– mentre en descobríem d’altres i aprofitàvem, tots plegats, per jugar a buscar els animals que s’amaguen en mil i un racons de la genial obra de Gaudí: elefants, lleons, cavallets i estrelles de mar, galls, pops, cignes, àguiles, crancs, serps, coloms i molts altres.


Deia abans que l’infantil és el públic més exigent i també el més agraït. Ho saben –ho sabem– bé mestres, actors, cantants, guies. Exigent perquè volen de tu el 100% de les teves capacitats i facultats i, fins i tot en aquest cas, si el que els ofereixes no els agrada o no els interessa, deixen d’atendre’t i escoltar-te. I agraït perquè, sense vergonyes ni frens emocionals, et demostren amb aplaudiments, abraçades i crits el seu entusiasme i aprovació. Hi ha millor retribució que el somriure enjogassat i satisfet d’un nen? Jo no en conec cap.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada