divendres, 27 de desembre de 2013

El carrer Estruc

Una de les plaques col·locades a la façana
Al bell mig de Barcelona, a tocar de la plaça Catalunya, hi ha un carrer amb un nom i una història al darrere força curiosos. És el carrer Estruc, el nom del qual, segons el nomenclàtor de l’ajuntament fa referència “al nom d’una família relacionada amb el carrer. Existia al segle XIV amb el nom de carrer de n'Astruc, segons s'esmenta en un fogatge de l'any 1358. També hi ha constància que un propietari anomenat Estruc Ça Carrera hi construí una casa al segle XV.”

Els diccionaris ens diuen que Astruc significa 'sortós', d'astre (del llatí astrum, i aquest, del grec άστρον, mateix significat), amb el sufix -uc (com en feixuc, poruc, malastruc o xaruc). La construcció “bonastruc” significaria “feliç, afortunat” i d’aquí derivaria la paraula “benastrugança”, o sigui, felicitat, sort. Joan Coromines, al seu Diccionari Etimològic, documenta la primera aparició del mot ja al 1270, en un poema de Cerverí de Girona, i el considera comú a l'occità antic i el francès antic. També el documenta al castellà (s. XIII), tot i que en aquest idioma es va perdre aviat. En català, esta molt ben representat com a antropònim, particularment de jueus. 

Detall de la placa amb la signatura
Estruc també fa al·lusió a les herbes remeieres i als qui les utilitzaven, que sovint acabaven confonent-se amb guaridors, bruixots, mags i astròlegs. Als dos extrems del carrer hi ha sengles plaques que hi al·ludeixen amb aquesta inscripció: 

“A primeries del segle XV, hom anomenava aquest carrer de l’Estruc Sacanera, o sia de l’astròleg o bruixot sacaner. Estruc és una herba remeiera i un mot antic aplicat a astròlegs o bruixots. Aquí es venia la pedra escurçonera, posseïdora de virtuts contra la ràbia i les picadures.”

Els números que hi ha als portals
Aquesta pedra que s’esmenta és l’herba escurçonera (scorzonera hispanica) que, antigament, es creia que podia curar les picades d’escurçons i serps. L’arrel s’utilitzava cuita en àpats i amanides i fregida per acompanyar la carn. Aquestes plaques van ser col·locades per l’hipnòleg Ricard Bru i estan adornades amb paraules en hebreu i signes cabalístics, en un intent, probablement, d’invocar la protecció d’elements fantàstics. Al número 22 hi ha una placa per recordar-nos que era precisament allà on es venia la pedra escurçonera i que, fins no fa gaires anys, hi havia una botiga on la família Estruch venia, a més de llibres, objectes raríssims i curiosos que havien anat recollint per tot el món.

Els números dels portals també estan decorats amb segells màgics amb diversos noms que invoquen el poder de Déu: De fora endintre, en el sentit de les busques del rellotge, podem llegir Tetragrámmaton – Jelah – Jehovà – Emmanuel (cercle exterior); Egirion – Messiah – Arpheton – Anasbona (segon cercle); i Agla – Eloyn – Adonai – Jessemon (cercle interior).

La placa del número 22
Una altra de les curiositats del carrer la trobem al número 14, on s’hi poden veure uns esgrafiats a la façana que representen elements fantàstics, iniciàtics i esotèrics: calaveres, escaires, xerracs, éssers misteriosos.... Malauradament, a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona no hi ha gairebé informació sobre aquest edifici. Amb prou feines un expedient (R. FOl. 332, núm. 169) datat a Barcelona el 23 de gener de 1906 en què el sr. Poncio Vidal demana permís “para construir galerías y practicar obras interiores en la casa nº 14 de la calle de Estruch”. Parla també de “pintar la fachada” però dedueixo que és la interior i no la que dóna al carrer,

L’Estruc més famós, però, és en Bonastruc Ça Porta (o Saporta), rabí i metge gironí (1194 - 1270). El seu vertader nom era Moixé ben Nahman, també dit Nahmànides. Va excel·lir en l’estudi del Talmud i la Càbala i va participar en la Disputa de Barcelona (1263) amb Pau Cristià, arbitrada pel propi rei Jaume I.

La façana del número 14
Un altre Estruc famós va ser el comte Guifred (segle XII), de nom real Arnald Estruc, senyor del castell de Llers (Alt Empordà) un personatge que, després de morir, va ressuscitar convertit en vampir per escampar el terror entre la gent de la contrada. Aquí, la llegenda es confon amb la realitat –fet habitual, d’altra banda–, ja que un personatge amb el mateix nom estén la seva ombra des de finals del segle XII fins a finals del segle XIII i el relaciona amb el satanisme, la bruixeria, el vampirisme, tot barrejant-hi, a més heretgies càtares.

Un carrer, doncs, ple de ressonàncies misterioses i curioses.

Detall de la façana del número 14
Detall de la façana del número 14 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada