dissabte, 24 de novembre de 2012

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux


No sóc gens mitòman; vull dir que no perdo el cap per cap músic, escriptor, famós o polític, però si hi ha un personatge públic a qui admiro profundament és Joan Coromines i Vigneaux (1905-1997). L’admiro com a filòleg, com a persona i com a patriota totalment i absolutament entregat al nostre país, com a persona que va dedicar tota la seva vida a “salvar-nos els mots”.

Joan Coromines va ser un lingüista català, autor, entre d’altres obres, del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l’Onomasticon Cataloniae, del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana i del Diccionari aranès (la seva tesi doctoral). Coromines està considerat com un dels principals especialistes en lingüística romànica i d’ell es deia –i era rigorosament cert que dominava més de 25 idiomes, que incloïen totes les llengües romàniques, el llatí, el grec, el basc, l’iber, a més d’altres indoeuropees i semites.

El 1930 va entrar a treballar a l’Institut d’Estudis Catalans, avalat per l’amistat que tenia amb Pompeu Fabra, amb qui es cartejava amb només 15 anys. Va marxar a l’exili després de la guerra civil i va aconseguir una càtedra a la Universitat de Chicago el 1948, feina que va alternar amb estades temporals a Catalunya que li van servir per recórrer totes les terres de parla catalana amb la vista posada en la redacció de la seva obra magna Onomasticon Cataloniae. Les seves conviccions catalanistes no van defallir mai, fins a l’extrem de rebutjar feines i honors concedits pel govern espanyol a causa del mal tracte que rebia la nostra cultura.

La seva activitat intel·lectual, al llarg de més de 80 anys de feina, és immensa i podria omplir, perfectament, mitja dotzena de vides de qualsevol altra persona sense la seva empenta, la seva disciplina i la seva capacitat. Només els treballs dedicats al català ja podrien fer-lo mereixedor de les més altes distincions; a més, ho va completar amb estudis dedicats al castellà, l’aranès i el basc, entre d’altres. En paraules de Josep Pla: "Tinc la sensació que és un dels homes més treballadors del país, treballa d'una manera segura, compassada i llarga". 

 
Joan Coromines (1935). És el segon de l'esquerra; el segon de la dreta és Pompeu Fabra

D’entre la seva ingent producció, destacaré només tres de les seves obres:

El Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (1954-1957), complementat posteriorment amb el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, una obra cabdal de la filologia romànica.

El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991), amb criteris etimològics, històrics i comparatius.

L'Onomasticon Cataloniae, un recull d'onomàstica que documenta i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic del català, és a dir, el Principat, el País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent. Aquesta obra inclou més de 400.000 topònims (sí, heu llegit bé: 400.000!) recollits al llarg de més de 60 anys a partir del buidat de documents antics i moderns, mapes, registres oficials, etc. que posteriorment va complementar amb enquestes en més de 2.000 municipis de tot el territori a pagesos, guies o pastors (mai a gent de lletres o cultivada, ja que deia que la gent inculta o senzilla guardava més curosament els noms que no pas els saberuts o il·lustrats).

Joan Coromines guardava i arxivava tota aquesta feinada en una calaixera o cedulari (la famosa “calaixera d’en Coromines”) que emmagatzemava alfabèticament més d’un milió de fitxes. En l’actualitat, aquesta calaixera es conserva a la Fundació Pere Coromines a Sant Pol de Mar.

Una relació dels premis que va rebre seria interminable, per la qual cosa us en cito només uns quants: Lletra d’Or (1972), Crítica Serra d’Or (1972), Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1984), Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1996), etc. 

No cal dir que tant l’Onomasticon Cataloniae com el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana tenen un lloc destacat a la meva biblioteca. Per a mi, és un plaer agafar qualsevol volum, obrir-lo a l’atzar i deixar-me endur per la seva saviesa i erudició. I deixar que passin les hores, mentre admiro, bocabadat, la feina d'un home savi excepcional. 

Aquí us poso un vincle amb el programa Paraules i Fets de TV3 (abril de 2007) on s'explica, molt millor del que jo ho he fet, la gran feina i importància d'aquest català universal. Disfruteu-l'ho!


Joan Coromines amb un dels seus informants en una foto de 1963

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada