dimecres, 25 d’abril de 2012

La Barcelona Maçònica


Les Constitucions d'Anderson

Aquesta ruta la vaig estrenar el 2009 arran d’un article que vaig llegir al diari, que feia referència a un llibre, Passejades per la Barcelona Maçònica, de Xavi Casinos. D’aleshores ençà, per la ruta hi han passat més de 1.000 persones ja! Fa 3 anys amb prou feines hauria pogut escriure 3 o 4 ratlles sobre la maçoneria. 

La passejada dura unes 2.30 hores, tot i que podria ser molt més llarga, a causa de la gran quantitat de documentació de què disposo. Visitem alguns –no pas tots, això seria difícil, per no dir impossible– dels monuments de Barcelona que tenen relació amb la maçoneria. La majoria d’aquests monuments són més aviat discrets, és a dir, que la seva filiació maçònica no és clara ni òbvia; això és lògic si tenim en compte la marginació i persecució que ha patit la maçoneria al nostre país. D’altres, en canvi, llueixen orgullosos compassos i escaires, mandils, martells i cisells. Si sorprèn l’acarnissament amb què la maçoneria va perseguida al nostre país, més sorprenent és encara veure com alguns d’aquests monuments van passar sobreviure incòlumes a la fúria inquisidora de règims dictatorials de tota mena. A més de visitar alguns d’aquests monuments, parlem dels orígens, la història, els símbols i l’estat actual de la maçoneria. 

En tot aquest temps, a més, m’he capbussat en aquesta societat o escola filosòfica d’estudi, reflexió i acció. Avui, sense creure’m, ni molt menys, un expert, puc dir que aprofundir en el coneixement de la maçoneria m’ha permès, alhora, aprofundir en el coneixement de mi mateix. I puc dir que cap altra de les passejades que faig m’ha influït tant com ho ha fet aquesta. En certa forma, hi ha hagut un feedback, una retroalimentació que m’ha portat a plantejar-me preguntes, dubtes i a intentar buscar respostes a tantes i tantes preguntes que els humans en fem: qui som, d’on venim, cap a on anem... La maçoneria no te les dóna pas, aquestes respostes, però et pot facilitar les eines perquè tu mateix les contestis. La maçoneria no és una religió, no és un partit polític, no és una secta; va molt més enllà de tot això. 

En tot cas, la resposta l’ha de donar cadascú de nosaltres, des del seu interior, des de les seves creences.

Aquesta ruta està totalment adaptada per a persones amb mobilitat reduïda

Amb un grup al restaurant Set Portes
 
Mandil maçònic


Fris maçònic al c/ Comerç

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada