dimecres, 9 de gener de 2013

Els paletes de Sarrià

Llinda amb eines de paleta i la data de construcció de la casa al carrer de Bonaplata, 23


El barri de Sarrià de Barcelona sempre ha tingut una merescuda fama per la quantitat i, especialment, per la qualitat dels seus paletes, picapedrers, mestres d’obres i guixaires. La memòria popular encara conserva els noms d’alguns d’aquests paletes –els germans Pere i Vicenç Campanyà, l’estucador Borràs, en Ferret, etc. I no només paletes; també hi havia molts contractistes i empreses d’obres públiques, coneguts popularment amb el nom de “sarrians”, dedicats a la construcció de cases, excavació de mines, obertura de pous, etc. Tots ells passaven per ser uns bons professionals i gent seriosa i complidora. Avui en dia aquest record s’ha perdut i oblidat, procés que es va iniciar, de fet, amb l’annexió a Barcelona (1921). Aquesta fama es veu reflectida –o recordada– en el nom dels carrers del barri, molts dels quals estan relacionats amb aquest ofici. Una llista no exhaustiva seria la següent:



Bonaplata, 23

A la llinda d’entrada a la casa es pot observar un escut. La casa és senzilla, humil, de menestrals. Al costat de la data, un martell i una paleta. És lícit pensar que, atesa la tradició del poble, un paleta va esculpir les eines del seu ofici a l’entrada de casa seva quan la va construir.



Amich

Miquel Amich va urbanitzar (1857–1861) els terrenys on s’obre aquest carrer. Els Amich eren una família sarrianenca de la qual van formar part Vicenç Amich i Jaume Amich, que també van destacar per construir i edificar en diversos indrets del barri.



Arquitecte Mas

Josep Mas i Dordal (? –1808). Arquitecte del gremi de mestres de cases, picapedrers i molers de Barcelona. Es troba documentat com a mestre d’obres ja el 1758. És autor de la façana de l'església de la Mercè, del Palau Moja a la Rambla, de l'església actual de Sant Vicenç de Sarrià i del Palau Episcopal de Barcelona. El 1774 va  dirigir l’enderroc de la torre medieval de Portaferrissa. 

Eines de construcció al carrer de Jordà

Canàries

El 1922, el carrer estava dedicat a l’arquitecte Martorell. Durant la dictadura de Primo de Rivera, es va canviar el nom pel de Canàries. La II República va restituir l’antic nom i Franco va tornar a la nomenclatura illenca.



Jaume Piquet

Jaume Piquet i Piera (1839–1896). Autor i empresari teatral, paleta i gravador. Va ser conegut per les seves obres filantròpiques. Va viure i morir en una casa del carrer.



Oriol Mestres

Aquest arquitecte (1815–1895) va ser l’autor del Liceu (1848) i de la seva reconstrucció (1861). Va ser nomenat arquitecte municipal i va dirigir l’enderroc de les muralles de Barcelona i la construcció de la façana neogòtica de la catedral (1864), impulsada  per Manuel Girona. També va projectar la carretera entre Monistrol i el monestir de Montserrat i va dirigir les obres del ferrocarril de Saragossa.



Manuel Girona

Aquest financer (1817–1905) va ser alcalde de Barcelona i el principal impulsor i finançador de l’acabament de la catedral de Barcelona.



Paletes

Aquest carrer enllaça la plaça de l’Ajuntament i el carrer major. La seva forma un pèl estranya –en forma d’escaire– li dóna una aire molt peculiar. Abans d’aquest nom havia portat el de Sant Antoni –patró dels paletes– i també se’l coneixia pel malnom de carrer de “mal bec”. Durant el franquisme se li va canviar el nom pel de Desplà. La pregunta és: quin mal devien haver fet els paletes per perdre el  nom del seu carrer?



Ràfols

Josep Francesc Ràfols i Fontanals (1889–1965), arquitecte, pintor i tractadista d’art. Va ser el primer biògraf de Gaudí (1928) i el primer director de la Càtedra Gaudí de l’Escola d’Arquitectura.



Rector Voltà

Joan Voltà (1731–1791), rector de la parròquia de Sarrià des de 1777 fins 1791. Va ser l’artífex de la nova església parroquial.

Escaire i plomada al carrer Major de Sarrià, 105

Compàs al carrer Major de Sarrià, 105


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada