dijous, 19 de desembre de 2013

El satèl·lit GAIA

Aspecte de la sala de conferències

Avui, a les 10.12 h, s’ha enlairat el satèl·lit GAIA. A l’aula 105 de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB), més de 300 persones hem pogut assistir a la retransmissió que se n’ha fet en directe des del Port Espacial Europeu a Kourou (Guaiana Francesa).

GAIA (Terra, en grec) és un satèl·lit de l’ESA (Agència Espacial Europea) que té previst cartografiar i analitzar, durant els propers cinc anys, la posició i el moviment de més de 1.000 milions d’estrelles i centenars de milions d’objectes –cometes, planetoides, noves i supernoves, galàxies, quàsars– tant del nostre sistema solar com d’altres situats a milers d’anys-llum de distància. En el projecte hi han treballat entre 300 i 400 científics europeus durant 15 anys, dels quals un centenar són espanyols. L’equip de la UB el formen unes 25 persones que s’encarregaran, bàsicament, de la gestió de les dades obtingudes.

La precisió dels instruments de medició de GAIA és d’una magnitud que gairebé ridiculitza la dels instruments fets servir fins avui: podrà distingir, a la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna, una moneda que un astronauta sostingui entre els seus dits, mesurar el creixement de les seves ungles o destriar el color d’un cabell a 1.500 km de distància. Els mesuraments de GAIA permetran elaborar, per primera vegada, un mapa tridimensional de la Via Làctia, a més de proporcionar dades molt més fiables relatives a la velocitat i la direcció a què es desplacen les estrelles. Ajudaran, també, a comprendre una mica millor la matèria fosca, inapreciable a la vista però que exerceix una enorme atracció gravitatòria i sobre la que ho desconeixem gairebé tot. 

El moment de l'enlairament

Entre l’octubre de 2015 i l’abril de 2017 s’espera tenir els primer resultats provisionals; GAIA estarà operatiu fins a finals de 2018 amb la possibilitat de prolongar la seva vida un any més. Finalment, el catàleg definitiu de les observacions es publicarà el 2022.

Abans de l’enlairament, s’han succeït diverses intervencions per explicar les característiques del projecte, el seu abast i els resultats que s’espera obtenir: Xavier Luri (professor del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i coordinador europeu de l’arxiu de bases de dades de GAIA); Eduard Massana (professor a la UB i coordinador del simulador de GAIA); i Jordi Portell (investigador al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i coordinador del l’anàlisi i procés de les dades, que es farà en col·laboració amb el supercomputador Marenostrum). 

Recreació del viatge de GAIA

Pas a pas, minut a minut, hem vist l’enlairament, la separació de les diferents parts del coet propulsor Soiuz, la ignició dels motors, el posicionament en òrbita... Als 10 minuts del llançament, GAIA es trobava a 180 km d’altura i viatjava a una velocitat de 7 km/s. La seva destinació és un punt concret de l’espai, anomenat L2, prou allunyat del Sol i la Terra (150 milions de km + 1,5 milions de km) com per no veure’s afectat per la seva contaminació lumínica, sonora i gravitacional.

L’acte m’ha permès retrobar-me amb el meu vell amic Jordi Portell, col·laborador i alma mater de projectes relacionats amb BOINC i SETI. Podeu trobar molta més informació del projecte aquí, aquí i aquí. Gaudiu de les imatges!
 

Amb en Jordi Portell, vell amic i col·laborador del projecte GAIA
Aspecte de la sala


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada