dimarts, 21 de maig de 2013

August, de John Williams

Octavi August


En l’apunt d’avui us parlaré –i us recomanaré- l’últim llibre que he llegit: August, de John Williams (1922-1994), escriptor nordamericà conegut sobretot per les seves novel·les Stoner i August (El hijo de César en la versió en castellà) però que també es va dedicar a la poesia. Amb August va guanyar el National Book Award de ficció el 1973. Malgrat el prestigi que té als Estats Units, al nostre país és un desconegut; tanmateix, alguna cosa ha començat a canviar arran de l’èxit de crítica i de públic de Stoner

August (Edicions 62) novel·la la vida d’Octavi (63 aC-14 dC), nebot de Juli Cèsar, des dels 18 anys fins els últims dies de la seva vida. Williams deixa ben clar, però, que no pretén fer una biografia canònica i que no s’ha de buscar, en la seva obra, l’academicisme i el rigor històric. Inventa personatges i situacions, altera dates, imagina converses, tot plegat sense deixar de capbussar-se en fonts històriques que li serveixen de fil conductor per a trenar, mitjançant un seguit de cartes i un encertat joc de flashbacks, una novel·la apassionant que et deixa amb ganes de més i més.

La novel·la comença fent un ràpid repàs als últims dies de Juli Cèsar, assassinat el 44 aC. En el seu testament, nomena hereu i fill adoptiu el seu jove nebot Octavi, la vida del qual canviarà per a sempre més. Roma es dessagna en interminables guerres civils i, al voltant d’Octavi, es desferma una lluita pel poder. Ciceró, Brut, Cassi, Marc Antoni, Agripa, Tiberi, Lívia i tants altres personatges acompanyaran, ajudaran, s’oposaran, aconsellaran o, de vegades, trairan, aquest jove inexpert que anirà creixent, com a home i com a polític i militar de raça, fins a convertir-se en el primer emperador de Roma. El seu govern va dur a Roma una llarga etapa de prosperitat i tranquil·litat (la Pax Augusta). Pel camí, però, van quedar els cadàvers d’amics i enemics, de desconeguts i familiars –la seva pròpia filla Júlia– sacrificats en nom de Roma.

No hem de deixar-nos enganyar per l’aparent facilitat de lectura d’aquest llibre. Per sota del seu estil planer i senzill, s’amaguen plecs i replecs, una prosa vibrant i rotunda i una gran capacitat per a la síntesi  i l’anàlisi, necessàries i imprescindibles per a ficar-se en la pell i la psicologia de tants i tants personatges i presentar-nos-els, malgrat els segles transcorreguts i el desconeixement que la història en té d’ells, com a personatges verídics i reals, com a éssers de carn i ossos, amb les seves pors i afanys, amb les seves misèries i grandeses, amb les seves virtuts i defectes.

La traducció, d’Albert Torrescasana, és impecable i potencia i millora, encara més, les virtuts d’aquest gran llibre.

“Tant Stoner com August tracten de l’exercici del poder, de les responsabilitats individuals, de l’amistat i de l’enemistat. En una universitat, els professors i col·legues sempre rivalitzen pel poder. Excepte per l’escala, les maquinacions del poder són les mateixes a la universitat, a l’imperi romà o a Washington” (John Williams).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada