dimecres, 9 d’octubre de 2013

Templarisme i francmaçoneria

Portada del llibre

El passat dimarts 8 d’octubre vaig assistir a la presentació del llibre “Templarismo y francmasonería”, editat pel Suprem Consell Espanyol del Grau 33 del Ritu Escocès Antic i Acceptat de la Francmaçoneria. La presentació es va fer a la Biblioteca Pública Arús (Barcelona) i va anar a càrrec de l’autor del llibre, Manuel Antonio Tuero Riego.

L’autor va assenyalar que el seu llibre era, més que una dissertació erudita o una tesi doctoral, una invitació a aprofundir en el camp, força inexplorat, de les relacions entre els templers i els maçons. S’ha especulat molt sobre aquesta relació i sovint s’ha fet des de postul·lats pseudocientífics, vagament esotèrics o sense cap mena de rigor històric.

Després de la desaparició formal de l’Orde del temple (1314), el seu record es va perdre fins que François Marie Arouet Voltaire (1694-1778) va rescatar la seva memòria i va reivindicar-la, amb la intenció de netejar el nom d’un Orde de monjos-guerrers que havia estat condemnat, per l’aliança entre el Papa Climent V i el rei de França Felip IV el Bell, a l’oblit i a la infàmia. Acusats d’alquimistes, bruixots, satanistes o sodomites, la seva destrucció va ser més aviat un intent, per part del rei francès, de treure‘s del davant adversaris militars i prestamistes als quals devia molts diners.

Durant els segles XVIII i XIX es van registrar diferents intents de conjuntar totes dues tradicions, la templera i la maçònica, a diferents països: a Alemanya, Suècia, França, Estats Units es desenvolupen moviments com l’ Estricta Observància Templera, la Real Orde d’Escòcia o moviments al si de la maçoneria vagament inspirats en suposades cerimònies templeres. El cert és que tots aquests moviments es van desenvolupar fora de l’estricta regla maçònica i difícilment se’ls pot atribuir cap lligam concret. En l’actualitat, a l’estat espanyol les organitzacions templeres no mantenen relacions amb la maçoneria. 

Les coincidències entre el templarisme i la maçoneria són moltes i diverses: totes dues són ordes iniciàtiques –amb els seus misteris, graus– basades en una tradició hermètica; beuen del mandat evangèlic de la fraternitat; van ser perseguides i criminalitzades; i comparteixen un passat comú basat en els contactes entre els maçons operatius –els paletes– i els templers durant la construcció, als segles XII, XIII i XIV, de catedrals, esglésies, convents i castells. La destrucció de l’Orde del Temple, però, no va implicar la destrucció o persecució dels maçons operatius ni dels gremis de paletes, que van poder seguir desenvolupant la seva feina sense entrebancs.


Un aspecte de la conferència

Les diferències entre el templarisme i la maçoneria són, probablement, més importants que no pas les semblances: els templers van ser una creació del Papat i, fins la topada final, sempre van ser uns servents fidels i disciplinats de l’Església; el gran poder social, econòmic i polític dels templers no es pot comparar amb el que hagin pogut tenir mai els maçons; l’Orde del Temple se sustentava sobre una rígida doctrina i uns dogmes que no existeixen entre els maçons; i finalment, la maçoneria s’identifica amb la democràcia mentre que els templers s’identificaven amb l’aristocràcia.

L’autor va manifestar que els guanys generats per la venda del llibre es destinaran a obres filantròpiques i de caritat promogudes pel Suprem Consell Espanyol del Grau 33 del REAA de la Françmaçoneria.

“¿Tu verdad? No, la Verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya, guárdatela.” (Antonio Machado).

El conferenciant, Manuel Antonio Tuero



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada