dissabte, 1 de juny de 2013

Un escut a la catedral i a la Casa dels Canonges

Escut (catedral de Barcelona)


A la capella de Sant Sebastià i Santa Tecla de la catedral de Barcelona hi ha l’escut que apareix a la foto. Podem observar-hi un compàs, dos cometes i una rosa. Una definició més acurada, en terminologia heràldica, seria la següent: D’or (una altra versió diu de plata), un compàs obert de sable (negre), acompanyat de dos cometes de sable, al peu una rosa de gules (vermell), amb la tija i la fulla de sinople (verd).

La capella la presideix un retaule (1486-1498) obra de Rafael Vergós, Francesc Mestre i Pere Alemany, tots tres pertanyents al taller i l’escola del pintor de retaules català Jaume Huguet. Els Vergós eren una nissaga de pintors catalans que van excel·lir en la seva feina durant el segle XV. A Sarrià hi tenen un carrer dedicat. Aquest retaule va ser encarregat i regalat a la catedral pel canonge Joan Andreu Sors (o Sorts) i està estructurat en tres carrers, predel·la i guardapols. Els sants apareixen al carrer central i el canonge també hi està representat però en una mida més petita i agenollat. Aquest motiu heràldic –el compàs, els cometes i la rosa– es repeteix sis vegades al retaule i una més esculpit a la làpida sepulcral que hi ha al terra.

Uns 70 anys després de l’execució d’aquest retaule, un altre canonge de la catedral de Barcelona, Vicenç Sorts, va fer gravar l’escut d’armes de la família a la façana de la Casa dels Canonges, concretament a la façana que dóna al carrer de la Pietat. No sabem per què aquesta família tenia, al seu escut, aquestes eines de paleta, però podem suggerir alguna hipòtesi. 

Façana (c/ Pietat) de la Casa dels Canonges
Quan comencen a generalitzar-se els cognoms, era habitual adaptar-los a partir de determinades regles:

- Derivats de patronímics: Peris, Sanchis, González, Johnson o Denisovich eren els “fills de” Pere, Sanç, Gonzalo, John o Denis.

- Derivats de topònims, normalment el d’origen o naixement: Mallorquí, Español, Tudela, però també d’altres més genèrics com ara Vall, Costa, Torrent, Pujol, Carrasco, Montes.

- Derivats de característiques físiques: Petit, Calvo, Seisdedos.

- Relacionats amb les circumstàncies del naixement: Deulofeu i Trobat en català, Expósito o Tornero en castellà i Goñi en basc al·ludeixen a un naixement de pares desconeguts.

- Derivats de malnoms o descripcions: Ros, Bello, White.

- Derivats d’un ofici o càrrec: Mestre, Fuster, Escrivà, Zapatero, Tailor, Ferreiro.

A l’hora de dissenyar un escut d’armes, es feien servir aquestes relacions: al claustre de la catedral de Barcelona podem veure-hi algun exemple. Un parell de làpides sepulcrals amb els següents dibuixos: un peu (al·lusiu a una persona que es diu Calsapeu) i una pala amb dos panets (al·lusiva a l’ofici de la persona enterrada, flequer). Altres exemples d’aquesta adaptació de l’escut a una determinada característica del cognom són el llop dels Llobet, el turonet o petita muntanya dels Pujol, etc.

En el cas que ens interessa, el de la família Sorts, és probable que hi hagi alguna relació amb els cognoms derivats d’un ofici. Potser es perdria l’origen però no el record d’un avantpassat que hagués sigut paleta o mestre d’obres. Potser aquell avi o besavi que havia fet una gran fortuna, aquell que havia marcat un abans i un després en l’esdevenir d’aquella família, aquell que havia construït la catedral, l’ajuntament o el pont que omplien d’orgull els seus conciutadans, aquell avantpassat que havia convertit la seva família, amb la pràctica del seu ofici, en la més important de totes les famílies de paletes dels encontorns. I quina millor manera hi ha, d’honorar el seu record, que posant l’eina bàsica del seu ofici, el compàs, en l’escut de la família? 


Làpida sepulcral (catedral de Barcelona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada