dimecres, 15 d’agost de 2012

Els bolets del Park Güell

Una caricatura d'Eusebi Güell

Si en anteriors entrades he parlat de diverses curiositats del Park Güell -Les inscripcions del banc (7 d’agost de 2012), El dipòsit subterrani (12 de juliol de 2012)-, avui porto un altre aspecte força interessant. Em refereixo als bolets que coronen les dues cases de l’entrada principal. Un precedent d’aquests bolets són els que podem veure a la casa Calvet (carrer Casp, 48) i que Gaudí va dissenyar per acontentar el promotor de l’edifici, Andreu Calvet, apassionat micòfil. 

A la casa que trobem a la dreta (la casa del conserge o de la bruixa i que en l’actualitat és el Centre d’interpretació del Park Güell) hi podem veure una xemeneia amb forma de reig bord o reig foll (Amanita muscharia, en castellà matamoscas o falsa oronja). L’ús d’aquest fong com al·lucinogen està documentat des de molt antic i en moltes cultures d’arreu del món, que l’utilitzaven en cerimònies religioses o profanes per entrar en estats d’eufòria, endormiscament i en “viatges”. Molt probablement, el “soma” o narcòtic diví de què es parla al Rig-veda fos aquest bolet, que s’acostuma a consumir secat al sol i ingerit. Els seus principis psicoactius es conserven fins i tot després de ser excretats per l’orina, per la qual cosa era habitual ingerir-la també. En la literatura occidental, podem trobar nombroses al·lusions a l’ús de substàncies al·lucinògenes en les obres de Charles Baudelaire, Eugène Delacroix, Paul Verlaine, Friedrich Nietzsche, Jack Kerouac i molts altres. 



Un altre detall curiós és que les taques blanques del barret del bolet estan fetes amb tassetes de cafè. L’historiador Joan Llarch relaciona aquestes tassetes amb les pràctiques endevinatòries basades en els pòsits de cafè. Les seves especulacions no acaben aquí, sinó que, aprofitant el comentari que va fer Miguel de Unamuno quan va visitar la Sagrada Família (“No m’agrada. És una obra delirant, com l’efecte d’una embriaguesa”), Llarch es pregunta si el món de Gaudí, tan espectacular, tan extrem, tan al·lucinat, va ser un producte de la ingestió d’aquest bolet. Joan Llarch recorda que, en la fitxa d’ingrés a l’hospital després de l’atropellament del tramvia que li va causar la mort, Gaudí va ser catalogat com “E em”, és a dir, com a persona en “Estat d’embriaguesa”. I aquesta mateixa impressió la van corroborar els testimonis de l’atropellament, que des d’un bon principi van testificar que l’atropellat anava embriac. Ben curiós, tot plegat, ja que sabem que Gaudí era, especialment en els darrers anys de la seva vida, un home de vida frugal i ascètica, que no ingeria alcohol. 



A la casa de l’esquerra (la casa de Hansel i Gretel i que en l’actualitat és la llibreria-botiga) hi podem veure una altra xemeneia amb forma de múrgola o rabassola (Morchella Rotunda, en castellà colmenilla redonda). És un fong comestible i molt apreciat, però cal cuinar-lo, ja que ingerit cru resulta tòxic. 

I no només en Gaudí era un aficionat als bolets. Eusebi Güell, el seu mecenes, protector i amic, era un altre apassionat dels fongs. Es conserven algunes caricatures satíriques que fan referència a aquesta afició. En tot cas, i atesa la devoció que sentim els catalans pels bolets... bon profit! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada