dimarts, 7 d’agost de 2012

Inscripcions al banc del Park Güell

"Oh Maria"

Un dels elements més representatius del Park Güell és el banc de la plaça de la Natura. Aquest banc, de forma serpentejant i decorat amb trencadís, és una de les creacions més espectaculars d’Antoni Gaudí. Encara que els historiadors no acaben de posar-se d’acord –per variar, diria jo- sobre diversos aspectes d’aquesta obra, es creu que Gaudí va fer servir un model viu –un dels seus operaris- per prendre les mides correctes d’altura, llargada i curvatura. Tampoc no està clara la procedència de les rajoles i ceràmiques que el componen. Si ens hi fixem, veurem que hi ha ceràmica incisa i acolorida a propòsit, és a dir, que ha estat concebuda i treballada per destinar-la a un lloc concret. N’hi ha una altra, però, que ha estat reutilitzada i reaprofitada i de la qual es veu, clarament, que el banc no és ni era el seu lloc inicial de destinació. Perquè entre les rajoles, i formant part importantíssima del trencadís, hi podem trobar plats, gots, culs i colls d’ampolla i restes de sèrie de rajoles destinades, en un principi, a decorar el terra d’una casa. És possible que part de la ceràmica del banc procedís de restes rebutjats de la casa Batlló, al passeig de Gràcia, però, coneixent en Gaudí, s’obre pas la teoria que el genial arquitecte va enviar els seus operaris a recórrer tots els abocadors de runa i escombraries dels encontorns amb la missió de recuperar i reciclar totes les rajoles i restes de ceràmiques que poguessin trobar. 

"Angelus"
Un dels detalls més curiosos i poc coneguts d’aquest banc són les inscripcions que s’hi poden trobar, en alguns casos escrites en català prenormatiu. Encara que se n’han perdut unes quantes, no és difícil trobar-ne: n’hi ha que fan referència a la mare de Déu (“Oh Maria”) o a Barcelona (“Ay urbs antiga y atresorada”); d’altres són més críptiques (“Fora gelosia”, “Tum serveixes”, “Tum somrius”, “Sos ulls”, etc.). Una altra curiositat és que alguna d’aquestes inscripcions estan del revés i cal girar el cap per poder-les llegir correctament.

Josep Maria Carandell i Pere Vivas, en el seu llibre “Park Güell. Utopía de Gaudí” creuen que la forma sinuosa del banc al·ludeix a la serp bíblica, encarnació de la luxúria i el pecat, i que la Mare de Déu trepitja el banc en una mena de metàfora de la salvació de la humanitat a mans de la Verge Maria.

"Tum serveixes"
Trobar aquestes inscripcions no és difícil; es troben, majoritàriament, a la part de la dreta del banc segons es mira cap al mar. Només us hi heu d’acostar i deixar-vos portar per la màgia hipnòtica de les línies i els dibuixos del banc. Potser us caldrà demanar a algun turista que s’aparti una mica –o esperar que s’aixequi i marxi!- per poder disfrutar-les però us asseguro que val la pena.


"Fora gelosia"
"Ay urbs antiga y atresorada"


"Sos ulls"

"Tum somrius"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada