divendres, 11 d’octubre de 2013

Cultura, turisme, exclusió social i demagògia



La notícia de què us parlaré ha passat gairebé desapercebuda per al gran públic però de ben segur que no ha deixat indiferents els diferents col·lectius al·ludits: Una empresa de Barcelona organitza recorreguts turístics per la ciutat portats per persones sense sostre i en risc d’exclusió social. La publicitat que d’aquestes rutes en fa l’empresa organitzadora és que “és gent preparada però que en un moment determinat de la seva vida s’ha vist obligada a viure al carrer per diverses circumstàncies” i “que així se’ls pot proporcionar llocs de treball”. Afegeix que “els dos primers guies són el Juan Carlos, un antic treballador d’una empresa química, i el Francisco, un artista plàstic que porta quatre anys vivint a Barcelona” que, això sí, hauran d’anar acompanyats d’un traductor perquè “no dominen l’anglès”. Als guies se’ls ha estat formant “durant les últimes setmanes”. 

La iniciativa, a primera vista, pot semblar molt engrescadora: s’ajuda a persones en risc d’exclusió social, es creen llocs de treball, es potencia el sector turístic i tranquil·litza les nostres consciències, a més. Però el rerefons és profundament torbador. Quina mena de respecte tenim per cultura si la posem en mans de gent sense cap mena de formació? ¿Creem llocs de treball de baixa qualificació i sou migrat a canvi de deixar sense feina gent amb carreres universitàries, coneixements d’idiomes i amb els estudis oficials de turisme? ¿No està prou maltractat el sector de la cultura i el turisme com per rebentar-lo encara més manipulant gent sense recursos? De debò algú pot creure que una carrera universitària pot ser substituïda per un curset fet a corre cuita d’un parell de mesos?

La notícia hauria aixecat una gran polseguera si, en lloc de dedicar aquests “sense sostre” a la cultura i el turisme, els haguessin dedicat a altres ocupacions. Posats a fer demagògia, ¿per què no se’ls posa a treballar d’advocats, metges, mestres o policies? Tant se val si no tenen la formació adient! Són “sense sostre” i tenen dret a guanyar-se la vida, no? ¿Confiaríem la nostra defensa legal davant d’un tribunal al Juan Carlos? ¿Deixaríem que el Francisco impartís les matemàtiques o la química als nostres fills? ¿Ens posaríem en mans de qualsevol d’ells si estiguéssim malalts? Òbviament, la resposta és que no. Acudiríem sempre, sempre, a un advocat, un mestre o un metge. Aleshores, ¿per què no ho fem quan es tracta de la cultura? 

El que s’amaga darrere d’aquest fet és un profund menyspreu envers la cultura. Tot s’hi val, a ningú no sembla importar-li. Com que no n’hi havia prou amb la clatellada del 21% d’IVA de museus i teatres, ni amb la sagnia de les còpies pirates i les descàrregues il·legals de llibres i DVD, ni amb la nefasta política cultural de dretes i esquerres –nacionals o estatals, tant li fa–, ara, a més, haurem d’empassar-nos aquest nou cas d’intrusisme. Això sí, molt ben intencionat i políticament correcte, només faltaria.

5 comentaris:

  1. la veritat és que no té gaire sentit..s'esmenten un antic treballador del sector químic i un artista plàstic. si de veritat se'ls volia ajudar, perquè no fer-ho en els sectors de la química i de l'art plàstica? on podrien millor desenvolupar-se a més de contribuir amb els seus coneixements i aptituds?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No en té gens, de sentit. Però amb un parell de fotocòpies apreses de memòria, qualsevol s'atreveix a parlar de cultura. En fi...

      Elimina
  2. I A SOBRE, TAL COM VA SORTIR AL TELEDIARIO DE tv! ENSENYEN UNA BARCELONA ALTERNATIVA.
    a la plaça de SAnt felip Neri, el Juan CArlos, va dir.... si ahora esta plaza dse ve muy bonita, pero por la noche vienen a dormir personas sobre unos cartones....I DESPRES ENSENYANT A LES bosnies DEMANANT CARITAT.... ES AQUESTA LA BARCELONA QUE VOLEU FER VEURE ALS EXTRANGERS?????????

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he vist el programa de TV de què parles, però me l'imagino. Un desastre, vaja! Gràcies per la informació.

      Elimina