dilluns, 30 de setembre de 2013

L'Arxiu de la Corona d'Aragó

Cartell de l'exposició


L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté els fons documental de les diferents institucions que componien la Corona d'Aragó. El seu nom original –i potser més ajustat a la realitat– és el d’Arxiu Reial de Barcelona. La seva seu corporativa és el Palau del Virrei (o del Lloctinent) a la plaça del Rei de Barcelona; els fons documentals, però, es troben a la moderna seu del carrer Almogàvers, 77. L’Arxiu va ser creat pel rei Jaume II el Just el 1318. En l’actualitat, està regit per un patronat integrat pel Ministeri de Cultura i els governs de Catalunya, Aragó, Illes Balears i País Valencià. Els documents, el més antic dels quals es remunta al s. IX, procedeixen de fonts tan diverses com la Reial Cancelleria, la Reial Audiència, la Generalitat de Catalunya, el Consell d’Aragó, Ordes religiosos i militars, etc.

Fins al 10 de desembre d’enguany podeu visitar l’exposició “Del més enllà al nou Món. Els viatges medievals i les Capitulacions de Colom a l’Arxiu de la Corona d’Aragó”. L’exposició consta de 43 documents d’excepcional interès, datats entre el s. IX i el 1492 i organitzats en tres seccions –“Del més enllà”, “La realitat del viatge” i “Cap un Món Nou”– que ens endinsen en el substrat espiritual i religiós, les relacions comercials i la particular cosmovisió que es tenia a l’Edat Mitja.

Les Capitulacions de Santa Fe

En aquest document, Les Capitulacions de Santa Fe o de l’almirall Cristòfor Colom, registrat amb el número 3.569 a la Reial Cancelleria, es van consignar els acords establerts entre Colom i els Reis Catòlics per emprendre el primer viatge a Amèrica. La seva lectura ha suscitat moltes i variades interpretacions: el seu misteriós encapçalament sembla suggerir que Colom ja havia estat a Amèrica abans de la firma d’aquest document, datat el 17 d’abril de 1492, és a dir, mig any del “Descobriment” oficial. Podem llegir que a Colom els monarques li “dan e otorgan” per allò que “ha descubierto (?) en las mares oçéanas”. És a dir, sembla que ja es conegui l’existència de terres a llevant, més enllà de l’Atlàntic, que s’anomenen “ad partes Indie”. També sorprèn que aquest contracte s’assentés en un registre de la Cancelleria Reial aragonesa i no en un del regne de Castella que era, en teoria, qui organitzava l’expedició. La preparació i redacció de les Capitulacions van ser obra del secretari del rei Ferran, Joan de Coloma (1442-1515).

Els Reis Catòlics, “como señores que son de las dichas mares océanas”, nomenen a Colom almirall amb caràcter vitalici i hereditari de les terres que descobreixi: “fazen dende agora al dicho don Christóval Colón su almirante en todas aquellas islas y tierras firmes que por su mano o industria se descubrirán o ganarán en las dichas mares océanas para durante su vida”. A aquest càrrec d’almirall del Mar Oceà se li afegeix el de “visorey e governador general entodas las dichas tierras firmes e yslas que, como dicho es, él descubriere o ganare en las dichas mares” i s’estableix la part de les riqueses que pertocarà a cadascú: “haya e tome la dicha décima parte para sí mismo,e faga dello a su voluntad” i que tanbién haya e lieve del provecho la ochena parte de lo que resultare de la tal armada”.

Per la seva importància, el document de les Capitulacions de Santa Fe o de Colom va ser inclòs l’any 2009 al registre “Memòria del Món” de la UNESCO. 

L’exposició es completa amb 42 peces més, d’entre les quals destaco aquestes:


El De Locis Sanctis de Beda el Venerable és una descripció comentada de Jerusalem escrita a les primeries del s. VIII a partir d’una narració anterior de sant Eunan, abat del monestir escocès de Iona.



Jurament prestat per Arnau de Vilamajor i altres cavallers (1269) al rei Jaume I per acompanyar-lo en la croada a Terra Santa que el monarca  estava organitzant. 


El rei Jaume I d’Aragó anuncia a bisbes i nobles la propera conquesta de les illes Balears i els promet concedir-los la part corresponent si l’acompanyen amb efectius militars (1228).




El Componiment de Sardenya és el document (1358) en què s’especifiquen les contribucions en cereals i cavalls que havia de prestar cada vila de l’illa després de la conquesta de Sardenya i la repoblació d’alguna de les seves localitats (l’Alguer, Sàsser) per població  d’origen català. 


Segells de consolats catalans a Messina, Trapani, Siracusa, Gènova, Constantinoble, Nàpols, Agrigent i Palerm.


Un aspecte de l'exposició


1 comentari:

  1. Molt interessant. Sobretot el Componiment de Sardenya ha atret la meva curiositat.

    ResponElimina