dimecres, 18 de setembre de 2013

“Verbannung. L’exili jueu alemany a Barcelona, 1933-1945”

Un aspecte de la conferència

El passat dilluns 16 de setembre vaig assistir a la conferència “Verbannung. L’exili jueu alemany a Barcelona, 1933-1945" que es va fer a la sala Martí l’Humà del Palau Reial Major de Barcelona dins del cicle de conferències que organitza el Museu d’Història de Barcelona-MUHBA (Diàleg núm. 85).

Joan Roca, director del MUHBA, va presentar el conferenciant, Manu Valentín, qui, al llarg de gairebé dues hores i davant d’una nodrida assistència –prop de 100 persones– va fer un apassionant relat d’aquest bocí de la nostra història tan desconegut.

L’arribada al poder del Partit Nacional Socialista d’Alemanya d'Adolf Hitler va suposar l’inici d’un procés de persecució dels jueus que va acabar amb la tragèdia de la Xoà (literalment, catàstrofe, Holocaust). El boicot als comerços, la prohibició de treballar a l’administració, la sanitat i la docència, el racisme institucionalitzat van comportar, a partir de 1933, una primera onada migratòria que va augmentar entre 1939 i 1945 mentre el món sencer s’enfonsava en la follia de la segona guerra mundial. Aquest èxode no només va afectar jueus alemanys sinó que va implicar també jueus nascuts a altres països que vivien a Alemanya i jueus que vivien en països ocupats per les tropes nazis. La majoria d’aquests exiliats eren gent amb formació, estudis i qualificació professional i asquenazites, és a dir, jueus d’origen centreeuropeu, en contraposició amb els jueus que vivien a la península ibèrica, sefardites, o sigui, d’origen hispànic. Barcelona era vista com una terra d’oportunitats per la facilitat per arribar-hi, les oportunitats laborals i el baix nivell de vida.

La majoria dels nouvinguts -fins a 6.000- es van establir a la zona d’alta de la ciutat, a diferència dels jueus autòctons, establerts majoritàriament al Poblesec. Paradoxalment, les relacions entre uns i altres van ser més aviat escasses. Potser és un reflex de les diferències de classe, que es farien més paleses en esclatar la guerra civil, quan molts jueus catalans i espanyols van fugir per motius polítics i econòmics (propietaris, burgesos, empresaris). 

No es pot dir que l’acollida que van rebre aquests jueus fos exemplar. La premsa espanyola de l’època se’n va fer ressò, de vegades de forma esbiaixada o clarament racista (La Vanguardia, en un article de setembre de 1935, parla d’”extranjeros indeseables”). També va ser controvertit el paper de la república espanyola: Salvador de Madariaga va donar ordres als cònsols de països fronterers amb Alemanya per a què intentessin dissuadir els jueus de les seves intencions d’anar a Espanya. Molts d’aquests exiliats van arribar gràcies a contractes de treball, avals, o mitjançant el passaport Nansen, un salconduit dissenyat el 1922 per la Societat de Nacions per protegir apàtrides i refugiats.

La tasca d’investigació de Manu Valentín ha permès rescatar les epopeies, els records i les vicissituds d’una gran quantitat de jueus que van venir a viure o a morir a la nostra ciutat: personatges com ara David Oliver (fundador de la productora de cine Ibérica Films); Heinz Rosenstein (enginyer, militant de la Confederació Nacional del Treball-CNT, executat al Camp de la Bòta el 1939); Hugo Cyril Kulp, àlies Jack Bilbo (la mà dreta d’Al Capone); Auguste Marx (infermera, afusellada pels franquistes); Dora Poch (cantant de varietés); Jenny Kehr (que va escapar de França el 1942 cap a Espanya, va ser detinguda i condemnada a ser expulsada “por ser judía” i va acabar penjant-se a la presó de Barcelona). I aquests noms són només una petita mostra.

La continuïtat del projecte “Verbannung. L’exili jueu alemany a Barcelona, 1933-1945” s’intentarà garantir mitjançant la col·laboració del MUHBA i, especialment, a través d’un projecte de micromecenatge (crowfunding). Mentrestant, podeu fer un tast de tot plegat en aquest vincle: 

http://www.youtube.com/watch?v=am74bTtkkSA 


Un aspecte de la conferència

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada