dimarts, 25 de juny de 2013

Sarrià i la maçoneria (i III)

Joan Prim i Prats


Joan Prim 
(Nom antic del c/ Major de Sarrià)

Joan Prim i Prats (Reus, 1814 – Madrid, 1870) va ser un militar i polític progressista. Va participar, de molt jove, en la sufocació de les revoltes carlines i va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847), observador en la guerra de Crimea (1853), diputat a Corts en diferents legislatures, comandant del cos expedicionari català en la campanya del Marroc (1859-1860) i del cos espanyol en la campanya de Mèxic i president del consell de ministres (1869 i 1870). Va ser l’artífex de la renúncia d’Isabel II i de l’entronització d’Amadeu de Savoia. Abans que aquest fos coronat, però, Prim va ser assassinat.

No hi ha cap dubte de la pertinença de Prim a la maçoneria, circumstància relativament habitual entre els militars liberals del segle XIX. Es conserva prou documentació com per afirmar que a la seva lògia se’l coneixia com a "germà Washington". Recentment, el seu taüt ha estat obert per tal de procedir a la restauració del seu cos embalsamat i s’hi han trobat tres flascons –el contingut dels quals encara no s’ha fet públic– col·locats, presumiblement, per conservar en millors condicions el cos. Dos dels flascons estaven sota les aixelles i el tercer, més gran, entre els genitals. Un triangle, evidentment. Un triangle maçònic. Algunes historiadors sostenen que, un cop mort i abans que s’obrís la seva capella ardent,  es va celebrar un discret ritual maçònic de comiat en un saló del Ministeri de la Guerra.

Rosa
A Sarrià hi ha diversos llocs relacionats amb les roses: la placeta del Roser, el passatge del Roserar i el carrer del Rosari, a més del Passatge de Rosa Leveroni i dels carrers Rosales i Rosés i Arús (nom antic).

La rosa, per la seva bellesa, forma i perfum, és la flor simbòlica més utilitzada a Occident. En la iconografia cristiana simbolitza la copa de la vida, l’amor pur, l’ànima, el cor i la trascendència. La rosa mística és la personificació de la Mare de Déu. El roser és la imatge del que es regenera de la mateixa manera que la rosada ho és de la regeneració. Atenea-Minerva, deessa de la saviesa i de l'artesania, perennement verge, havia nascut a Rodes, l’illa de les roses.

El fet que la rosa tingui 7 capes de pètals complementa el seu simbolisme amb el del número 7 (4 + 3, o sigui, terra i cel). Si hi ha un número cabalístic per excel·lència és, sens dubte, el 7: els dies de la setmana, les meravelles de l’antiguitat (una d’elles, el Colós de Rodes), les virtuts cardinals i els pecats capitals, els sagraments, etc. El 7 representa la perfecció i són també els anys que va trigar Salomó a acabar el seu temple a Jerusalem i el nombre mínim de mestres maçons necessaris per a constituir una lògia o per a obrir treballs.

Harpòcrates, déu grec del secret i el silenci, va rebre una rosa d’Eros, fill d’Afrodita. Se’l representava amb el dit índex sobre els llavis en senyal de silenci: la divinitat invitava a guardar el secret.

Tot plegat desemboca en l’expressió “sub rosa” (sota la rosa), que al·ludeix a l’obligació que té tot maçó de mantenir en secret el que es diu, es fa o s’escolta en una tinguda (trobada, reunió) a la lògia. El poder del secret depèn del silenci. El que es fa sota la rosa, com a centre místic i símbol de perfecció, pertany al món ocult, a la capa més íntima del nostre ésser.

Els Rosacreus –una societat secreta nascuda el s. XVII que pretenia establir la pau universal i una religió comuna a tot el món– van prendre la rosa col·locada al centre de la creu com a ideal místic de l’ànima, l’harmonia i la bellesa interna.


Josep Irla i Bosch
Josep Irla i Bosch 
(Sant Feliu de Guíxols, 1876 - Provença 1958). Va ser alcalde de Sant Feliu de Guíxols, diputat provincial de Girona i diputat al Congrés espanyol per Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser l’últim president del Parlament de Catalunya abans de la fi de la guerra civil. Després de l'afusellament de Lluís Companys, va assumir la presidència de la Generalitat (1940-1954) amb Josep Tarradellas com a primer conseller. D’ideologia republicana i federalista, ell i el seu pare van formar part de la Lògia Gesòria de Sant Feliu de Guíxols. Com tantes altres persones, els seus béns van ser confiscats pel nou règim franquista i va ser jutjat en rebel·lia per pertinença a la maçoneria. 

Rosés i Arús 
Nom antic del c/ Duquessa d’Orleans (i anteriorment, també s’havia dit Paz).

Gaspar Rosés i Arús va ser un polític català, diputat de la Lliga Regionalista, president del FC Barcelona (1916-1917, 1920-1921 i 1930-1931) i president de la Federació Catalana de Futbol. Durant el seu últim mandat com a president del Barça va morir en un accident de cotxe, junt amb la seva dona i la filla. A més de la grafia del seu primer cognom, que el relacionaria amb les roses, caldria buscar un probable parentiu amb Rossend Arús i Arderiu, prohom català, maçó destacat, recordat avui en dia per la biblioteca que porta el seu nom, fruit del seu llegat testamentari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada