divendres, 6 de juliol de 2012

Ruta maçònica pel Park Güell

El drac alquímic, símbol de foc

Un cop despertat l’interès per la maçoneria després de la ruta de La Barcelona Maçònica, res m’ha aturat a l’hora de seguir capbussant-me en l’estudi d’aquest apassionant tema. I una cosa em va portar a una altra i una altra i així successivament. En anteriors posts ja n’he parlat. I, sens dubte, un dels punts més intrigants és la suposada pertinença o no d’Antoni Gaudí a la maçoneria. Encara que no n’hi ha cap prova, són molts els estudiosos i historiadors que així ho creuen. I Gaudí va deixar moltes pistes que semblen indicar-ho: a la Sagrada Família, en algunes de les seves obres de joventut i, sobretot, al Park Güell. Per aquest motiu, vaig decidir dissenyar una passejada per aquest racó de Barcelona analitzant-lo des dels més estrictes criteris científics i històrics. No estic convençut que Gaudí i Güell fossin maçons, però és obvi que hi ha moltes dades en la seva vida que desmenteixen rotundament aquesta biografia “oficial” –em refereixo a Gaudí– que d’un temps ençà ens estan intentant vendre.

El veieu, el compàs?
El Park Güell neix com un projecte d’Arcàdia feliç reservat a uns pocs escollits, pensat i dissenyat a partir d’un concepte d’aïllament i envoltat de sistemes de defensa –reals i simbòlics–. Les referències mitològiques són diverses i variades (Delfos, Creta, Sant Joan Baptista, Shiva i Vishnú) i també ho són els jocs numerològics que s’amaguen a  la sala hipòstila, els viaductes, les escales de l’entrada principal o el turó de les Menes. Hi podem trobar, ben a la vista, compassos, eines de paleta, pedres al·lusives a l’aprenent maçó, missatges xifrats i animals que al·ludeixen a determinats graus iniciàtics. Jocs òptics, objectes que projecten una ombra determinada, ascensos iniciàtics, coves i grutes, turons i catedrals de pedra, rosacreus, piràmides, creus tau. La prova més òbvia, des del meu punt de vista, és la decoració de la casa Muntaner, un edifici que ja existia quan Güell va comprar la finca i que va Gaudí va reformar i ampliar. Ho tenim davant dels nostres ulls... i no ho veiem!

Si hi afegim que Gaudí va col·laborar, al Park o a altres llocs, amb personatges “sospitosos” de pertànyer a l’Orde (Josep Maria Jujol, Francesc Berenguer, Josep Fontseré), podríem dir que es tanca el cercle. No tenim cap prova definitiva, insisteixo, però les sospites hi planen clarament, oi? 

Jocs d'ombres 






El garrofer d'un dels viaductes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada