dimecres, 12 de març de 2014

El temple i el fòrum de Barcino

Plànol de Barcino amb la nova orientació proposada del temple
A la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) es va desenvolupar, el passat dilluns 10 de març, i dins el cicle Diàlegs, la conferència “El temple i el fòrum de Barcino: arguments per a una nova reinterpretació” a càrrec d’Hèctor Orengo i Ada Cortés (que no va poder assistir per motius personals). Després d’una breu introducció a càrrec de Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, amb una sala plena a vessar amb més de 100 assistents, Hèctor Orengo va exposar les seves teories en relació amb el temple romà del carrer Paradís. 

Barcino va ser una ciutat creada ex-novo i compta amb un urbanisme força conegut. És una ciutat atípica: és una colònia però té grans edificis, termes, amfiteatres i un temple enorme en relació amb la ciutat. El temple es va situar al punt més alt de la ciutat (el Mont Tàber). El temple és d’època d’August, el primer emperador de Roma, però no se li va dedicar ja que ell no va permetre el culte a la seva persona, si més no a Occident. De fet, no sabem a qui estava dedicat. Avui en dia, les hipòtesis sobre un origen cartaginès del temple o una suposada dedicació a Hèrcules s’han abandonat totalment. Estan documentades 6 columnes fins al 1850, en què se’n perden un parell per un enderroc al carrer Llibreteria. El 1956 es va reconstruir una columna a partir de fragments solts.

Les dues orientacions del temple de Barcino
Les noves investigacions ens diuen que aquest temple tenia, molt probablement, 6 x 11 columnes i estava envoltat per un lacus (dipòsit d’aigua). Sabem, també, que al segle IV Barcino ja és una ciutat que ha adoptat el cristianisme i que el temple encara estava en funcionament.

Fins avui, ha sigut una creença força estesa que aquest temple estava orientat en sentit Nordest-Sudoest, amb les escales d’accés mirant cap al decumanus (carrers Bisbe-Ciutat). Orengo i Cortés proposen una nova orientació en sentit Sudest-Nordoest, amb les escales d’accés al carrer Pietat-Plaça de Sant Iu. Corroboraria aquesta teoria el fet que en època d’August, els fòrums no se situaven a l’encreuament del cardo i el decumanus

Si s’accepta la hipòtesi tradicional resulta difícil d’entendre la presència de tabernae a l’espai del fòrum (domus del carrer Sant Honorat). En canvi, a la plaça de Sant Iu s’hi han documentat un col·legi augustal i edificacions posteriors (serveis episcopals), ja d’època cristiana, que s’haurien situat a la zona sagrada i de més prestigi de la ciutat (on després s’hi edificaria la catedral).

La secció àuria
A més, si prenem com a exemple temples similars a Ècija, Èvora o Mèrida, veiem com aquests estan basats en la secció àuria (1,618) que no es compliria si s’acceptés l’antiga orientació i sí que ho faria segons la nova teoria.

Tant el director del MUHBA com altres representants de diferents administracions –Generalitat, ajuntament de Barcelona– van comentar que no hi ha una posició “oficial” sobre aquest afer. Tècnics i llecs hem d’aportar teories científiques, debatre-les i, si de cas, refutar-les. En tot cas, el debat segueix obert.

Si voleu llegir l’article original dels autors (en anglès), cliqueu aquí.

Comparativa amb altres temples


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada