dimecres, 28 de novembre de 2012

Sarrià segons Joan Coromines

Escut de Sarrià


Seguint amb l’anterior entrada d’aquest blog, en què parlava del mestre Joan Coromines, citaré aquí l’etimologia sobre Sarrià extreta de l’Onomasticon Cataloniae (Volum VII SAL-VE).

De Sarrià, antiga vila, absorbida el 1921 per la ciutat de Barcelona, diu Coromines que sens dubte és un nom de predi romà en –ANUM derivat d’un nom de persona llatí. Del pou de saviesa sense fons que és la seva calaixera, Joan Coromines n’extreu les primeres mencions d’aquest topònim (que presenta, òbviament, diverses variants):

956: Sirriano
986: Sirriano
1018: Guifre de Mediona i altres donen al monestir de Sant Cugat “vineas qui fuerunt Galindi Ferrarii et sunt in parr. Sti. Vincentii de Serriano”.
1043 i 1044: Serria
1044: Serriano
1048: Sirriano
1104: Sti Vincentii Serriani
1148: Serrianum
1359: Sarrià

Un fill il·lustre d’aquesta vila va ser Vidal de Sarrià, cavaller del rei Jaume el Conqueridor (1208-1276), a qui va ajudar en la conquesta del Regne de València. El seu fill, Bernat de Sarrià (1266-1335), tresorer, amic i almirall del rei Jaume II (1267-1327) va ser qui va vendre el mas de Pedralbes per aixecar-hi el monestir en què va viure la reina Elisenda de Montcada, quarta i última muller de Jaume II. Bernat de Sarrià també va deixar el seu nom (Bernardus de Sarriano, 1297) com a determinatiu de Callosa d’en Sarrià, vila valenciana a la comarca de la Marina Baixa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada