dimecres, 19 de febrer de 2014

El nou Park Güell

L'entrada del carrer Olot
He volgut posar, a propòsit, l’adjectiu “nou” davant del Park Güell, per un motiu obvi. I és que l’actual Park no té gran cosa a veure amb el que coneixíem. Des de finals de l’any passat, cal pagar per entrar-hi i, a més, fer una reserva prèvia. Aquest fet va provocar, en el seu moment, certa polèmica pel fet que algunes persones van creure que es privatitzava el Park o que se n’impedia l’accés als barcelonins. Afortunadament, l’alarma era infundada; els veïns del Park hi poden accedir lliurement, els alumnes de les escoles properes i els seus familiars tenen un carnet de lliure accés i la resta de barcelonins només han de registrar-se en una llista per tenir una entrada gratis. La zona acotada és la monumental, la qual cosa vol dir que l’accés a la resta del Park és totalment lliure.

Des d’un primer moment, jo em vaig posicionar a favor d’aquesta mesura reguladora per diversos motius:

- Perquè restringint l’accés de públic es protegeix aquest monument que, recordem-ho, és Patrimoni de la Humanitat des de 1984. La pressió humana sobre el Park havia arribat a un extrem insostenible: no hi ha monument capaç de suportar la visita de 30.000 persones diàriament.

- Perquè el manteniment del Park corria, íntegrament, a càrrec dels barcelonins. I els que no pagaven res, paradoxalment, eren els usuaris, és a dir, els turistes que el visitaven. Aquesta situació contrastava amb la que és habitual a qualsevol altre lloc, on per visitar un monument cal pagar. Ara, en canvi, el Park resulta gratis per als barcelonins i es manté amb els ingressos generats pel turisme.

- Perquè la restricció de visitants ha permès posar una mica d’ordre a l’interior del Park: s’han acabat els carteristes, els venedors ambulants, les molèsties als veïns i la massificació. Per motius de feina, he passat molt de temps visitant assíduament el Park i puc donar fe que el Park feia pena, molta pena: gentada que amb prou feines es podia moure, “souvenirs” arnats fora de lloc i temps (toros i “bailaoras” de trencadís!), corredisses constants de venedors i carteristes quan s’acostava la policia, músics que “executaven” la música més que interpretar-la... Recordo un cop en què, mentre em trobava a la zona de jocs, envoltat de criatures de 4 i 5 anys que jugaven tranquil·lament, se’ns van tirar a sobre, literalment, una dotzena i mitja de venedors que van acabar fent-nos fora de l’espai per tal d’amagar la seva mercaderia. Encara em sembla veure la cara d’esglai de la canalla, sorpresa i atemorida davant d’aquella invasió del seu espai. Afortunadament, tot això s’ha acabat. 

Passats uns mesos, la mesura presa per l’ajuntament s’ha revelat, des del meu punt vista com a molt encertada. No sóc capaç de veure-hi cap inconvenient, mentre que els avantatges són evidents. S’ha acabat el descontrol de públic i visitants, el Park genera els seus propis ingressos i preservem per a les generacions futures una obra mestra del art mundial. Hem salvat el Park Güell abans que morís d'èxit!

Una imatge insòlita: un Park gairebé buit en hora punta!
Nous panells de senyalització

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada