dilluns, 2 d’abril de 2012

La història surt a trobar-nos!

Xerrant amb Amada Pedrola
Avui, mentre feia una de les rutes per la Barceloneta (és l'última que he afegit al catàleg), he tingut una agradabilíssima sorpresa. Com diu el títol del post, La història ha sortir a trobar-nos! 

Al carrer Escuder cantonada amb Sant Miquel, hi ha una placa (la podeu veure, de color blanc, a la foto) col·locada l'octubre de 2010 per l'ajuntament de Barcelona. Ret homenatge a la memòria de Miquel Pedrola Alegre, veí de la Barceloneta i militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) mort durant els primers dies de la guerra civil al front d'Aragó. Els veïns del barri, de forma espontània, van rebatejar el carrer on vivia amb el seu nom. Òbviament, un cop acabada la guerra, el nom va desaparèixer fins que fa cosa d'un any i mig, es va eliminar la capa de pintura amb què s'havia tapat la pintada popular i l'antiga dedicatòria va tornar a veure la llum (la podeu a la fot inferior). Tot plegat, un exercici de memòria històrica que hem d'agrair a l'Associació de veïns L'Òstia, la Fundació Andreu Nin, la Plataforma en defensa de la Barceloneta i, molt especialment, a l’historiador Dani Cortijo, responsable del blog Altres Barcelones

Com us deia,  mentre avui portava un grup per la Barceloneta i, aturat a la cantonada, explicava la història d'aquesta placa i d'aquest combatent per la llibertat, se'ns ha acostat una dona que s'ha presentat... com la filla d'en Miquel Pedrola! Ja us podeu imaginar la nostra sorpresa i alegria. Amada Pedrola, que així es diu la dona, va ser filla pòstuma d'en Miquel i, un cop acabada la guerra, va marxar cap a l'exili amb la seva mare. Es van establir a França, fugint del feixisme. Avui ens ha explicat que les gestions fetes per en Dani Cortijo en particular i el barri en general la van emocionar d'allò més; ha estat residint un any en una casa del mateix carrer que portava el nom del seu pare i, d'aquí a poc a temps, tornarà cap a França. Ens ho explicava amb un tremolor d'emoció a la boca i una lluïssor d'orgull als ulls, blaus de cel, bellíssims. 

La xerrada hauria pogut durar hores i hores; la feina, però, em reclamava i amb gran dolor del meu cor he hagut d'acomiadar-me de l'Amada; potser fins un altre dia, espero. En qualsevol cas, poques vegades en la meva vida he tingut ocasió de sentir tan a tocar la Història, així en majúscules.

El carrer de Miquel Pedrola i la placa que el recorda

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada